Catalunya es va passar anys reclamant la desaparició dels peatges i la gratuïtat de les autopistes. Es van fer protestes a les barreres de pagament, es van dissenyar campanyes per travessar-les sense pagar i es van dur a terme tota mena d’accions davant les administracions perquè revertissin les concessions a les empreses privades que les explotaven. Va ser l’època de la Catalunya lliure de peatges que, més enllà de l’encert d’un eslògan amb grapa, no va servir per aconseguir res, perquè l’alliberament no es va produir fins que les concessions es van acabar i així les empreses concessionàries no hi van perdre res. I després que els peatges hagin desaparegut —no tots, només alguns—, resulta que s’han començat a sentir veus —entre elles una de gens menyspreable com la del president de la Generalitat, Salvador Illa— en el sentit que potser haurien de tornar.
Què ha passat perquè hi hagi hagut un canvi tan radical de posició? Doncs que, sense peatges, el trànsit a les autopistes ha augmentat exponencialment i en molts trams les retencions, i sobretot els accidents, també s’han disparat. Abans, el fet d’haver de pagar retreia molts conductors, en especial els camioners, mentre que ara tots fan servir les autopistes per, en tant que vies ràpides, estalviar temps. La conseqüència més preocupant d’aquesta mutació és l’increment dels accidents, amb una característica bastant comuna i generalitzada, que és que en la major part dels casos s’hi veuen involucrats camions. En alguns llocs, com ara el tram central de l’AP-7, el trànsit sempre ha estat molt congestionat i l’índex de sinistralitat ha sigut superior a la mitjana, i el que passa des que no hi ha peatges és que la situació s’ha complicat encara més i s’ha estès a altres punts de la mateixa via.
Rar és el dia que no es produeix un accident en un indret o altre de l’AP-7, que s’ha convertit de llarg en l’autopista més conflictiva, i rar és el dia que en aquest accident no s’hi veu implicat un camió. Vol dir això que els camions són els responsables del caos que, des que els peatges han desaparegut, ara tan sovint hi ha a les autopistes de Catalunya? En vista del que succeeix, la resposta és que, efectivament, en són els principals culpables. Només cal fixar-se en com es comporten certs camioners circulant a velocitats forassenyades i fent avançaments en alguns casos d’autèntic jutjat de guàrdia. La imatge de tres camions avançant-se l’un a l’altre gairebé sense poder i ocupant els tres carrils de l’autopista no és, per desgràcia, inusual. Es tracta d’una conducta punible d’acord amb les lleis reguladores del trànsit viari vigents, però que no per això és respectada.
En aquest escenari, la solució, a part de mesures universals com limitar la velocitat de tots els vehicles en trams i circumstàncies determinades, ha de passar necessàriament pel control més estricte dels camions. No haurien, per exemple, de poder superar els 100 km/h i haurien de tenir totalment prohibits els avançaments, de manera que haurien de circular exclusivament pel carril de la dreta i en fila índia si convingués. A més, s’hauria d’intensificar la vigilància de l’estat dels camions i també dels camioners. D’entrada, la impressió és que això sol contribuiria a reduir tant els embussos com els accidents i a millorar, per tant, l’estat general del trànsit a les vies que més ho necessiten, que són sobretot l’AP-7 i l’AP-2, propietat de l’Estat, i que són, de fet, les úniques en què els peatges s’han alliberat. Perquè a les autopistes de la Generalitat —la C-16, la C-32 i els túnels del Cadí i de Vallvidrera— els peatges es mantenen i, ara com ara, no hi ha perspectiva que desapareguin.
El que, en tot cas, no hauria d’estar en qüestió és que tornin els peatges. Un cop eliminats, eliminats estan, i, si de cas, que paguin només els vehicles que estan de pas, a l’estil de les anomenades vinyetes que funcionen en altres països d’Europa, però no els residents a Catalunya. És per això que l’anàlisi de Salvador Illa qüestionant que la gratuïtat dels peatges a l’AP-7 hagi sigut positiva i deixant caure, com aquell qui no vol la cosa, que potser caldrà tornar-los a implantar sembla més aviat un xantatge, un nou exercici d’extorsió política envers els catalans. La manca de peatges no és la responsable de la congestió que pateix l’autopista que travessa el país de nord a sud. El culpable n’és, d’una banda, la falta de planificació, de manteniment i de les inversions que calen per tenir-la al dia i potser per ampliar-la i tot i, de l'altra, la inexistència del corredor mediterrani ferroviari, que els partits espanyols —PSOE i PP sense excepció— han promès fa anys i panys quan han estat a l’oposició, però que no han complert mai quan han governat.
El corredor mediterrani ferroviari permetria treure la major part dels camions que transporten mercaderies i que avui circulen temeràriament per l’AP-7
El corredor mediterrani ferroviari permetria treure la major part dels camions que transporten mercaderies i que avui circulen temeràriament per l’AP-7 i tindria un impacte molt favorable en el creixement econòmic de Catalunya. Per això cap govern espanyol, quan arriba l’hora de la veritat, no deixa que es faci —la proposta oficial de l’Estat espanyol davant la Unió Europea (UE) és fer-lo passar, per inversemblant que sembli, per Madrid— i per això la insinuació de l’actual president de la Generalitat sobre els peatges no és fútil, perquè el que en realitat persegueix és continuar tenint Catalunya anestesiada davant la política de degradació constant del país que practica d’acord amb les directrius que des del primer moment li ha marcat el cap del govern espanyol, Pedro Sánchez. És l’objectiu que a cara descoberta sempre ha acaronat el PP i que de manera més sibil·lina, i per tant més perillosa i eficaç, també busca el PSOE amb l’ajut inestimable del palanganer del PSC.
Tornar a posar peatges a l’AP-7 seria, segons com es faci, fer recaure novament sobre les butxaques dels catalans la mala gestió d’uns governants tan ineptes com maldestres. Això, encara que sembli mentida, és el que a la pràctica Salvador Illa demana al govern espanyol que faci, tot i que amb la condició que ho apliqui a tot Espanya, com si esperés que els espanyols, que no han pagat mai peatges, ara haguessin canviat i fossin tan generosos que s'avinguessin a pagar-los i com si no sabés que el model espanyol en tot és sempre el mateix: que paguin els catalans. La pregunta que se li hauria de fer és per què, en lloc de tot plegat i atès que l’autopista és de titularitat estatal, no es baralla perquè del cost del manteniment i la conservació se’n faci càrrec l’Estat, com sí que fa en altres autonomies, i perquè no hagi de repercutir una vegada més en els contribuents.
Una mala iniciativa, la de la recuperació dels peatges, en fi, que Catalunya no es pot permetre que s’implementi i que els catalans —més enllà del paper d’estrassa habitual dels partits— haurien de fer tot el que calgui per impedir que tiri endavant.