"Em comprometo a defensar la creu de Crist contra l’esquerra radical”. Trump és un home sense filtres ni biaixos del que és políticament correcte, i així s’ha expressat a l’emblemàtica Nashville durant la Convenció Internacional de Mitjans de Radiodifusió Religiosos Nacionals: “Ningú no tocarà la creu de Crist sota l’administració Trump”. Amb aquesta promesa d’una revifalla del poder cristià, el candidat a la Casa Blanca es presenta com la persona que retornarà Déu a l’espai públic. Trump domina la retòrica apocalíptica i envalenteix els predicadors: “Si entro, fareu servir el vostre poder a uns nivells com mai ho heu fet encara”. Davant d’aquest tipus de públic, Trump s’embraveix, es mostra valedor dels valors cristians que han configurat la cultura americana. "Soc un cristià molt orgullós”, va repetir davant de centenars de feligresos protestants que l’acompanyaven.
El binomi comunisme-llibertat va ser el concepte pel qual va deambular tota l’estona: “Recordin: cada règim comunista al llarg de la història ha tractat d’erradicar les esglésies, igualment com cada règim feixista ha tractat de cooptar-les i controlar-les, i als Estats Units, l’esquerra radical està tractant de fer les dues coses: volen carregar-se creus i cobrir-les amb banderes de justícia social”. Aquest argument, contraposant la creu a la justícia social, és fals i perillós alhora. La creu cristiana i la justícia social estan unides. La justícia social està vinculada al respecte per la persona humana. La creu cristiana és la que fa evident que no es pot construir un mur per evitar que entrin persones als Estats Units.
Trump està convertint les eleccions de novembre en un camp on la religió, en concret el cristianisme evangèlic, és un element de pes i no una dimensió decorativa
De fet, la creu cristiana, que s’ha fet servir certament malament al llarg de la història, no és un impediment, sinó una crida a la justícia social. Però Trump no vol fer classes de teologia, sinó guanyar les eleccions, i sap que la contraposició amb un anticristianisme ferotge que provingui de tot el que li sembli progressista és una peça convincent. En el seu mandat anterior ja va triar el vicepresident de les files dels cristians convençuts, i ara està trepitjant més el fre, convertint les eleccions de novembre en un camp on la religió, en concret el cristianisme evangèlic, és un element de pes i no una dimensió decorativa. Però no li ho posen fàcil. Ja hi ha entitats de cristians contra Trump com Christians Against Trumpism, Not Our Faith, Pro-Life Evangelicals Pro Biden, que denuncien les polítiques trumpistes i busquen aliats per protegir els valors cristians de la instrumentalització de Donald Trump. La campanya està servida, i els decibels pujaran, perquè amb Trump la intensitat no va mai de baixada.