Treva, treva, no hi ha treva, els llançaríem la soga però què va, som Love Love. Molts dies sense alegria, tantes llunes sense amor, molts dies sense alegria, a estones no alenaria si no tengués ses cançons. A poc a poc bevem la vida, a poc a poc, a glops, a poc a poc. Molt neguit i massa pressa, els dimonis estan contents. Les coses no duren gens i res no és allò que sembla. De la por en diuen prudència. L’alcalde s’encarrega fent ús dels seus poders de la fera ferotge deixar-la sense dents. Si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol. Què volen aquesta gent que truquen de matinada? Què passa ací on soc, que tinc regust de res? Oh que llarga es fa sempre l’espera quan s’espera que vindrà el pitjor. I el teu nom, Llibertat, a poc a poc l’abarateixen. Com un mirall que no miren i un camí que no va enlloc. Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures ple de coneixences. No esperem el blat sense haver sembrat, no esperem que l’arbre doni fruits sense podar-lo Res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca l’aventura de la nit i la rosada és clara que el sol surt i s’ullprèn. És quan dormo que hi veig clar, foll d’una dolça metzina. Vull somiar el demà sense la nosa ni el pes d’un vent caduc que entela els ulls i els lleva força i delit per lluitar. Cal guanyar temps als somnis, cal anar molt més enllà de les paraules, ser tal com som de soca-rel. Homes i dones i nens del cap dret correu, correu, que el temps pot no ser etern. De les tristors en farem fum. Al vent, la cara al vent... i tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau. Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol o pel rossinyol que ha de cantar al vespre. Ulls clucs, l’amor sap que la vida és una festa. Visca l’amor que m’ha donat l’amiga fresca i polida com un maig content. Amor valent per tu, per guanyar terreny a la vida i contemplar-la i compartint-la Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. Avui, demà i ahir s’esfullarà una rosa i a la verge més jove li vindrà llet al pit. Me'n vaig amb globus, em sento lleuger. M'endinsaré per l'entrellat del cel. El temps no compta ni l’espai... Qualsevol nit pot sortir el sol. (Aquestes frases fan reflexionar, però la gràcia és endevinar a quin cantautor/poeta correspon cadascuna). Bon Nadal a tothom.