La pianista Laura Andrés va publicar una story al seu Instagram amb un teclat Casio amb el que va tocar dimarts a Madrid. Perdoneu per la cita vintage, però s’ha escrit i dit tot ja, en clau seriosa i de comèdia, sobre aquest Kramer contra Kramer del segle XXI. I tothom ha tingut temps d’argumentar si està a favor d’ell, d’ella, de “totis” o de ningú. S’han fet tertúlies, del cor i de programes generalistes, que demostren que l’actualitat no és gaire impressionant, més enllà de si fa fred a l’hivern. I, mira, jo aportaré un argument que no és meu, però m’agradaria que ho fos.
El cas és que hi ha una cosa clara (i no és un joc de paraules). No sabem quina quantitat i potser és aviat, però el cas que ens ocupa està generant rendiments econòmics. A tothom. No sé quants diners ha donat a Shakira i Bizarrap (DJ antigament conegut com a Gonzalo Julián i a qui també podeu dir BZRP) la cançó de què tothom parla i canta. Sabem que supera els 150 milions de reproduccions a YouTube i els 50 a Spotify i ho podeu anar comprovant a l’instant. Tampoc sé quin és l'impacte publicitari per a Casio i Renault, però una campanya internacional com aquesta val el seu pes en or. Ni sé quins ingressos dona a la King's League la xifra d'1.300.000 espectadors en directe a Twich, però jo em fregaria les mans.
Entre els ingressos de la cançó, d’una banda, i l’aprofitament que s’acabarà fent de Casio o del Renault Twingo, per l’altra, estem davant del primer divorci que dona diners, en lloc de ser una ruïna
Hi ha qui ha fet càlculs aproximats sobre la cançó. S’ha explicat que YouTube paga en base a la publicitat. Que a partir de mil subscriptors al teu canal i 4.000 hores de visualització de continguts, estàs en disposició de ser partner i decidir quins anuncis inclous. I que l’empresa de Google paga 0,00069 dòlars per reproducció. Ergo, si fem cas a això, Shakira i Bizarrap porten ingressats uns 100.000 dòlars per aquesta via. Que no és una fortuna, però no es guanyen cada dia. I s’hi ha de sumar Spotify, que ingressa publicitat pels anuncis a la versió gratuïta i a la quota prèmium paga 0,00032 dòlars de mitjana per reproducció, que van a la discogràfica i l'artista. Tampoc et fas d’or, però suma-li 15.000 dòlars.
Total, que entre els ingressos de la cançó, d’una banda, i l’aprofitament que s’acabarà fent de Casio o del Renault Twingo, per l’altra, estem davant del primer divorci que dona diners, en lloc de ser una ruïna. A veure… potser no cal ser tan categòric, perquè entre revistes del cor i sálvames, segurament no deu ser així. Però és igual. Vaig a la teoria, que no és meva, però m’agradaria que ho fos. S’ha escrit tot, deia al començament. Tot menys una possibilitat. I si resulta que Shakira i Piqué, a qui tothom qualifica, per cert, com a persones molt intel·ligents, ens estan prenent el pèl a tots? No sé si hi ha algun guionista capaç d’escriure aquesta història per ser interpretada a la vida real, però, i si existeix aquest geni? I si al costat del guionista existeix un mag de les finances capaç d’imaginar aquest pla de negoci? Us imagineu que tots dos s’estan prenent un café tan panxos i tan amics amb un somriure per sota del nas? A mi, que m’agrada que tothom faci el que li dona la gana, però no suporto el conflicte, m’agrada pensar que sí.