Amb el Govern de Salvador Illa tot havia de ser bona gestió, bon govern i gens de política, com si la gestió fos quelcom políticament neutral. Tanmateix, el resultat d’aquest any ha estat tot un desastre. És difícil trobar un sector que no expressi la seva irritació, i sovintegen incidències de tota mena, a les obres, als serveis —han tapat l’escàndol DGAIA—, a les escoles i a la gestió dels recursos humans.
Certament, el PSC no és el que era. No només perquè hagi deixat de ser catalanista, sinó perquè abans els socialistes formaven bons equips i promocionaven gent competent. Els municipis governats pel PSC han deixat una herència indiscutible i Déu n’hi do els tripartits de Maragall i Montilla, malgrat els sotracs del Dragon Khan amb ERC. Tanmateix, ara els resultats de la gestió socialista indiquen tot el contrari. No és un mal específic —només cal mirar els altres—, però el cas del PSC, tenint tant de poder, gairebé un monopoli, té conseqüències més grans i pitjors.
Especialment revelador, i greu, per diversos motius, ha estat l’escàndol sobre l’exclusió de Catalunya de l’informe PISA. Ningú podia imaginar que es pogués arribar a tal nivell de degradació. Catalunya ha estat exclosa de l’informe PISA perquè el Departament d’Educació va suprimir les proves dels estudiants amb dificultat amb l’evident intenció d’adulterar-ne el balanç. El Govern ha parlat d’un "incident tècnic". No se sap què és pitjor, que s’hagi fet trampa a consciència o que la trampa s’hagi fet per manca de supervisió.
En tot cas, és escandalós, però el més greu és que no preocupi tant el baix nivell de l’educació a Catalunya com el fet que sigui dit. Difícilment es podran prendre les mesures adequades per millorar l’ensenyament si no coneixem l’autèntica magnitud de la tragèdia, però amb l’actitud de si cola, cola, el que es pretén no és resoldre el problema, sinó que el problema no posi en evidència la incompetència del Govern.
Salvador Illa va prometre gestió i la gestió socialista ha esdevingut un desastre. No hi ha sector que no expressi irritació, l’escàndol PISA marca un rècord de degradació, i el servilisme amb el PSOE esdevé un hàndicap per al progrés de Catalunya
Tot no s’acaba aquí, perquè resulta que l’OCDE va avisar amb mesos d’antelació el Ministeri d’Educació, i aquest, la Generalitat i la reacció del Govern Illa ha estat amagar-ho tant com ha pogut, fins que ha transcendit fora del calendari escolar i amb tothom a punt de vacances per apaivagar les crítiques. Aquest és un instrument recurrent del president Illa, que per resoldre el desastre dels serveis socials amb les entitats del tercer sector ja va fer un canvi al Departament gairebé clandestí, d’amagat, el dia que tothom estava pendent del Mundial de futbol.
L’escàndol PISA tindrà conseqüències i fora bo que provoqui la catarsi que necessita el sistema per sortir de la crisi, però de moment el Govern només procura amagar el cap sota l’ala, escombrar la porqueria sota les catifes i, el que és pitjor, lliurar un altre cop al sindicat USTEC la bandera de la protesta, un altre agent disruptiu del sistema només especialitzat en el xantatge laboral.
Hi ha un altre detall significatiu del tot el que ha passat. El Ministeri d’Educació que dirigeix Milagros Tolón s’ha afanyat a desmarcar-se del desgavell català. A Madrid governa el PSOE, el partit agermanat amb el PSC. Quan la gestió a Catalunya del govern socialista de l’Estat fa aigües pertot arreu, el Govern de Salvador Illa s’afanya a tapar-li les vergonyes. Quan el problema és al revés, el govern del PSOE no té inconvenient en descarregar les responsabilitats en el PSC. És la típica relació subalterna. La culpa no la tenen mai els senyors, la culpa la té el servei.
Aquesta relació també té efectes polítics evidents. Han estat els sectors de l’establishment català, des de la patronal Foment del Treball fins al món acadèmic i La Vanguardia els que han tornat a posar el crit al cel per enèsima vegada pel fet que l’Estat continua maltractant Catalunya pel que fa a les inversions executades. El 8,6% a Catalunya representa menys de la meitat del seu PIB i de la seva població. El mateix any 2025, a Madrid, l’execució de les inversions de l’Estat va suposar més del doble que a Catalunya. Això està passant quan a Catalunya governa el PSC i el govern de l’Estat depèn políticament dels diputats del PSC, d’ERC, de Comuns i de Junts. A Madrid, en canvi, governa Isabel Díaz Ayuso, una enemiga declarada del govern de Pedro Sánchez. Això demostra que el lobby madrileny és més potent, però sobretot que la complicitat política no dona fruits quan la prioritat del PSC és no fer res que perjudiqui el PSOE. El servilisme és inherent a la incompetència, i viceversa, i mai no s’agraeix, sempre rep menyspreu.