Fa temps El Mundo publicava un article que ens atribuïa, als catalans, la mort de Déu. La tesi era que Ponç Pilat va reclutar els seus soldats a la Tarraconense. L'aleshores província romana arribava fins a Galícia, més de mitja península. Ergo els soldats a les ordres del governador romà de Judea, que van torturar Jesús a la creu fins a matar-lo, eren catalans.

Recordo haver comentat aquest article amb l'Oriol Junqueras, que va fer una breu exhibició de la seva erudició a propòsit de la tesi que subscrivia l'eminència d'El Mundo. Potser davant l'inquisidor del Suprem, vista tota la literatura imaginativa amb què Llarena disfressa les seves elucubracions, se li va fer avinent aquell càndid article.

El cristianisme va demonitzar els jueus amb la pitjor de les acusacions possibles. Els jueus havien matat Déu. No hi havia pitjor acusació per estigmatitzar un poble, en una societat com la cristiana de l'Edat Mitjana, que atribuir-li el pitjor dels crims. Ser jueu ja era un pecat en si mateix. I contra aquesta mena d'heretges, tot s'hi valia, i no els emparava cap dret. Assassinaven nens, emmetzinaven l'aigua, fornicaven amb el dimoni o blasfemaven el nom de Déu. I sempre eren culpables, a menys que demostressin el contrari, que era com demanar la lluna en un cove.

Llarena ha invertit la càrrega de la prova. Hi ha malversació a menys que algú demostri el contrari. Ets culpable a menys que demostris la teva innocència

Només en aquesta clau s'entén que Llarena imputi a Junqueras i la resta de consellers la violència policial contra els ciutadans que volien votar, que és l’única que es va viure. I hi afegeix els Jordis, a qui fa responsables del pretès setge violent dels assaltants de la Conselleria d'Economia. Només caldria que Llarena demanés les imatges de les càmeres fixes d'Economia per saber i objectivar la veritat. Al sumari de Llarena, però, la veritat és accessòria.

Llarena sosté una tesi que fora d'Espanya ningú no compra. Ningú. La seva neutralitat no és ni formal. Que no accepten el delicte de rebel·lió? Doncs ho provo amb el de sedició, a veure si ho compren. Llarena s'endinsa en el terreny de l'especulació i arriba a parlar d'una massacre potencial. Però si per una banda hi ha uniformats armats fins a les dents i per l'altra ciutadans amb paperetes i urnes de plàstic, qui haurien estat les víctimes i qui els botxins? L'arbitrarietat del magistrat necessita imputar el paper de botxins als que van ser pegats i al Govern escollit pels ciutadans, i el paper de víctimes als que es van afartar de repartir garrotades i als que ho van ordenar.

A Llarena tant li fa si a Europa tothom creu que va passat de voltes, perquè a l'Estat tothom li riu les gràcies 

Ara Llarena també s’ha enfadat amb Montoro. El ministre d’Hisenda no ha deixat de dir, amb contundència, que no s’ha gastat ni un euro públic per al referèndum. I esclar, com mantens una acusació per malversació de diners públics si el mateix ministre del ram diu que no es va gastar ni un euro? "Aporti proves", li diu el neci. Llarena ha invertit la càrrega de la prova. Hi ha malversació a menys que algú demostri el contrari. És un prodigi. Ets culpable a menys que demostris la teva innocència.

A Llarena tant li fa si a Europa tothom creu que va passat de voltes i que el seu sumari és una croada. Perquè a l'Estat tothom li riu les gràcies. La premsa de Madrid que professava admiració per Franco i Hitler l’aplaudeix i esvalota la parròquia exigint duresa. Fot-li, que són catalans! Contra els catalans, i en particular contra els independentistes, tot s'hi val. Llarena arriba a expressar-se en termes de jutge i part sense cap rubor, copiant arguments i actitud a l’extrema dreta que representa VOX mentre és ovacionat pel jove falangista que vol governar Espanya.

Ara bé, d'on neix tanta animadversió? L’obsessió per construir una acusació el delata. Fa uns quants dies, El Punt Avui posava al descobert els orígens catalans de la família de Llarena, represaliats per republicans i franquistes, reconvertits posteriorment a "Una grande y libre", cosa que només demostraria aquella frase feta sobre professar la fe dels conversos: són els més implacables contra el passat del qual reneguen.