"Si utilitzes l'enemic per derrotar l'enemic, seràs poderós a qualsevol lloc on vagis"
Sun Tzu

Què els resulta més aberrant, treure algú d'un partit de Champions diumenge o interrompre-li les vacances? Hi haurà serioses dissensions fins i tot depenent del membre de la família al qual es faci la pregunta i, per fer taules, assumim que una cosa molt greu deu haver passat a l'oficina per prendre alguna de les dues decisions, o bé és de justícia recordar-se del progenitor del cap i tota la seva parentela.

Doncs ja ho veuen, el fiscal general de l'Estat no va dubtar a fer sortir el fiscal Salto d'aquest partit del seu estimat Atleti —"El fiscal general no pot esperar, ho necessita saber ja i conèixer el contingut dels correus!"— per a, segons ha declarat, acabar amb una bola supergreu que afectava tot l'honor dels fiscals i del Ministeri Públic, a saber, que no semblés que eren ells els que havien proposat una conformitat al xicot d'Ayuso, sinó que havia estat l'advocat d'aquest el que la va plantejar i la Fiscalia simplement s'hi havia mostrat receptiva. Veuen vostès la hipergravetat per a l'honor fiscal que tenia aquesta qüestió? El jutge Hurtado tampoc.

Tanmateix, acabem de saber, per la comunicació feta pel fiscal Stampa a la fiscal en cap de Madrid que es judicialitza ara, que la susdita fontanera del PSOE, Leire Díaz, li va oferir acabar amb els problemes que havia tingut amb la Fiscalia General de l'Estat i amb els serrells dels recursos que havia plantejat davant del Ministeri de Justícia a canvi que li donés informació, fotuda, s'entén, sobre el seu cap Luzón i sobre qüestions internes d'Anticorrupció. Stampa, a qui un tercer va proposar una trobada amb el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, en la qual aquest li "demanaria perdó" pel que li van fer en el seu dia Dolores Delgado i García-Ortiz, va portar una enregistradora. Diuen que la policia no és ximple i, pel que sembla, els fiscals tampoc. Cremat i escarmentat, enutjat, suposo, va gravar tota la cita en la qual en comptes de Cerdán, qui va aparèixer? Bingo, hi van aparèixer Leire Díaz i Pérez Dolset. Habemus cinta. La té un jutge, per ser més exactes, però no dubtin que acabarem per sentir un altre dels més foscos episodis d'aquests manejos dels socialistes. No oblidin que no som ximples i no ens empassem que la senyora que no és periodista estigués fent tot això per escriure un llibre.

No els sembla que és d'una enorme gravetat que s'utilitzi el nom del fiscal general i de la Fiscalia General en va? No és una cosa greu que a dos fiscals els hagin intentat subornar fent servir com a esquer o bé els càrrecs per a fiscals a l'estranger —com a Grinda— o bé resolucions que només competeixen al fiscal general o al ministre de Justícia? No és indignant que un alt càrrec del PSOE sigui presentat com algú amb capacitat per demanar perdó per excessos comesos per la Fiscalia General? A mi em sembla terrible.

Sembla complicat i és molt senzill. Tot apunta a una mecànica de reunificació d'afectats o presumptes afectats. Ja saben, els enemics del meu enemic són els meus amics

Si és una bola, si és mentida, si tot això és una anada d'olla de Leire i a tot estirar del seu cap Santos Cerdán, al qual l'uneixen ja un bon nombre de caps, no hauria estat el moment per desmentir clarament i taxativament que hi hagués res de polític pel qual calgués demanar perdó en el cas de Stampa o que els càrrecs o les resolucions que afecten els fiscals espanyols depenguin del PSOE? Un gran moment per sortir de l'ensopiment vacacional i fer una nota de premsa inflamada en defensa de l'honor de la Fiscalia i acabant amb qualsevol bola sobre això. No entenc aquesta diligència suma en un cas i aquesta desídia en un altre d'aparença més greu. És ironia, és clar que l'entenc i vostès també. Vegin que ni tan sols ponderaré la possibilitat que sigui veritat, és a dir, que estigués parlat i consensuat que el partit al govern pogués oferir prebendes o tractes determinats per compte d'una institució com la Fiscalia de l'Estat. Ni se m'acudeix, ves. Cosa diferent és que alguna ment malvada pugui pensar que desmentir allò del xicot d'Ayuso beneficiava el relat d'uns i el que feia Leire als mateixos i no remenar gaire aquesta qüestió a aquests també. Allà cadascú, que jo soc bona noia.

El cas és que això de la Leire ens va assaltar amb prou feines fa uns mesos, al maig, amb la publicació d'uns vídeos que deixaven clar que les primícies que afirmaven un any abans que el PSOE havia posat en marxa una campanya contra jutges, fiscals, periodistes i l'UCO per contrarestar el cas Begoña, eren certes. Ens va donar la fontanera uns dies frenètics, amb rodes de premsa surrealistes, i l'apologia del llibre que mai no s'escriurà i només es publicarà en forma de resolució judicial. Molt poquet després va aparèixer l'informe de l'UCO que assenyalava el mateix Sants Cerdán i que va acabar amb els seus ossos a Soto del Real, els fets es van tornar bojos com en un centrifugat i allò de la fontanera que no agrada els lampistes de veritat va quedar en suspens. Doncs torna. Déu n'hi do si torna.

Atents a les pantalles perquè el setembre reeditarà aquest hit que implica un atac frontal a fiscals i jutges però del qual ningú institucional no s'ha dignat a dir res. L'intent de suborn al fiscal Stampa, i la cinta que aquest va gravar, i la causa iniciada pel mateix intent al fiscal Grinda —a qui se li demanava si volia un nomenament que arxivés els casos Pujol, 3%, Sumarroca, Aigües de Girona, Banca Privada d'Andorra, Caranjuez i Zed— estan judicialitzats i s'hi uneix la inhibició de Badajoz pels manejaments de Leire amb l'exjutge Sáenz de Tejada per carregar-se el cas del germaníssim i, de passada, la jutgessa que el porta, Beatriz Biedma.

Sembla complicat i és molt senzill. Tot apunta a una mecànica de reunificació d'afectats o presumptes fets malbé. Ja saben, els enemics del meu enemic són els meus amics. M'expliquen que, amb una execució com a poc matussera, la fontanera socialista i l'empresari Dolset, amb l'ofès Rosell com a introductor d'ambaixadors, van anar per allà convencent els damnificats que aconseguirien revertir les causes iniciades per la policia patriòtica del PP i així van aconseguir suports i finançament encara que els altres no sabien que anant contra una claveguera van nodrir l'altra. D'altra banda, es van voler utilitzar debilitats de fiscals o rebots professionals o fins i tot vendettes personals pendents per instrumentalitzar-les de manera que totes aquestes energies negatives convergissin en una única finalitat: ajudar el PSOE i el seu secretari general en les causes que planen sobre ells.

La bola mor en mans de la veritat. Que així sigui.