"La millor manera d'escapar del teu problema és resoldre'l"
Robert Anthony
No ens n'anem per les branques: la decisió conjunta de col·laborar amb la justícia del testaferro de Zapatero i dels responsables de l'aerolínia Plus Ultra destrossa l'estratègia de defensa de l'expresident del govern espanyol, deixa en evidència política el PSOE pel seu tancament de files amb ell i posa en el punt de mira directament el Consell de Ministres i el seu president, Pedro Sánchez, que, amb aquests testimonis, queden assenyalats pel denunciat tràfic d'influències de ZP, llur aliat i referent moral. Saber què va passar amb el lliurament de 53 milions a Plus Ultra —dels quals Zapatero s'hauria emportat 527.417 € (l'1%) per aconseguir la seva aprovació— és decisiu per entendre què s'hi juga en aquesta causa.
Els famosos poders fàctics residenciats dins de la M-30 són molt citats fins i tot pels que no s'hi han pogut fer mai, però la veritat és que moltes vegades tenen raó. Des de la concessió de l'ajuda a Plus Ultra, el rum-rum d'empresaris del sector i de les capes d'assabentats madrilenyes és constant. Tots coneixien de sobres Julio Martínez Sola, l'home que ja havia dut a fer fallida Air Madrid, l'aerolínia que va suspendre de sobte les seves operacions el 15 de desembre del 2006 i va deixar a terra uns 420.000 passatgers, molts en rutes amb Llatinoamèrica. El Ministeri de Foment va haver d'organitzar un dispositiu d'emergència per repatriar viatgers i facilitar vols alternatius i ell es va lliurar en aquell moment del procés penal, ja que Marlaska li va arxivar la causa. Així i tot, no semblava gaire fiable que el 2011 tornés al sector amb Plus Ultra, amb una estructura de negoci molt semblant, o sigui que totes les alarmes del món empresarial van saltar quan va rebre 53 milions de diners públics per a una empresa que ja tenia la solvència molt compromesa.
Just abans del segon lliurament del préstec (34 milions), i com que els dubtes ja estaven judicialitzats, una magistrada va suspendre aquesta sortida de diners públics. Sobre la taula, evitar la consumació d'una possible malversació i un perjudici patrimonial per a les arques públiques. Curiosament, van ser els representants públics, amb dependència real o soterrada del govern espanyol, els que van afanyar-se a demanar que els diners es lliuressin, i ho van aconseguir quan la magistrada titular estava de vacances. L'actuació de les dues fiscals implicades en aquest lliurament és analitzada per Anticorrupció. Certament, comencen les sospites sobre l'interès del govern espanyol que es lliuressin aquests diners.
Tot ve a confirmar les sospites que el govern espanyol va aprovar l'ajuda per les gestions de Zapatero —que se'n va lucrar—, cosa que apuntaria al delicte de tràfic d'influències, que arribaria fins al mateix Consell de Ministres
Reobert el cas per fiscalies estrangeres, que van observar un estrany flux de diners de Plus Ultra, i que van posar el focus que els diners del rescat van acabar en comptes del Regne Unit, Suïssa, Montenegro, Maurici, Puerto Rico i Gibraltar, el cas arriba a l'Audiència Nacional. Els directius de Plus Ultra imputats van intentar explicar dilluns en el seu escrit al jutge Calama la licitud d'aquests moviments. Caldrà veure-ho. Diguem que s'autoimpliquen en el suborn i el tràfic d'influències, però rebutgen el blanqueig.
La confessió de la resta d'imputats desarma la línia de defensa de Zapatero, perquè no només aporta per una altra via les dades que aquest qüestionava pel fet de procedir d'un telèfon intervingut als Estats Units, sinó que desarma tots els seus arguments sobre la consultoria, pels quals afirmava haver rebut aitals quantitats. Els directius afirmen haver recorregut al Grup Zapatero, precisament, perquè estaven desesperats i convençuts que era la seva última oportunitat d'aconseguir uns diners que, altrament, incloent-hi l'ICO, no els arribarien mai. Tot ve a confirmar les sospites que el govern espanyol va aprovar l'ajuda per les gestions de Zapatero —que se'n va lucrar—, cosa que apuntaria al delicte de tràfic d'influències, que arribaria fins al mateix Consell de Ministres, igual que els indicis que no es complien els pressupostos per donar-la, ja que Plus Ultra tenia problemes molt abans que arribés la pandèmia. Julito, en la seva declaració, no ha assenyalat a qui influenciava Zapatero, però les possibilitats de qui tingués poder per moure tot el necessari són poques.
Si es troben prou indicis que van falsejar o maquillar requisits legals, si, com sabem, la decisió política es va prendre abans que la tècnica —ja que la trama va confirmar al febrer que es concediria, quan l'informe favorable de la FASEE no va arribar fins al març—, si l'impuls no va ser la necessitat o la licitud, sinó la influència de Zapatero sobre part dels ministres o el mateix president espanyol, per la qual hauria cobrat, llavors la porta per als delictes de prevaricació i malversació de fons públics del govern espanyol de manera col·legiada quedaria oberta. De facto, ja s'ha presentat una querella davant la Sala Segona contra totes les persones que integraven aquell Consell per part d'una de les acusacions populars —Iustitia Europa— que apunta en aquesta direcció, encara que, a parer meu, és prematura. Seran els jutges que instrueixen les diverses causes (Plus Ultra, finançament il·legal, claveguera Leire, etc.) els que hauran d'elevar, si escau, exposicions motivades al Suprem, si les seves investigacions acaben donant indicis que apuntin a Sánchez.
Mentrestant, la direcció del PSOE assegura que continuen creient en la innocència de Zapatero. Creure és un mer acte de fe i, en aquest cas, un intent de supervivència.