Una de les notícies d’aquesta setmana és la seqüenciació de cabells pertanyents a Beethoven. L’anàlisi genètica ha sigut publicada en una reconeguda revista científica, i ha rebut molt rebombori mediàtic, però la veritat és que realment no diu gairebé res de les característiques d’aquest personatge històric que el fan únic i, en canvi, dona un seguit de dades genètiques sobre característiques que qualificaria de moderadament interessants (si va morir de cirrosi), o relativament poc rellevants. Com a genetista dedicada al diagnòstic de malalties rares (minoritàries) i envoltada de molts científics que estudien característiques poligèniques o d’herència complexa, m’ha semblat poc, i ara us explicaré el perquè.

Què fa a Beethoven únic? El seu geni musical, el fet que és un compositor privilegiat i trencador. Quina característica recordem, que va impactar en la seva vida i la seva creació musical? La sordesa (hipoacúsia) progressiva, que va manifestar-se quan tenia uns 20 anys i que determinà que deixés de ser intèrpret per a dedicar-se de forma obsessiva a la seva faceta de compositor, en la que, d'altra banda, excel·lia. Doncs, el cert és que aquest article no diu res sobre mutacions o variants en cap gen o regions gèniques que tinguin res a veure sobre capacitats cognitives, d’oïda musical o de l’audició, o zones del cervell implicades en processament de llenguatge (com ho és el llenguatge musical). Sí que fan esment sobre la cerca de variants genètiques comunes a la població que puguin incrementar el risc de causar sordesa (amb un càlcul de risc poligènic), i cerca de mutacions en gens específics causatius d’hipoacúsia hereditària (molt més probable en el seu cas, atesa que la pèrdua de la sordesa va aparèixer quan era molt jove i la progressió de pèrdua d’audició va ser ràpida). Però no donen cap resultat concret, cap taula amb les variants identificades, cap dada que pugui ser contrastada. És a dir, s’acontenten en dir que no han trobat res definitiu i… prou! Per tant, cap clarificació que ens doni coneixement sobre allò que fa a Beethoven únic o conegut. Cert és que deixen la seqüència del genoma obtinguda en un repositori públic. La meva hipòtesi és que es poden fer molts més estudis i que s’ho estan guardant per a fer-ne reanàlisis, i publicar un article més gran i més important en algun altre moment.

Llavors em preguntareu, què analitzen en aquest article? Els autors, que són reconeguts genetistes, ens acontenten amb informació genètica sobre altres qüestions col·laterals. A mi em sembla el guió d’un documental de televisió. Així, ens parlen d’on i com s’han extret els cabells que analitzen si el genoma de Beethoven conté variants genètiques comunes de predisposició a malalties hepàtiques, si va patir hepatitis o no, si era celíac o intolerant a la lactosa, si té origen centreeuropeu (per cert, no presenta variants que apuntin a cap ancestre de la península Ibèrica) i per acabar, ens comenten que el Beethoven músic no comparteix el cromosoma Y d’altres Beethovens actuals. Per tant, infereixen que hi va haver algun afer extramarital (o una adopció no documentada) en les dues línies de Beethovens, la del geni i la dels actuals, que viuen en una zona de Bèlgica d’on procedia la família paterna del geni musical. No està malament si es vol explicar quina informació es pot extreure de les dades genètiques obtingudes de cabells d’una persona morta fa uns 200 anys, però honestament, a qui li importa si a la família dels ancestres de Beethoven algú va tenir un embolic de faldilles? És realment important per a explicar l’impacte de la seva persona a la nostra història? És una anècdota curiosa que, ves per on, comparteix amb l’actriu Júlia Roberts (a qui li van dir fa poc que el seu besavi en realitat no era fill del seu rebesavi Roberts), i amb el rei Ricard III d’Anglaterra respecte als descendents actuals dels Plantagenet (que no comparteixen tampoc el cromosoma Y), i segurament, amb altres persones que em podeu estar llegint.

Dit això, anem a algunes de les qüestions que potser us han cridat l’atenció. La primera és com s’ha determinat que els cabells que han analitzat són realment de Ludwig van Beethoven. Durant molts anys, abans que hi hagués fotografies, una de les maneres de mantenir el record d’una persona apreciada era guardar-ne un floc de cabells. Beethoven era molt apreciat en vida, i és lògic que diverses persones volguessin guardar-ne un record. Els investigadors recorren a diferents col·leccions actuals, públiques i privades, que diuen tenir cabells del músic, i n’escullen 8, en què les mostres semblen estar ben referides històricament, i mostren els senyals de degradació del DNA d’una certa antiguitat. És important que els cabells mantinguin l’arrel, perquè és on hi ha les restes de cèl·lules amb DNA, mentre que la resta del cabell està formada per la proteïna principal capil·lar, la queratina. De les 8 mostres recollides, només es pot demostrar que no hi ha hagut trencament de custòdia (i, per tant, no han sigut substituïdes per altres mostres) en dues que, en conseqüència, passen a ser les més fiables. Aquestes dues i altres tres de les mostres coincideixen entre elles (anàlisi del cromosoma Y i del DNA mitocondrial), dues no coincideixen (de fet, una d’elles és un floc de cabell d’una dona i, per tant, queda descartada) i una altra té el DNA degradat i no és conclusiva. Així, doncs, els científics se centren en una de les mostres coincidents, que a més, té el DNA més preservat. Aquesta és la mostra que, amb molta cura, seqüencien totalment i n’analitzen les dades, centrant-se en principi en 3 tipus de malalties que patia Beethoven: la sordesa (que ja us he dit que comenten per sobre), problemes gastrointestinals que també patia des de jove de forma periòdica (dels que tampoc en troben la causa, tot i que infereixen que era tolerant a la lactosa i no era celíac); i per últim, possibles malalties hepàtiques. En aquest cas, troben diverses variants genètiques comunes que predisposen a malaltia hepàtica. Fan càlculs de risc poligènic que indicarien una major probabilitat de patir aquest tipus de malalties, però els valors obtinguts no són suficients per a desenvolupar una malaltia greu, i cal considerar-se també la influència de l’ambient. I aquí és on, a partir de la identificació de restes del genoma del virus de l’hepatitis B, s’infereix que tenia una infecció vírica crònica, i a partir dels seus escrits, diaris i cartes, es confirma que bevia elevades quantitats d’alcohol (li agradava molt el vi). Tot plegat, genètica i ambient, haurien afavorit l’aparició de cirrosi hepàtica, que li hauria causat la mort a 56 anys; aquesta seria la hipòtesi més plausible de les causes de la seva mort, sense oferir-ne certesa absoluta. L’article no proporciona més dades de les seves característiques genètiques.

Finalment, fan una anàlisi exhaustiva de triangulació genètica per a determinar el seu origen, que clarament és centreeuropeu (cap sorpresa, era esperable), i potser la novetat, o no tant, és que ho fan gràcies a dades genètiques d’una empresa de genealogia genètica directa als consumidors, que així també surt esmentada. Potser el més decebedor, almenys per a algunes famílies Beethoven que creien estar emparentats amb el músic, és que genèticament no es pot demostrar, ni per anàlisis del cromosoma Y ni per la resta del genoma, si són o no realment parents de Beethoven. A més, les hipòtesis que fins ara s’havien proposat com a possible causa de la mort Beethoven, amb enverinament per plom o tractament amb opiacis per a la sífilis, han quedat totalment descartades, ja que s’havien proposat a partir de les anàlisis de cabells de la mostra que amb aquesta anàlisi s’ha demostrat que pertanyien a una dona, segurament d’origen jueu asquenazita, però que no eren de Beethoven, òbviament.

En fi, com podeu veure, encara ens queda molt per escatir de la informació genètica de Beethoven. De moment, el que s’ha determinat no explica res de la seva genialitat, ni tan sols de les seves particularitats físiques. Aquest article és un tastet genètic, ben fet i realitzat, però majoritàriament anecdòtic. Haurem d’esperar per a rebre informació més rellevant.