L’1 de desembre de 1994 la Policia de la Generalitat de Catalunya - Mossos d’Esquadra començava el desplegament territorial arreu de Catalunya assumint les competències de seguretat ciutadana. La primera comissaria s’instal·lava a Vic, tot i que des de l’any 1991 ja feien tasques de suport a les policies locals o fent coneixement del territori a les comarques del Baix Ebre, Montsià i la Vall d’Aran.

En aquell moment el Cos de Mossos d’Esquadra estava format per uns 1.700 agents. Les seves funcions es limitaven a la custòdia i la vigilància de les nou presons catalanes ―uns 700 agents― i a la vigilància de les infraestructures de la Generalitat i les seus oficials del Govern, al servei d’escorta o com a membres de les Brigades de vigilància del joc, la salut pública, el patrimoni històric i els menors.

L’origen dels Mossos ve de molt més lluny ―com explicava en aquest diari fa uns mesos―. El 21 d’abril de 1719 és la primera data on es parla de les Esquadres de Paisans Armats entorn de la Guerra de la Quàdruple Aliança. El Cos de Mossos d’Esquadra és el cos policial de naturalesa civil més antic d’Europa i aquest any celebra el seu Tricentenari, la primera força de policia professional a Catalunya i pionera a tot l’Estat.

La primera promoció dels Mossos va ser l’any 1983, just després d’aprovar-se la llei 14/1983 amb la que es creava la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya. Qui m’ho recorda sovint és Miquel Sellarès, el primer director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, una de les persones amb més coneixement sobre la policia catalana i sobre el nou model de seguretat que li convé al país. Un home amb un sentit d’Estat extraordinari i un patriota exemplar.

La llei 10/1994 de la policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra suposava la recuperació de la Generalitat republicana en la defensa de la legalitat democràtica i de les institucions d’autogovern, la rúbrica a la refundació de la policia catalana en el sentit modern del terme, un pas decisiu en el procés de reconstrucció de la identitat nacional de Catalunya.

El repte dels Mossos a Osona era majúscul, però la il·lusió, les ganes i la força d’aquella policia jove era immensa! Els Mossos com la policia ordinària i integral en substitució de les forces i cossos de seguretat de l’Estat a Catalunya.

El Cos de Mossos d’Esquadra és el cos policial de naturalesa civil més antic d’Europa i aquest any celebra el seu Tricentenari

El Pep i l’Albert així m’ho expliquen, dos dels mossos que van “obrir” la comissaria de Vic. Mentre parlo amb ells noto la il·lusió, la força i la passió del primer dia: “Tots érem xavals d’entre 22 i 25 anys, solters o casats, però sense fills, amb tota la vida al davant. Tot era nou per nosaltres, la majoria veníem de fer 8 hores a les garites de la Model i, de sobte, allà et veies, patrullant pel ben mig de la plaça de Vic, on rebies amb orgull l’admiració dels ciutadans... Vam ser uns autèntics privilegiats!”. I el Pep afegeix: “Quan anàvem als serveis semblàvem pardillos perquè no ho havíem fet abans. Si preguntaves als responsables de torn tampoc t’ajudaven gaire més, ens enfrontàvem tots a una nova realitat, però la veritat és que ho vam suplir amb il·lusió, predisposició i ganes d’aprendre, i així vam aconseguir tirar endavant. Érem conscients que estàvem escrivint la història dels Mossos i la gent d’Osona ens ho va posar molt fàcil, ens van acollir formidablement. Va ser una barreja d’orgull i responsabilitat”, conclouen.

“El Domènec Aguilar va ser indispensable. Ell sempre s’enduia l’emissora a casa i, quan escoltava qualsevol incident, fos de nit o de dia, per molt inhòspit que fos el lloc, allà apareixia ell per intentar posar pau i solucionar l’incident. Ell va ser clau perquè la cosa funcionés a Vic, com també el paper del Josep Sala, el Víctor Badet o el Toni Alcantara”, comenta l’Albert.

A Osona es va posar en pràctica el model de la “policia de proximitat”: menys casernes i més patrulles al carrer per aconseguir una ràpida intervenció al lloc de l’incident. Un model que divergia amb el de la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, amb poca presència als carrers. I la ciutadania així ho va entendre quan eren els Mossos qui s’adreçaven a casa per agafar la denúncia, i a més en català!

El 9 de gener de 1995 Osona acollia els últims mossos arribant a la xifra total de 149 agents. L’experiència a Osona va ser cabdal per poder finalitzar el desplegament dels Mossos arreu de Catalunya, amb l’arribada, el 2008, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre.

Segurament, poc s’imaginaven aquells mossos a Vic en el que es convertiria el Cos de Mossos d’Esquadra, un cos policial modern, eficaç i amb competències tan diverses que van des del medi ambient, la intervenció de muntanya, el subsol, la policia científica o la desactivació d’explosius.

A la història dels Mossos hi ha molts noms a recordar, des de Jesús Maria Rodés, exdirector de l’Escola de Policia de Catalunya, o el dels exconsellers Joan Saura, Felip Puig o Montserrat Tura. Noms com els de Miquel Sellarès, Jaume Bosch o Jaume Curbet, antagònics políticament, però essencials i indispensables per concebre el que és avui la policia catalana. El canvi en la concepció de la cultura policial i de la seguretat no s’entendria, sobretot, sense aquests tres últims.

Però el Pep i l’Albert també em recorden durant la conversa: “Quan vam començar a Osona els Mossos no eren una eina política tan gran com la que és ara”. I no els falta raó. El context polític que viu Catalunya ha portat a la policia catalana al centre del debat, massa sovint s’utilitza als Mossos com a arma llancívola per part dels partits polítics, uns i altres. La banalització del Cos de Mossos d’Esquadra per purs interessos, recels o prejudicis, i amb el Major Trapero, la intendent Laplana i la cúpula d’Interior a punt de ser jutjats per l’1 d'Octubre!

La Policia de la Generalitat de Catalunya porta molts anys de treball, compromís, dedicació i l’esforç de milers de persones per oferir un servei públic de qualitat. Avui els Mossos ja compten amb més de 17.000 efectius, 454 nous agents incorporats des de l’estiu, i amb la previsió de ser 1.500 més l’any 2022.

La jubilació anticipada o el pla de carrera són reivindicacions històriques que cal resoldre amb urgència. Les lluites entre sindicats malmeten la imatge corporativa del cos. Cal solucionar-ho i aquí el sindicat SEGCAT és una aposta fresca i responsable. Mantenir el compromís, els valors, la responsabilitat i la il·lusió d’aquells joves que a Osona van començar a escriure la història dels Mossos ha de ser l’objectiu per continuar prestant un servei públic de qualitat adreçat a garantir la protecció ciutadana i l’exercici dels seus drets i llibertats.

La policia catalana que ha de ser cabdal en el nou model de seguretat integral nacional que ha de tenir Catalunya, amb la creació d’una nova llei de seguretat pública integral que aglutini totes les forces policials del país, el sistema d’emergències, la protecció civil i la defensa del territori. Aquest últim un tema massa sovint tabú que només persones de la vàlua i compromís del Miquel Sellarès són capaços de defensar sense complexos.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat