El dilluns passat llegia en aquest digital l’article “La Policia de Catalunya”, on el Sergi Sol analitzava el que, en poc temps, ha viscut el Cos dels Mossos d’Esquadra: en 2 anys, l’excel·lent resposta davant els atemptats terroristes del 17-A; la difícil actuació durant el referèndum de l’1 d’octubre, preservant la “convivència ciutadana” amb congruència i proporcionalitat ―mentre altres actuaven com a braus desbocats assedegats de venjança―; o la més recent, la que encara cou a la retina, la resposta policial davant els incidents produïts per la sentència contra el procés.

Els Mossos d’Esquadra són el cos policial de naturalesa civil més antic d’Europa, aquest any han celebrat el 300 aniversari.

I en un moment en què els Mossos tornen a ser al centre del debat, avui els vull parlar d’un nou sindicat als Mossos d’Esquadra, de recent creació, però que si tot va bé obtindrà un representant al Nou Consell de la Policia, un procés que actualment està paralitzat. El SEGCAT és “el Sindicat Nacional de Seguretat de Catalunya; en defensa de les Treballadores de la Seguretat i les Emergències, el nostre Poble i les nostres Institucions”, tal com consta al seu perfil de Twitter.

No és casualitat que avui vulgui parlar d’ells. Durant aquests últims dies han estat una veu destacada a les xarxes davant els incidents ocorreguts pels carrers de Barcelona i als d’arreu del país. Mentre altres sindicats policials optaven per defensar la major, escombrant cap a casa sense pronunciar-se davant l’evidència, el SEGCAT va fer tot el contrari.

I d’on surt la idea de crear un nou sindicat als Mossos d’Esquadra?

L’embrió del SEGCAT comença a fecundar després del referèndum de l’1 d’octubre. En primer lloc, en veure la resposta desmesurada de l’Estat contra els catalans, contra els legítims representants, contra les institucions catalanes i que va fer trontollar les mateixes estructures democràtiques de l’estat espanyol. En segon lloc, pel posicionament o el silenci dels sindicats representatius d’alguns dels nostres col·lectius, com els del Cos de Mossos d'Esquadra, que van significar de facto l’abandonament de les institucions catalanes i del seu poble. Tal com expliquen, el silenci d’aquestes organitzacions sindicals va donar força a aquells que creuen que les diferències ideològiques s’han de combatre amb contundència amb els instruments que calguin. Aquells sindicats que sempre havien manifestat que no s’havia de fer política des del sindicalisme, van acabar enarborant la seva bandera, en aquesta “croada” contra els que pensen diferent.

 El SEGCAT és un sindicat jove, fresc, amb perspectiva de país i que vol donar un nou enfocament al sistema de seguretat pública per adaptar-lo als nous reptes 

El SEGCAT ha estat el primer sindicat policial a donar suport als presos i preses polítiques, als exiliats i exiliades, als companys i companyes que pateixen repressió, començant pel major Trapero i la intendenta Laplana i fins a cadascun dels ciutadans i ciutadanes anònimes que estan patint aquesta persecució, amb un substrat marcadament ideològic.

Com precisen en els seus principis fundacionals, els sindicats tradicionals s’han esforçat durant tots aquests anys que perdéssim una consciència de classe que ha potenciat enfrontaments estèrils entre els diferents col·lectius de la seguretat i les emergències: Policies Locals, Mossos, Bombers, Protecció Civil, Emergències Mèdiques... Aquesta pèrdua de consciència de classe, més enllà de millorar les condicions de treball dels treballadors i treballadores, ha propiciat la construcció d’un sindicalisme elitista, tot creant en l’imaginari d’alguns dels nostres col·lectius la imatge que hi ha funcionaris de primera i de segona.

Per tant, el SEGCAT és el sindicat nacional progressista i assembleari que promou i vetlla per la defensa dels valors i principis que recull la Declaració Universal dels Drets Humans.

Una nova organització sindical que vol que els treballadors i treballadores dels diferents col·lectius de la seguretat i les emergències treballin plegats en defensa dels nostres drets, les nostres institucions i el nostre país. I saben que no és un repte fàcil, però no defalliran en l’intent, tot i les diferències o discrepàncies que hi puguin haver. Actualment en formen part membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona i del Cos de Mossos d’Esquadra, a l’espera d’anar ampliant amb altres col·lectius.

El SEGCAT es compromet a treballar amb total independència política al costat de les institucions de Catalunya, mantenint contactes amb partits polítics i amb les diferents organitzacions i col·lectius de Catalunya en la defensa dels drets i llibertats, promovent la cultura de la prevenció i la seguretat entre els ciutadans, defensant i promocionant uns serveis públics de qualitat, al servei del país i de la seva gent.

Però, tot i la seva força i empenta per donar aire fresc al sindicalisme als Mossos, ara es veuen immersos en un procés burocràtic i judicial que ha fet que la mateixa Mesa Electoral Coordinadora paralitzi les últimes eleccions sindicals del 2019. Tal com denuncien en un dels seus comunicats, l’últim Consell de la Policia es va convocar amb el resultat de les eleccions sindicals del 2015, anul·lades judicialment amb sentència ferma, i avui dia els càrrecs electes del 2015 continuen gaudint d’uns drets sindicals que ja no els pertoquen.

Tot i el greuge no s’aturen i són crítics quan fa falta, amb posicionaments ferms i contundents en defensa dels Mossos i els drets de la ciutadania del país, com consta al comunicat “Anàlisi dels fets, autocrítica, reflexió i construcció” en resposta als incidents produïts davant la sentència contra el procés: remarquen la necessitat d’un pacte de país per actualitzar el sistema de seguretat i emergències de Catalunya, entre altres elements, l’ordre públic.

El SEGCAT va quedar en quarta posició en el recompte dels vots presencials a les últimes eleccions sindicals dels Mossos, celebrades l’11 de març del 2019, amb un total de 517 vots, essent les primeres eleccions sindicals en què es presentaven. I un fet que no pot passar desapercebut, ja que el sindicat es va fundar el 29 de novembre del 2018, des de zero, sense recursos i només amb la voluntat de la gent. El SEGCAT és un sindicat jove, fresc, amb perspectiva de país i que vol donar un nou enfocament al sistema de seguretat pública per adaptar-lo als nous reptes.

Un sindicat que centra els seus esforços a millorar l’actual situació als Mossos, plena de greuges per la manca d’inversió o per trobar solució a les reivindicacions endèmiques del propi col·lectiu. Un sindicat que defuig de fets i debats superflus i que no dubta en qualificar l’humor com a tal, com va fer amb la cita d’Emilio Temprano, mentre altres sindicats amenacen amb la fiscalia com la resposta a un gag del presentador Toni Soler.

Tot això i més és el SEGCAT. I mentrestant, no oblidin, el major Trapero, a l’espera de l’inici del judici; d’heroi a víctima, de ser la cara visible de l’eficiència policial contra el terrorisme a passar a ser l’assenyalat, el cap de turc de l’Estat per tapar la seva irresponsabilitat política. L’enèsim intent de criminalitzar la policia catalana. No serà l’últim.

Sergi Sol
opinió La Policia de Catalunya Sergi Sol