Avui despertem després d’un Sant Jordi estrany i atípic, no perquè hi hagin faltat les roses, els llibres o les llistes dels més venuts, sinó perquè ha arribat tot just després de la Setmana Santa i en mig de la recta final d’una campanya electoral també anòmala, amb presos polítics, exiliats i amb videoconferències des de la presó de Soto del Real. I entremig de tot això, sembla que hi ha un fet que ha passat un pèl desapercebut, un fet històric, la commemoració del Tricentenari del cos de Mossos d’Esquadra. Tot just va ser el passat 21 d’abril quan la policia de la Generalitat de Catalunya celebrava aquesta efemèride a l’altura de poques institucions al món. La millor manera de conèixer la història dels Mossos és visitant l’exposició “Els uniformes del cos de Mossos d’Esquadra. 300 anys d’història”, ubicada al vestíbul de l’edifici de Can Serra de la Diputació de Barcelona i que repassa els 300 anys d’història dels Mossos mitjançant les diferents uniformitats adoptades durant aquests tres segles.

Al darrere d’aquesta exposició hi trobem la Generalitat de Catalunya, el mateix cos de Mossos d’Esquadra, l’historiador Xavier Hernández Cardona, però, sobretot, el treball ingent del Servei Històric dels Mossos d’Esquadra. Per qui no el conegui, ha de saber que aquest departament s’encarrega de la recuperació del patrimoni històric i la història dels Mossos; els encarregats de custodiar, catalogar i conservar el fons històric format per fotografies, documents i diferents objectes que formen part de la història d’aquest cos policial. A part d’aquestes funcions, també realitzen la tasca de col·laboració en tot tipus d’esdeveniments per donar a conèixer la història dels Mossos. És així com moltes vegades els podran veure en tota mena de celebracions d’esdeveniments històrics, com fires, recreacions o homenatges on els Mossos hi van ser presents en el seu moment i, que avui en dia, hi tornen a ser amb la uniformitat corresponent al període històric. Cal destacar la tasca al capdavant d’aquest grup del sotsinspector Félix González, així com dels caporals Jesús Moreno i David Hidalgo. I és d’aquest últim de qui us vull parlar per poder conèixer, de primera mà, l’origen de la policia catalana.

El caporal David Hidalgo ha finalitzat els seus estudis amb la tesi doctoral ―cursada a la Universitat Rovira i Virgili, sota la supervisió del catedràtic Josep Sánchez Cervelló― sobre la història i la fundació del cos de Mossos d’Esquadra, amb el títol: 1719: la guerra de la Quàdruple Aliança i l’origen dels Mossos d’Esquadra – Les Esquadres de Paisans Armats (1719-1736). Una tesi que aporta nova informació sobre el veritable origen dels Mossos i que contradiu, en part, el conegut fins ara. És impossible que pugui explicar tots els detalls i descobriments que el David ha conclòs en la seva tesi, una veritable obra mestra i que espero que algun dia pugui sortir a la llum en forma de llibre.

La tesi posa en solfa la guerra de la Quàdruple Aliança, un conflicte bèl·lic esdevingut entre els anys 1717 i 1720 en el qual el regne d’Espanya es va enfrontar a una coalició formada pel Sacre Imperi Romanogermànic, França, Regne Unit i les Províncies Unides dels Països Baixos. L’escenari bèl·lic en què es va veure sumida la monarquia hispànica, sota el mandat de Felip V, va traduir-se en el territori català en una amenaça real i imminent, davant la invasió del Principat l’any 1719. Amb el gruix de l’exèrcit lluitant a l’estranger, tant a la zona fronterera com a la resta del territori, van quedar desprotegits davant l’avanç francès. Aquesta manca de força militar generà la necessitat d’idear un sistema de seguretat i contenció que frenés l’enemic. Davant la problemàtica plantejada, el capità general de Catalunya, el marquès de Castel-Rodrigo, es va adreçar a la Reial Audiència per tal de discernir quina era la millor forma de realitzar la defensa.

La Reial Audiència va desenvolupar un projecte basat en el desplegament, arreu del territori català, de grups de paisans armats que, distribuïts en enclavaments geogràfics estratègics i en poblacions afins a la causa filipista, poguessin realitzar les mesures de contenció desitjades pel capità general. Una proposta que el marquès de Castel-Rodrigo va trametre al monarca Felip V per a la seva aprovació definitiva. Així doncs, el Cos de Mossos d’Esquadra, en aquell moment anomenat Escuadras de Paisanos Armados, va quedar oficialment constituït mitjançant la Reial Ordre de 21 d’abril de 1719.

Un dels descobriments d’aquesta tesi és que el procés de creació dels Mossos permet desvincular-lo de la família Veciana i, més concretament, de Pere Anton Veciana i Rabassa. Des de la fundació del cos, l’any 1719, fins a la publicació de l’obra d’Ortega i Espinós Historia de las Escuadras de Cataluña, l’any 1859, totes les publicacions marcaven com a única data fundacional el 21 d’abril de 1719. Però, amb l’aparició de la teoria orteguiana, l’origen es desvirtuà.

Ortega va defensar que el cos de Mossos d’Esquadra havia vist la llum a la localitat de Valls, per obra de Pere Anton Veciana i Rabassa, l’any 1690. La tesi de David Hidalgo ho nega categòricament. La Reial Ordre de 21 d’abril de 1719 situa els Mossos a la localitat de Vic, on els seus veïns s’organitzaven per vigilar les portes de la ciutat, essent aquest l’autèntic embrió d’aquesta força armada. Com també, el fet que Pere Anton Veciana havia nascut a Sarral l’any 1682, fet que fa impossible que un nen de 8 anys esdevingués el creador d’aquest cos policial, l’any 1690.

El cos de Mossos d’Esquadra és el cos policial de naturalesa civil més antic d’Europa i del món

Així doncs, per què Ortega i Espinós pren com a data fundacional l’any 1690? El motiu l’hem de cercar en els canvis polítics que es vaticinaven a Espanya des de mitjans del segle XIX, on els partits republicans i liberals progressistes guanyaven força en el panorama polític estatal, augurant el canvi de règim que va esdevenir arran de la revolució de l’any 1868 i que va provocar la caiguda de la reina Isabel II.

Davant d’aquest futur incert, el cap de les Esquadres de Catalunya, el comandant Josep Vidal i Pujadas, va contractar els serveis d’Ortega i Espinós per tal d’elaborar una obra literària, de difusió generalitzada, on la constitució del cos de Mossos d’Esquadra quedés desvinculada del seu origen borbònic. La publicació de la Historia de las Escuadras de Cataluña havia de permetre, per una banda, que l’opinió pública conegués un “nou” origen d’aquest cos policial, situant la seva gènesi l’any 1690, i trencar així els nexes existents amb la monarquia regnant; i per l’altra, donar una imatge d’una força policial efectiva i plenament operativa, allunyada de la idea que en determinats cercles polítics la titllaven de ser anacrònica i caduca. Malauradament, la maniobra “publicitària” engegada des de la comandància de les Esquadres de Catalunya no va resultar efectiva i, amb la Revolución de la Gloriosa de setembre de 1868, el cos va ser dissolt per primera vegada, i no es va tornar a restaurar fins a l’any 1877.

Cal aclarir, doncs, que la importància de la nissaga Veciana al capdavant de les Esquadres és un pilar essencial en la història d’aquesta institució, conservant la comandància del cos des del 1729 fins al 1835. Però, malgrat la força que els atorga el fet de dirigir durant més d’un segle aquest cos policial, hem d’establir definitivament que el veritable promotor i impulsor del naixement dels Mossos va ser el capità general de Catalunya, el marquès de Castel-Rodrigo.

Una altra descoberta important de l’estudi d’aquesta tesi és que ha localitzat un total de 91 esquadres distribuïdes arreu del territori català. Aquesta dada desmitifica la manca de seguiment de la causa filipista en el territori català. Una mobilització voluntària de, com a mínim, 5.400 homes en edat d’armes, és un fet que només pot ser qualificat d'una resposta entusiasta per part del poble de Catalunya.

Aquestes dades són només una pinzellada del que s’explica en aquesta extraordinària tesi. La història dels Mossos d’Esquadra ha continuat avançant durant tres segles, patint els efectes de la Guerra Civil espanyola, quan, el 1939, l’ocupació de les tropes franquistes va produir una nova dissolució dels Mossos. Tot i això, el 1950, la Diputació de Barcelona va restaurar-los i amb la restauració de la Generalitat provisional, el 1977, les expectatives van tornar a créixer fins que l’any 1983 els Mossos d’Esquadra van acabar sent la policia de Catalunya, amb la llei de creació de la policia autonòmica. El 1985 es va crear l’Escola de Policia de Catalunya i el 1994 va començar el desplegament arreu del territori com a policia integral, amb la substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

El cos de Mossos d’Esquadra és el cos policial de naturalesa civil més antic d’Europa i del món. Un cos policial eficaç, modern i que representa els valors de tot un país, amb el model de proximitat com a principal baluard. Una policia preparada per assumir els nous reptes de futur i un cos policial que ha de ser cabdal en el nou model de seguretat integral nacional que ha de tenir Catalunya, amb la creació d’una nova llei de seguretat pública integral que aglutini totes les forces policials del país, el sistema d’emergències i la protecció civil.

300 anys dels Mossos d’Esquadra; 365 dies, 24 hores al servei de la ciutadania.