Passen les hores i els dies i continuem immersos en el bloqueig generat per l’abducció de la pèrgola judicial engreixada per imputacions penals metafòriques de conspiracions rancunioses de venjança i càstig.

Música malaltissa del franquisme caspós, de togues grises, ulleres fosques, masses tacades de sang, benes als ulls i sentències sumaríssimes corcades per exèrcits rancis de coleòpters.

Un poble amb les mans lligades que rep els trets dels pamflets de la paròdia penal. En menys d’un any, instrucció feta i vayan pasando que a la una hay que ir a comer. El fusell no falla quan es qüestiona el sant Greal de l’Estat.

El dret passa a ser un plat selecte de la carta del menú de la Santa Inquisició Constitucional. La taula està parada. Només falta que s’hi asseguin les bruixes. La cacera fa anys que va començar.

El judici de la farsa i l’estafa, amb escrits d’imputacions penals que cauen com serpentines i confeti que adornen la festa constitucional sacrosanta. Els jutges i els fiscals fan ballar el Codi Penal al so de la Vox Band Orquestra i brinden amb els grans reserves del règim del 78, embetumats per les camises taronges dels Primeristes de Rivera, els grisos de la gavina blava, i els ballarins del vals del fanalet de la rosa vermella.

Destruir i eliminar el Cos de Mossos d’Esquadra

La fotografia del cos de Mossos d’Esquadra ja feia temps que ocupava el centre de la diana del despatx del Quart Reich del ministre Zoido. Les alarmes van saltar a les depuradores de les clavegueres de l’Estat. Com podia ser que una “policieta regional” hagués estat capaç de resoldre l’atemptat terrorista del 17-A als ulls del món? Calia idear un pla ràpid, contundent i eficaç.

L’esquer del 20 de setembre

Preparat a consciència i amb premeditació. Davant la Conselleria d’Economia es visualitzava la punta de l’iceberg de l’operació d’Estat. La Causa General Contra l’Independentisme. Quaranta escorcolls de la policia espanyola coordinats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona que no van ser comunicats als Mossos. Impossible, per tant, de preveure i dissenyar cap tipus de pla d’actuació en auxili de l’autoritat judicial i la policia espanyola. La resta ja la saben.

I el parany de l’1 d’octubre

La “ratera” estava parada feia dies. L’olor de l’esquer s’intuïa amb les maniobres i incompliments dels acords de coordinació de l’Estat amb els Mossos d’Esquadra, resultat de les reunions dels dies 28, 29 i 30 de setembre.

Les instruccions de la fiscalia i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya eren molt clares: impedir la celebració del referèndum del primer d’octubre. Però també era molt clar com fer-ho, respectant i preservant la convivència ciutadana. I els Mossos ho van complir

La sang, la violència i la testosterona de la policia espanyola van omplir les retines de mig món. Els Mossos van aconseguir clausurar 140 col·legis electorals. Cap ferit. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil en van tancar 92. 1.066 ferits i 577 denúncies presentades contra ells per agressions i tortures.

A ulls de la justícia espanyola, però, sembla que tot va ser diferent. De poc va servir el pla Àgora. Un dispositiu dels Mossos sense precedents que va mobilitzar milers i milers d’efectius arreu del territori, armats amb els valors democràtics per fer complir la llei: actuar amb congruència, oportunitat i proporcionalitat. Principis que no van figurar en la Carta Magna de la policia espanyola.

El Cos de Mossos d’Esquadra va actuar com a policia judicial, amb màxima professionalitat i amb l’auxili de la judicatura, com sempre fa quan se’l requereix. Però, malauradament, la veritat és accessòria en aquest cas. La criminalització dels Mossos era el principal objectiu de l’operació de l’Estat. Eliminar el Cos de Mossos d’Esquadra i tancar a la presó tota la seva cúpula.

23-F: Diego Pérez de los Cobos, presente!

Qui de jove flirtejava amb l’extrema dreta, a primera hora del matí, el general valent (aleshores coronel) s’enfundava la mateixa camisa blava de la Falange amb què es va uniformar aquell 23 de febrer de 1981, quan es va presentar a la caserna de la Guàrdia Civil de Iecla (Múrcia) disposat a donar suport a la insurrecció militar de Tejero. El seu pare, candidat de Fuerza Nueva en unes eleccions generals i el seu germà, expresident del Tribunal Constitucional.

Qui millor per defensar l’ordre constitucional a Catalunya que aquell valent disposat a donar suport al cop d’estat de Tejero?

El mateix que es va saltar de manera bel·ligerant els acords de cooperació i coordinació aprovats a la Junta de Seguretat de Catalunya. La policia espanyola contra els Mossos d’Esquadra. I amb l’ajuda militar d’Enric Millo i José Antonio Nieto, els quals no van voler crear un centre de coordinació comú entre les tres forces policials i es van inventar unes reunions falses a la Delegació del govern espanyol per despistar encara més els Mossos. Mentides i més mentides.

La professionalitat del Cos de Mossos d’Esquadra

Els membres del Cos de Mossos d’Esquadra són servidors públics. Igual que tants altres, però amb una gran diferència. Quan es treuen l’uniforme continuen sent policies les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Amb un ull pendent de la ciutadania i l’altre de la família.

Dones i homes amb diverses sensibilitats i pensaments. També ideològics, evidentment, però una vegada s’enfunden l’uniforme tot això queda apartat. El rigor i la professionalitat són els seus pilars al dia a dia. Representen la imatge d’una institució, d’un país, i amb això no hi ha debat.

El Cos de Mossos d’Esquadra no deixa de ser un reflex de la nostra societat, i així ha de continuar sent. Però una cosa és inqüestionable ara, se’l volen carregar.

En joc està el futur i el prestigi d’una institució que l’any vinent farà 300 anys. Milers i milers de mosses i mossos han defensat, defensen i defensaran aquest escut. I algunes vegades amb el preu de la mort.

I ara, víctimes de l’espiral de prevaricació judicial de l’Estat. El major Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana, excel·lents professionals que fa mitja vida que defensen aquest cos i els drets i les llibertats de la ciutadania d’aquest país, ara imputats per rebel·lió i sedició, pel simple fet de fer complir la llei. Per l’amor de Déu, on hem arribat! Com s’atreveixen? No només se’ls jutja a ells, sinó que es jutja tot el Cos de Mossos d’Esquadra.

Mosses i mossos d’aquest país, continueu treballant amb professionalitat, coratge i valor. Continueu actuant amb determinació, fermesa i per la defensa de la democràcia i les llibertats individuals i col·lectives. Però no permeteu que us criminalitzin pel que va passar l’1 d’octubre. Totes i tots sabeu que sou víctimes de l’engany i del desprestigi orquestrat per l’Estat amb l’intent d’humiliar-vos. No ho permeteu!

I quan cada dia sortiu al carrer, des de la vostra oficina o des del lloc on desenvolupeu la vostra tasca policial, penseu en aquells professionals que avui fa més d’un any que suporten l’alè de la venjança al clatell. Aquells que segur, en algun moment de la vostra vida professional, han estat els vostres companys, caps, referents o amics.

Tot esperant que torni a entrar l’aire fresc per les muntanyes de les Guilleries i que ben aviat pugueu tornar a dir: Major, intendenta, a les seves ordres!