Les memòries dels líders polítics són un gènere literari amb poc predicament tant a Catalunya com a Espanya a diferència, per exemple, del que succeeix als Estats Units o a França, per esmentar dos estats ben diferents. En part, perquè moltes vegades no resolen molts dels enigmes informatius que han quedat en l'aire i el governant no aclareix cap dels interrogants del moment.
Cal agrair, en canvi, a Mariano Rajoy que hagi posat llum a les negociacions que es van mantenir entre la compareixença del president Puigdemont al Parlament el 10 d'octubre per declarar que assumia el mandat del poble de Catalunya després del referèndum de l'1-O i la declaració d'independència per part del Parlament de Catalunya del 27 d'octubre. Bàsicament perquè molts van intentar intervenir des de posicions molt distants a l'independentisme català i convèncer Puigdemont que si feia un pas enrere el govern espanyol no aplicaria el 155 de la Constitució.
Hi va haver un estira-i-arronsa de mediadors amateurs i polítics rellevants com el lehendakari Iñigo Urkullu davant del president Puigdemont perquè rectifiqués i convoqués eleccions amb l'argument d'evitar el 155. Puigdemont demanava garanties... que mai no van arribar. Tanmateix, sempre ha sobrevolat, perquè així ho va voler el relat oficial des de Madrid, la idea que les coses haurien estat diferents amb la convocatòria electoral en comptes de la declaració d'independència.
Rajoy fulmina aquesta teoria en molt poques línies, en un avançament de les seves memòries a Una España mejor, i la descarta absolutament: "No veia cap raó per deixar en suspens una decisió que no era fruit de cap rampell, sinó conseqüències de setmanes d'estudi i de molt sòlids arguments jurídics i polítics. Abans d'arribar a aplicar aquell precepte constitucional ens havíem carregat de raons i aquestes no desapareixien pel fet que Puigdemont convoqués eleccions; la independència continuava declarada". Els últims moviments de garanties per escrit del president només li van suscitar un "tornem a ballar-la".
I així va ser com Espanya va ser incapaç d'asseure's a negociar.