Com ens afectarà als humans que la IA ens vagi substituint cada vegada més en tots els àmbits? Hi haurà alguna cosa que fem millor els humans que les màquines o que sapiguem fer els humans i les màquines no se’n surtin? Com ens guanyarem la vida la majoria dels humans si la IA fa la majoria de les feines que fèiem fins ara? Tindrem més temps lliure gràcies a la IA o continuarem vivint estressats i fent trenta coses alhora i cap de ben feta? Per què, tot i saber que la IA ens substituirà en molts àmbits, fins i tot en l’àmbit afectiu i sexual, no en frenem l’avenç? Com veieu, de preguntes no en falten; segur que la IA ens les respondrà totes. Actualment, hem fet un pas més en l’evolució de la IA: hem passat de la IA generativa —que pot crear continguts nous i originals, però que encara necessita instruccions (promts)— als agents d’IA —que són uns programes dissenyats per dur a terme tasques i prendre decisions de forma independent amb la finalitat d’aconseguir uns objectius específics. La IA generativa (el ChatGPT, per exemple) té una independència baixa, li calen instruccions constantment; però els agents d’IA, en canvi, ja són molt independents, només els cal una supervisió mínima i que els marquis un objectiu.

Com passa amb els humans, l'actitud de la IA dependrà de com l'hàgim educat; no tots els pares tenen el cap a lloc per educar els seus fills

Ja només ens queda un petit salt de no res perquè la IA sigui completament independent. Veurem què passa quan arribi aquest dia, perquè, com passa amb els humans, la seva actitud dependrà de com l'hàgim educat; no tots els pares tenen el cap a lloc per educar els seus fills. Qui controla com s’eduquen totes les IA del món? Es pot arribar a controlar qui ho fa i com ho fa? Si la IA és una creació humana, no tota la IA serà honesta i empàtica, ni de bon tros; més aviat tot el contrari. Aquesta és la part més fosca i negativa de tot plegat, però, per descomptat, també hi ha coses bones en aquesta evolució, si no, no l’hauríem permès (suposo, dels humans m’ho espero tot i més). Una IA ben educada (empàtica i sense ganes de fer-nos desaparèixer del mapa) pot estalviar-nos hores de feina, pot salvar vides —per exemple, operant més pacients dels que es poden operar només amb humans i amb molta més precisió o fent les tasques perilloses que fins ara havien de fer els humans i que posaven en risc la seva vida—, pot fer les tasques de la llar i permetre’ns estar més hores amb la família… Pot fer-ho tot per deixar-nos molt més temps lliure i millorar la nostra qualitat de vida. Fins i tot, com molt bé va explicar la Gemma Marfany en un article en aquest mateix diari, pot arribar a substituir els científics i els artistes (tot i que de moment els humans encara som més creatius i imaginatius). Temps al temps…; deixem-li cinc anys més. Una IA no es cansa, no es deprimeix (de moment!), no té por (que això pot ser positiu i negatiu), no suposa gaires despeses (comparat amb un assalariat)…; per tant, pot fer la majoria de les tasques durant moltes més hores que nosaltres, sense baixar el rendiment i a un cost molt més assequible (l'empresari s'estalvia les pagues dobles, les queixes i les baixes per depressió o embaràs).

Tornem a la part negativa, perquè també hi és i cal insistir-hi; ens hi juguem l'existència. Què passarà amb la IA si l’ha educat una persona perversa? Que, estadísticament, és molt probable que passi: segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) “una de cada set persones al món —més de 1.000 milions— conviu amb algun trastorn de salut mental”. Podrem frenar-la? No és un error crear una màquina que ens superi en tots els àmbits? No cal haver vist Matrix o Blade Runner (del 1982!!) per arribar a la conclusió que estem jugant amb foc i que tard o d’hora ens cremarem (i molt!). Estem preparats, els éssers humans, per ser substituïts per les màquines i perquè tinguin més poder que nosaltres? A veure si, per estalviar-nos fer la neteja un parell de cops a la setmana, acabarem sotmesos a un règim totalitari. Que als humans els plaers terrenals ens enceguen i, quan ens n’adonem, ja és massa tard per fer marxa enrere. I què passarà quan (ja falta molt poc) creem una IA que sigui el nostre ideal romàntic i eròtic, que ens parli de qualsevol tema del nostre interès, que faci l’olor que ens agrada i que sempre actuï exactament com volem que actuï per complaure’ns? La dona o l’home perfecte per a nosaltres, sense fissures. Qui voldrà tenir una relació amb alts i baixos, amb algú a qui no li pots domar el caràcter i que fa la seva sempre que vol? Per quins set sous voldríem tenir relacions amb humans si es moren i tenen personalitat pròpia? Una IA és immortal i pot ser exactament com tu vols que sigui en tot moment. La decisió no és fàcil, i no és fàcil perquè als humans ens costa molt apartar-nos del blanc i el negre i escollir els grisos. Continuaré atenta per veure com evoluciona tot plegat i estalviant per comprar-me una parcel·la a la Lluna, per si de cas.