Ara que ja ha passat prou temps per comprovar que els propòsits del nou curs, com ara dedicar més temps a un mateix i a la gent que estimes, torna a ser un fracàs, és una bufetada a la nostra cara el llibre No siguis tu mateix. Apunts sobre una generació fatigada, del filòsof Eudald Espluga. En una entrevista amb el Sergi Picazo a Crític, hi diu coses com “tenim una relació malaltissa amb la feina: vivim en societats treballocèntriques”. O bé “tenir una feina vocacional ens serveix per justificar les hores extres, no veure la família o un sou baix”. O bé “ens autoexplotem 24 hores al dia. Mai podem desconnectar”. O bé “la majoria de treballadors avui dia no poden renunciar a tenir un smartphone”. I, sobretot, el que diu l’escriptora Sara Ahmed: si continuem pensant que el nostre malestar és temporal i que depèn només de nosaltres superar-ho, no arribarem enlloc. És aquella roda de hàmster. No la del procés, la de veritat. El llibre pretén ser “un mapa de retalls d’una generació fastiguejada i sobreexposada al discurs de l’autoexigència personal que ha viscut com el capitalisme digital se li ficava sota la pell”. Però no parla només d’una generació, parla de tots. Una invitació a “qüestionar l’individualisme hiperproductiu i emprenedor”.

És una reflexió molt pertinent, no només perquè, efectivament, d’una manera o altra tothom s’hi veurà reflectit, sinó perquè apunta una recepta que, òbviament, fuig del discurs fàcil de l’extrema dreta, que va captant adeptes entre joves, i menys joves, desencantats. Aquest malestar és un —només un— dels motius del creixement de VOX i dels neofeixismes. Per això ens hauríem de posar en bucle un fragment de l’entrevista que la SER ha fet a l’actriu Jamie Lee Curtis i que s’ha fet viral. Diu: “Tinc una filla trans. Hi ha amenaces contra la seva vida. Només per existir com a ésser humà. Hi ha gent que vol aniquilar-la, a ella i a gent com ella. Aquest és el nivell d’odi. Com si no haguéssim après res del feixisme, com si no haguéssim après quin n’és el resultat. L’extermini dels éssers humans. És aterridor. Així que Jamie Lee Curtis està espantada, i tu també hauries d’estar-ho. I la Jamie Lee Curtis té una veu, i està intentant fer-la servir, i tu també hauries de fer-ho. I "així és com canviem les coses, pensant-hi, aprenent-ne, i fent servir les nostres veus per cridar l’atenció i lluitar contra elles". Com si no haguéssim après res del feixisme. Ah, per cert, ha de saber Jamie Lee Curtis que qui signa, escolaritzat en democràcia, mai va estudiar a l’escola la Guerra Civil. Ni el franquisme.

Sí que vaig estudiar el descobriment d’Amèrica. Però em van donar una versió una mica diferent de la que explica Gregg Popovich. I que és un dels motius pels quals avui escric aquest article, en lloc de fer festa com em recomanaria Eudald Espluga. Ja deia David Fernàndez que ser coherent és gairebé missió impossible. Ha dit l’entrenador dels San Antonio Spurs de l’NBA: “Colom va iniciar un genocidi dels indígenes al nou món. Va assassinar. Va mutilar. Va agafar esclaus. I l’honorem el Dia de Colom? Estem tan endarrerits? Amb ell va començar l’aniquilació de cada indígena a La Española, que és Haití i la República Dominicana avui. És el que va fer. És com si diguéssim que estem orgullosos de Hitler perquè era alemany”.

Tan endarrerits estem, Gregg. Fins i tot en el que sembla que hem avançat. Putos moderns.