La història del nostre país sempre ha estat lligada a Europa. Tan sols quan Catalunya ha estat sotmesa per la força ens hem allunyat del nostre marc polític i geogràfic de referència. En els darrers anys, i en els moments de màxima mobilització ciutadana, les banderes europees sempre han estat presents a les grans cites —fet que no passa a altres països— com les manifestacions per la Diada Nacional.

Quan els catalans van tornar a prendre les regnes del seu futur, amb el restabliment de la Generalitat i de la democràcia, varen escollir un Govern plenament europeista. És en aquest context que ara fa 40 anys es va crear el Patronat Català Pro Europa, fidel reflex que per la Generalitat, pel primer Govern de Jordi Pujol, la incorporació a les institucions europees era vista com a prerequisit per assolir el màxim potencial del país i contribuir al desenvolupament econòmic, social i empresarial.

Aquesta vocació europeista es va traduir en l’obertura d’una oficina del Patronat a Brussel·les, que va actuar com a punta de llança del lobby català pro Europa. Que aquesta oficina s’obrís 4 anys abans que l’estat espanyol accedís a la Comunitat Econòmica Europea és significatiu, perquè demostra la voluntat que ha tingut sempre la societat catalana de formar part amb veu pròpia del procés d’integració i vertebració europea.

“Volem construir un país, el nostre. I desitgem participar, modestament, en la construcció de tot Europa”. Així ho va dir el president Pujol el 1985, en un discurs pronunciat a l’Europa Central que va ser rebut amb entusiasme pels estats membres europeus de l’època. Segons el director del Patronat Català Pro Europa de l’època, “un aire fresc arribava al cor d’Europa”.

El compromís amb la construcció d’un estat modern, econòmicament dinàmic i productiu, basat en la igualtat d’oportunitats, la meritocràcia i la justícia social, i que tingui Europa com a referència és el que guia la nostra acció política a l’exterior.

Per la Generalitat, pel primer Govern de Jordi Pujol, la incorporació a les institucions europees era vista com a prerequisit per assolir el màxim potencial del país i contribuir al desenvolupament econòmic, social i empresarial

En les darreres dècades i anys hem construït i reforçat les bases que en el seu moment va construir el Patronat, desenvolupant una aproximació a les institucions europees des d’una perspectiva catalana. El Govern compta amb la Delegació del Govern davant la Unió Europea com a principal òrgan d’interlocució i representació institucional a la capital comunitària. I, a la vegada, reforcem l’estratègia multilateral i bilateral a la Mediterrània. Europa i el Mediterrani són els dos grans eixos que marquen el fet nacional català.

La Delegació a Brussel·les és el relleu natural del Patronat, i la seva funció primordial és la defensa dels interessos dels catalans a la Unió. Que la Delegació treballa pel benestar dels ciutadans ho demostra el lideratge català de Regions for EU Recovery —una aliança de 31 regions de 10 estats membres europeus que reclamem un paper més important en la presa de decisions de les institucions, com en el repartiment, per exemple, dels fons europeus Next Generation.

Per un país com Catalunya que es pren seriosament el fet europeu, establir sinergies a Brussel·les de la mà d’actors regionals i nacionals, i fer-ho de manera professional i solvent, és un deure irrenunciable que en tant que consellera d’Acció Exterior em prenc molt seriosament. No forma part del nostre tarannà mirar a Brussel·les només per reclamar aportacions econòmiques mentre s’incompleixen directives, normatives i el propi esperit fundacional de respecte als drets humans i les llibertats.

Enguany celebrem aquesta fita, els 40 anys de la creació del Patronat Català Pro Europa, més convençuts que mai que Europa, la Unió Europea, és l’espai on Catalunya ha de materialitzar els seus objectius nacionals. I ho fem amb una exposició que explica aquests 40 anys d’història al cor de la capital comunitària, just al costat de les institucions europees, on hi ha la delegació del Govern davant la UE. La Unió Europea no és perfecta, de fet aquests últims anys n’hem conegut moltes de les seves mancances, motiu pel qual ens reivindiquem europeistes crítics i exigents. Un mecanisme necessari, i fins ara inexistent, és el d’ampliació interna, per permetre que territoris que ja formen part de la Unió s’hi incorporin com a nou estat.

Malgrat les seves falles, avui més que mai s’equivoca qui pugui contemplar durant més de tres segons que una Catalunya independent se situés al marge de la Unió. En primer lloc, perquè els catalans ja som europeus, i agradi o no, ningú no ens pot manllevar aquesta condició. Segon, perquè la Unió Europea representa un espai comercial, polític i de valors insubstituïble, tot i que per descomptat millorable. I en tercer lloc, perquè un estat petit que forma part de la Unió Europea està en situació d’igualtat amb països molt més grans en població. Prenem el cas d’Irlanda i el seu lideratge durant les negociacions pel Brexit, o el de les repúbliques bàltiques, que unides i fent pinya han aconseguit fer virar Europa cap a posicions més contundents en relació amb Rússia.

Som hereus de la tasca i l’esperança del Patronat Català Pro Europa —acostar Catalunya a Europa, i Europa a Catalunya—. Perquè Europa la fem entre tots. I perquè imaginar-se una Catalunya lliure i sobirana és imaginar-la asseguda a la taula del Consell Europeu com a membre de ple dret de la Unió Europea, defensant els interessos dels catalans i les catalanes.

 
Victòria Alsina i Burgués, consellera d’Acció Exterior i Govern Obert