Des que es van autoritzar les primeres sortides de la presó als Jordis -Cuixart i Sánchez- perquè poguessin treballar fora, l'actitud de la fiscalia ha seguit un mateix patró: recórrer els permisos que han anat concedint les juntes de règim penitenciari dels diferents centres davant dels respectius jutjats de vigilància penitenciària. Un per un, els diferents magistrats han anat rebutjant, fins ara, els escrits del ministeri fiscal i, en ocasions, amb una seriosa reprimenda per la seva actitud. Tanmateix, res no torça aquesta actitud de la fiscalia que, tretze són tretze, fa servir els mateixos arguments, amb el mateix resultat fins ara.

L'últim pronunciament és de la jutgessa María Jesús Arnau, magistrada del jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya, referent al 100.2 del conseller Quim Forn, que fa que és a la presó ininterrompudament la barbaritat de 925 dies. Arnau, en l'escrit que rebutja la sol·licitud del ministeri fiscal, arriba a assenyalar que si en fes cas atemptaria contra els més elementals drets fonamentals de Forn. Gairebé a la mateixa hora que es coneixia aquesta resolució, la fiscalia recorria la sortida de la presó per fer voluntariat i poder cuidar de la seva mare de la presidenta del Parlament Carme Forcadell. Caldrà esperar què diu l'Audiència de Tarragona després que el jutge de vigilància penitenciària de Lleida avalés dimarts que no hi veia cap impediment.

Costa no veure una obstinació reiterada en la posició de la fiscalia que s'explica molt bé amb la duresa de la posició que ja va tenir el ministeri fiscal en el judici que es va celebrar al Tribunal Suprem i que va acabar amb unes penes molt dures i sens dubte exagerades, però per sota de la petició dels fiscals. Entre altres coses, la sala que va presidir Manuel Marchena no va acceptar imposar un règim estricte de sortides fins que haguessin complert la meitat de la condemna i es va remetre a la legislació vigent.

Els successius jutges els ho van recordar als fiscals, a tots aquells de qui un dia un imprudent president Pedro Sánchez va dir, el mes de novembre passat, presumint, que depenien del govern. I al gener va arribar la fiscal general de l'Estat que havia de fer canvis, aterrava trepitjant fort. Dolors Delgado ha fet ben poca cosa, per no dir res, ja que la carpeta dels presos polítics no ha format part de cap taula de negociació per decisió expressa del govern espanyol. Ara es parla poc d'això ja que tot és coronaviurs, crisi sanitària i crisi econòmica.

La pandèmia ho ha posat tot potes enlaire. Bé, tot no, ja que si una cosa no ha canviat i ha anat a més és l'absolut menyspreu del govern espanyol pel model autonòmic, als presidents i governs del quals ha arraconat d'una manera immisericordiosa amb el comandament únic i amb el "ordeno y mando". Es podrà mirar cap a un altre costat, però la realitat no per això canviarà.