Altre cop ens trobem en una cruïlla en què haurem de decidir amb el nostre vot cap a on volem que vagi la singladura de la Nació catalana els anys vinents. Caldrà triar entre girar full, prendre noves vies inexplorades, restituir la dignitat de la Institució, o basar-nos en l’obra feta, enllà de les promeses que el vent s’endugué.

Per a prendre la decisió d’allò que creiem que és el millor en aquest moment històric, cadascú parteix d’unes conviccions determinades, que en el meu cas passen pels eixos nacional, cultural, econòmic i social. Tinc la sensació que sé on situar-me en cadascun d’ells, però de tota manera el meu vot anirà lligat a aquell que m’asseguri que treballarà per reforçar l’orgull de ser catalans; per qui tingui ambició legítima de conquerir el futur en un món en constant evolució; i per qui sigui capaç de demostrar, en fets i possibilitats i no en paraules, una obra de govern ben feta, aquell que sigui capaç de fer bona feina.

Els catalans tenim una mala relació amb la paraula orgull, excepte els gironins que futbolísticament l’escampen a dojo. I hi tenim una mala relació perquè només ens fixem en la primera accepció que en dona el diccionari: excés d’estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Evidentment, si ens quedem amb aquesta definició, l’orgull cau malament en general.

Però si anem a la segona accepció del Diccionari General de la Llengua Catalana veurem que orgull és el sentiment legítim d’estima de si mateix, d’exaltació de l’ànim per quelcom que hom ha fet o ha aconseguit. I és en aquest sentit que considero que els catalans tenim dret a exercir aquest sentiment d’orgull, basat en la nostra dignitat i en les obres que col·lectivament hem fet. No he estat mai partidari de l’autoflagel·lació ni de cobrir-me de cendra ni d'abaixar el cap. Som un poble al qual ens han acostumat, pel bastó i potser ajudat per una feblesa de caràcter, a fer-nos creure que som passat i que no juguem a la divisió dels grans. Doncs no, recuperem l’orgull, recuperem l’autoestima, perquè som un gran poble, lliure en el passat i que ha d’aspirar a tornar a ser-ho en el futur.

Per recuperar aquest orgull ens cal ambició, en el sentit de pensar en gran, de fixar-se metes que responguin als ideals que cadascú tingui, de recuperar moral de victòria, de remuntada.

Recuperem l’orgull, recuperem l’autoestima, perquè som un gran poble, lliure en el passat i que ha d’aspirar a tornar a ser-ho en el futur

Sense mirada llarga, tot és pla i avorrit. Ens cal voler jugar un paper en el conjunt dels pobles, ens cal fixar-nos objectius exigents, sabent que voldran temps i esforç. A vegades els tempos no quadren, per això calen resolució i constància, unes virtuts que a vegades semblen mancar-nos cruelment.

I la darrera pota d’aquest trípode és la valoració de la feina feta i, alhora, la convicció sobre qui podrà fer més bona feina.

A l’article anterior ja parlava de la importància de la rendició de comptes, una eina essencial per a valorar la feina que s’ha fet, com s’ha fet i sobre si s’ha fet en consonància, o no, amb les expectatives que s’havien assegurat o que s’havien deixat creure a l’elector en el seu dia. En campanya electoral hi ha molt fum i molta palla, però hem de ser capaços de ventilar l’habitació i d’anar al gra. Cal analitzar què s’ha fet, com s’ha fet, amb quins recursos, amb quin respecte a la paraula donada i si això ha acabat afavorint la majoria dels ciutadans, tant en el pla individual com col·lectiu. També és interessant analitzar el to amb el qual s’ha fet i si s’ha anat a buscar gratuïtament la confrontació, per un orgull malentès o per un sectarisme d’origen, de classe o d’aposta ideològica.

La bona feina és plasmació de l’ambició i peça per a fomentar l’orgull. Una mala administració, deficient, o insatisfactòria en la gestió dels recursos, de les voluntats o de les capacitats públiques mereix la sanció de l’electorat, si té un mínim de consciència crítica i llibertat de pensament. Però no només cal esguardar allò que s’ha fet, també cal analitzar les propostes i equips de tots aquells que, sense haver estat darrerament al govern, hi han estat abans o encara són verges en aquesta matèria. Novetat no significa necessàriament millora, i equips experimentats en la gestió són millors que aficionats o tastaolletes, per molt benintencionats que siguin, passats momentàniament a l’acció política. Només tenim un vot i cal emprar-lo de la millor manera possible.

Ara per ara tinc clar el sentit del meu vot, però sempre estaré vigilant i analitzant les accions dels escollits perquè no m’agrada que en cap àmbit ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa.