Carregant...

Tal dia com avui de l’any 1694, fa 332 anys, a Valls (llavors vegueria de Tarragona) i a Solivella (llavors vegueria de Montblanc) esclatava una revolta contra les càrregues militars imposades per la monarquia hispànica a les classes populars. Aquella revolta es va produir en el context de la Guerra dels Nou Anys (1689 – 1697), que enfrontava les dues principals potències del moment (les monarquies francesa i hispànica) pel domini de Catalunya. La cancelleria de Madrid —que havia introduït uns 20.000 efectius a Catalunya— obligava les classes populars catalanes a allotjar i alimentar les tropes hispàniques. Aquests militars es comportaven com un exèrcit ocupant, robant, agredint, violant, mutilant i assassinant la població civil catalana.

L’anomenat Avalot dels Pobres va ser una continuació —a escala local— d’altres fenòmens precedents de característiques similars com el Corpus de Sang (1640), que culminaria amb la Guerra de Separació i la independència de Catalunya (1641-1652/59), com la Revolta dels Barretines (1687-1689), o l’Avalot de les Faves, de Manresa (1688). Aquelles revoltes tenien en comú la seva gènesi i el seu desenvolupament. Inicialment, eren revoltes antifiscals que protestaven per les abusives càrregues tributàries que s’imposava al poble per mantenir l’exèrcit hispànic, i antisenyorials, que protestaven perquè l’Església i la noblesa havien estat eximides d’aquestes càrregues. Però que, finalment, derivaven sempre cap a un moviment antihispànic.

L’Avalot dels Pobres va ser sufocat amb violència per les tropes hispàniques aquarterades al Camp de Tarragona, que en aquella operació repressiva comptarien amb el suport d’elements col·laboracionistes locals. La resistència d’aquest moviment no seria possible perquè l’explosió espontània de la protesta no havia consolidat el component polític i institucional que li hauria permès sostenir la revolta en el temps. En la documentació hispànica de l’època es va descriure els revoltats com a autèntics enemics de l’Estat hispànic i se’ls va estigmatitzar amb expressions com "gente malentretenida", "hombres disolutos y atrevidos que lo más del año viven desordenadamente, sin casa, oficio o habitación cierta" o "gentuza sin nombre".