1- Sense comentaris...

Un servidor, després de llegir aquesta notícia, ha fet un minut de silenci...

2- Els papers de Panamà a gust del consumidor

Els anomenats papers de Panamà en són uns. La interpretació que se'n fa d'aquests papers ja és una altra cosa.

Quan surten tants noms i tan diversos, els mitjans no poden destacar-los tots als titulars i, llavors, han de triar. I amb la tria que se'n fa, potser pots veure les fílies i les fòbies de cadascú. No ho sé, però si li sembla, ho comprovem. 

Comencem per El País...

El diari de PRISA opta per destacar Vladímir Putin i Veneçuela. Interessant. Mirem ara un diari "d'esquerres"...

Bé, de tots els noms possibles, curiosament hi apareix la dona d'un exministre del PP.

Anem ara a Alerta Digital, un diari que defensa obertament els postulats de VOX...

Vaja, no és una conjura judeo-masònica, però per poc. Només els ha faltat el 50%. És bonic veure com es recuperen conceptes parits en plena dictadura, no troba?

Anem ara a La Gaceta, del grup Intereconomia...

Ja ho veu, quines coses passen, oi? Aquests decideixen destacar la família de Mao. Reconeguem-ho, al menys és original. Però a l'editorial de La Gaceta també apunten, com no podria ser d'altra manera, cap a una altra banda. I amb enquesta inclosa. D'aquelles amb tres possibles respostes gens dirigides...

A La Razón també van optar per destacar Almodóvar a la portada...

La Vanguardia, en canvi, en va fer una lectura política i se'n va anar directament cap a Islàndia i el seu primer ministre...

El Mundo, en guerra amb la Casa Reial, sobretot amb la Reina, va decidir citar breument la Infanta Pilar al subtítol, però la gran foto, el gran centre d'atenció, va ser un Messi assenyalat....

 

Finalment, El Punt Avui va decidir fer un petit menú degustació, obrint molt el ventall. Molt, sí, però no del tot perquè a la portada, entre tanta foto, no hi era la de Messi...

De papers, per tant, n'hi han uns, efectivament. De lectures, tantes com mitjans. Només cal que vostè triï contra qui vol abocar la seva emprenyada.

3- L'exclusiva sobre el finançament de Podemos

La matinada de dimarts vam saber que el diari ABC havia decidit embargar la seva portada. Quan això passa, vol dir que hi ha notícia grossa. Quan només existia premsa de paper, aquesta maniobra permetia al mitjà que tenia l'exclusiva publicar la notícia quan la resta de la competència ja tenia les edicions a la impremta i, per tant, mantenia la iniciativa informativa durant tot l'endemà.

Al món digital, això no té gaire sentit, al menys des del punt de vista de conservar l'exclusivitat, però si que serveix de màrqueting com per dir: "nois, embarguem... això vol dir que avui tenim tall del bo". 

Al final, la gran notícia tenia relació amb el finançament de Podemos

4- La resposta a l'exclusiva sobre el finançament de Podemos

A l'època analògica, embargar la portada permetia tenir l'exclusiva durant moltes hores. Era l'època en què, l'endemà la resta de mitjans tenien dues opcions: 1/ citar la competència o 2/ obviar la notícia. Al món digital hi ha una tercera opció: carregar-se l'exclusiva. Observi la notícia que va publicar El Español, el mitjà digital de Pedro J Ramírez...

I ara, faci una ullada a la informació que penjaven a Público.es...

I per oferir una nota de color, la sempre impagable aportació d'Alerta Digital. El fill petit d'algú es va baixar un programet per fer cosetes digitals i el resultat visual va ser memorable...

En definitiva, que a l'època digital, a les grans exclusives fruit del periodisme d'investigació més compromès, sempre li surten contraexclusives que pretenen explicar l'origen de l'exclusiva, cosa que no em negarà que és força entretinguda. I lluïda.

5- Querella contra la ficció

El Mundo Today és un mitjà que inventa, a base de talent, notícies improbables però que podrien ser certes i, a diferència de mitjans que passen per seriosos, ho diu. Més d'una vegada han aconseguit "col·locar" una de les seves peces a altres mitjans, cosa que diu molt a favor seu (seu, dels altres mitjans perquè ens mostra el nivell, la manera de treballar i els filtres). 

Aquesta setmana El Mundo Today ha inventat una notícia plena d'enginy:

Doncs bé, la notícia va arribar a l'ajuntament de Terol que, ni curt ni mandrós, els va enviar un indignat i amenaçant correu electrònic: 

La resposta d'El Mundo Today va ser publicar el correu i afegir un petit comentari...

IN-SU-PE-RA-BLE!!! Però tot, eh. Insuperable la notícia, però IM-MEN-SA-MENT insuperable la reacció de l'ajuntament!!! Amenaçar amb "accions penals i civils" per una "no cosa" està al nivell de quan Manos Limpias va amenaçar amb una demanda contra Els Lunnis o el Govern espanyol pretenia presentar una protesta diplomàtica per una afirmació feta per un dels guinyols de Canal Plus França. 

6- El periodista ja no informa, alliçona...

Final del partit d'anada de quarts de final de la Champions entre el Barça i l'Atlètic de Madrid. Susana Guasch, del canal Mega, entrevista a peu de camp al jugador matalasser Gabi. El seu equip havia jugat força estona amb un jugador menys per expulsió de Torres i això va provocar molta polèmica entre la premsa de Madrit (concepte més que mai). Naturalment, va ser el gran tema de la xerrada...

"Es fuerte decir eso", li diu el jugador a la periodista quan aquesta afirma que l'àrbitre "s'ha carregat el partit". O sigui, qui s'hauria d'haver queixat perquè estava en calent (el futbolista) li diu a la periodista (que hauria de preguntar i no opinar com si fos una hooligan) que s'ha passat. MA-GIS-TRAL!!!!

7- ... i el periodista acusa

Pero el "forofisme" radical ja s'ha instal·lat definitivament al periodisme. Bé, o com en vulguin dir. I això ens permet observar simpàtics moments d'imparcialitat manifesta en què no només no es fa informació sinó directament opinió. Gràcies a aquesta moda que busca la polèmica per la polèmica, es manifesten coses dignes d'una taverna d'aquelles que quan entres trepitges un pam de caps de gamba xuclats i que, mentre ets a l'enganxifosa barra, l'oli dels pernils que pengen del sostre et cau a sobre... 

8- Això ja no és el que era

A l'Espanya feliç, tota la vida s'hi havien fet acudits de "mariquites i gangosos". I feien molta gràcia. Ei, però molta, eh. Lamentablement, tanta modernitat i tanta Europa, ens han robat aquest sentit de l'humor que ens va fer passar estones plenes de joia. Sort en tenim, però, que gent com Arévalo i Bertín Osborne intenten mantenir viva aquesta flama i aprofiten les poques tribunes que tenen al seu abast, per denunciar una realitat que ens està robant el nostre ADN:

Sense comentaris. Vaja, com per anar-se'n a la mani de GH...

9- Guerra a la immediatesa

No puc estar més d'acord amb la reflexió que pot llegir en aquest enllaç ni en la decisió que explica.  

I ara jo podria deixar-ho estar aquí i obligar que la seva curiositat faci el clic a l'enllaç. Però és que precisament la notícia va d'això, de clics, de premsa digital i de la decisió d'un mitjà d'acabar amb el consum compulsiu d'informació. Per tant, res millor que obligar-li a fer el clic per adonar-se de que la lluita pel clic és la fi del periodisme.

10- Periodisme educat i imparcial

Per rematar com cal una setmana particularment entretinguda, des del punt de vista mediàtic, res millor que un titular a l'alçada del conjunt...

Bona i primaveral setmana...

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Iu Forn
Vist i escoltat 9 moments mediàtics de la setmana Iu Forn
Iu Forn
Vist i escoltat 9 moments mèdia de la setmana Iu Forn