A finals d’any sempre s’acumulen moltes notícies, temps per a reconsiderar el que hem viscut. Tanmateix, la vida continua i la realitat diària continua donant-nos experiències. Avui us voldria comentar la inesperada unió que he viscut aquesta setmana, entre una gran experiència a petita escala i una notícia a gran escala, amb un nexe d’unió quasi casual.

Aquesta setmana he assistit a l’activitat final de “Joves, ciència i ètica” organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i Innovació (FCRI) i protagonitzada per alumnes de 3r ESO de cinc instituts diferents. Aquest projecte consisteix a ensenyar als alumnes ben joves a debatre amb criteri sobre qüestions bioètiques associades a avenços científics importants, que tenen gran impacte en la societat. Aquest any, es va escollir parlar de GEN-ètica, en concret, sobre medicina personalitzada, organismes transgènics, desextinció d’espècies i modificació genètica en humans. Per això hi vam participar quatre genetistes que, a més de científics, som divulgadors, per poder impartir el coneixement científic adient i centrant el debat en preguntes concretes. El jovent i les seves professores (coincideix que totes són dones) han de preparar arguments i contraarguments de manera ordenada, mitjançant l’ús d’unes cartes conversacionals. Cada persona que vol parlar ha d’aixecar una carta que indica la seva intenció, juntament amb una sèrie de connectors, “hi estic d’acord”, “no hi estic d’acord”, “voldria fer una pregunta", “afegeixo informació”, “tinc un argument”… i així, com en un joc de rol, aprenen a expressar-se intervenint de manera respectuosa amb els altres participants i ordenant els seus arguments. El dia de la final, celebrat al CosmoCaixa, dos representants escollits de cada institut participen en un debat conjunt per a cada tema, per tal de consensuar les seves posicions i reflexions, tant en pro com en contra.

La llum que pot rebre el James Webb ha permès identificar una galàxia que seria 100 milions d’anys llum més antiga que les que va rebre el Hubble

Honestament, va ser espectacular: gent tan jove, d’instituts molt diversos —molts d’ells d’elevada complexitat— oferint idees i reflexions molt vàlides, aprenent a ordenar idees, parlar amb propietat i extreure conclusions. Perquè no és fàcil debatre amb respecte, i no és fàcil articular reflexions de manera que puguis ser escoltat i comprès, quan de vegades encara no domines tots els recursos de la llengua, quan et fa vergonya expressar el que penses davant dels altres. I després, t’has d’atrevir a expressar-ho en públic, davant de més de 300 altres companys, en un auditori. Quants de vosaltres us hi atreviríeu? Perquè cada vegada que jo em poso davant de tanta gent, l’estómac se m’encongeix una mica i les papallones voleien pel meu interior, tot i que porto molts anys parlant en públic. Imagineu-vos els nervis d’aquests joves! Tots els que ens hem implicat en aquesta acció divulgadora ens vàrem sentir recompensats, satisfets, i molt sorpresos. Tant de bo… esperem, desitgem… que en alguns d’ells s’hagi despertat el cuquet de la curiositat científica, i en molts, quedi el pòsit que, per tenir criteri i opinió, has d’informar-te primer i debatre raonadament després.

L'acte va acabar amb una xerrada meva molt curta, a pèl sense text escrit, per a la qual vaig fer servir dues diapositives. La primera diapositiva havia de ser neutra, de fons de pantalla. Buscava alguna imatge que no els distragués massa del que jo expliqués, però harmònica, i vaig pensar d’usar alguna de les moltes imatges que el magnífic telescopi espacial James Webb està enviant dia rere dia. Una galàxia llunyana, un fragment del nostre univers, increïblement ric en detalls i colors, però serena i bella. Doncs bé, aquest petit fet de serendipitat, és el que uneix aquesta experiència a petita escala que us acabo d'explicar amb el gran descobriment de l’any 2022 segons la revista Science (the Breakthrough of the year 2022), que, fins i tot, és la portada del volum d’aquesta setmana, un vertader Ull Daurat o Goldeneye, a través del qual tenim una visió increïble de l’Univers, com ara les que aquí us adjunto, comparant les obtingudes amb el Hubble i les que s’obtenen ara amb el James Webb.

Imatges espectaculars d’algunes de les galàxies captades pel James Webb (obtingudes de la pàgina web del JWST a la NASA)
Imatges espectaculars d’algunes de les galàxies captades pel James Webb (obtingudes de la pàgina web del JWST a la NASA)

La història d’aquest telescopi s’ha gestat durant més de 25 anys i, evidentment, ha necessitat milions i milions de dòlars d’inversió, però la qualitat de la recepció d’imatges, sobretot en les longituds d’ona de la llum infraroja no té comparació possible amb les que rebem d’altres telescopis i permetrà avançar moltíssim en el coneixement del nostre univers. Per què és a l’espai? Perquè evita tota la distorsió que pateix la llum estel·lar que ens arriba travessant l’atmosfera. Veieu titil·lar la llum dels estels, però aquest efecte és degut al moviment de les molècules de l’aire. En el buit de l’espai, la llum que pot rebre el James Webb ha permès identificar una galàxia que seria 100 milions d’anys llum més antiga que les que va rebre el Hubble. El desplegament del seu mirall (de 6,5 m) mitjançant panells de beril·li, més resistent que el vidre a les baixes temperatures a les quals s’ha de mantenir el telescopi perquè la seva pròpia radiació de calor no interfereixi en les seves mesures, va tardar quasi 6 mesos, i fins aquest juny no va començar a emetre imatges. Portem tot just sis mesos de meravelles, i les que encara s’han de captar i analitzar! Algun dels resultats més esperats és conèixer la composició atmosfèrica de molts exoplanetes, que fins ara no eren analitzables perquè la brillantor de l’estrella principal al voltant de la qual orbiten impedia discernir els espectres que produeixen els diferents tipus de gasos que componen la seva atmosfera. Potser trobarem exoplanetes de característiques similars a la Terra.

Imatges comparades de la mateixa regió formadora d’estrelles, anomenada Pilars de la Creació, obtingudes amb dos telescopis espacials, el Hubble (esquerra) i amb el James Webb (dreta)
Imatges comparades de la mateixa regió formadora d’estrelles, anomenada Pilars de la Creació, obtingudes amb dos telescopis espacials, el Hubble (esquerra) i amb el James Webb (dreta) (obtingudes de la pàgina web del JWST a la NASA)

És impressionant! Si en voleu saber més, us recomano que mireu el vídeo que han gravat els editors de Science, en què s’explica molt gràficament amb imatges i explicacions entenedores la gran fita científica que suposa aquest telescopi espacial. I també, és clar, el recull d’imatges que s’actualitzen contínuament que podeu trobar a la pàgina del JWST a la NASA, on també trobareu altres recursos informatius, gràfics i educatius per a ments inquietes.