Aquest juny i principis de juliol, ha cremat a Catalunya un 75% de la superfície cremada entre juny i setembre de l’any passat; més de 3.000 hectàrees amb grans incendis com el de les Gavarres o els que han afectat Sentmenat i la comarca de l’Anoia. L’escenari és gairebé apocalíptic. Des de l’1 de gener d’enguany, s’han produït cent incendis més que l’any passat. De fet, el cap de Bombers, David Borrell, assegurava que les condicions extremes d’aquests dies eren molt semblants a les del fatídic estiu del 1994, en què van cremar més de 75.000 hectàrees que van deixar el país cobert de cendra.
Catalunya té la sort de comptar amb un cos d’extinció que és referent a escala mundial
Si alguna cosa explica aquesta diferència abismal de xifres, és el talent, la capacitat estratègica i l'excel·lència del nostre cos de Bombers, amb Borrell al capdavant. Catalunya té la sort de comptar amb un cos d’extinció que és referent a escala mundial i és de justícia valorar-ho.
Els Bombers de la Generalitat, però, lluiten contra el foc amb tots els elements en contra. D’una banda, els efectes evidents del canvi climàtic, que gairebé ningú —a excepció del cosí científic de Mariano Rajoy— s’atreveix ja a qüestionar. De l'altra, l’escassetat de pluges i unes temperatures que esmicolen rècords diàriament són aliats infal·libles del foc, la qual cosa provoca que el terreny de joc sobre el qual s’actua sigui cada cop més boterut.
El debat públic, però, sovint es limita a això. Aquestes setmanes sentirem representants públics lamentant-se dels efectes perversos del canvi climàtic, donant cops de colzes per aparèixer als centres de comandament dels Bombers —en contra de la voluntat dels professionals— i utilitzant frases convertides en tòpics, com ara que "els incendis s’apaguen a l’hivern". Arribarà, però, la tardor i els incendis deixaran de ser una prioritat fins a l’estiu següent, en què tothom tornarà a posar-se les mans al cap.
Quan arribi la tardor, aquests representants públics tornaran a posar el focus en l’ampliació de l’aeroport del Prat, que es calcula que augmentarà un 33% les emissions de CO₂ i farà que es passi de 55 a 80 milions de passatgers anualment. Justament, AENA ha adjudicat fa pocs dies la redacció del Pla Director que guiarà l’ampliació del Prat. La maquinària, com veuen, no s’atura ni en període estival.
Quan arribi la tardor i els incendis ja no cremin, els mateixos representants públics potser ens tornaran a sorprendre amb la necessitat de tirar endavant el Hard Rock per "potenciar l’economia de la zona". Obviaran, és clar, el seu impacte ambiental —tres milions d’aigua diaris i un consum energètic equivalent a una ciutat de trenta mil habitants— i la contribució a perpetuar un model turístic de baix cost, un model que va en línia contrària d’allò que necessitem per lluitar amb efectivitat contra les flames.
De ben segur, aquests dies escoltaran declaracions dels nostres mandataris sobre l’onada d’incendis que assola el país, posant l’accent en la necessitat de fer més prevenció, canviar el model de gestió forestal o fer més fàcil la feina de la nostra pagesia. Abans que res, però, preguntin-se quin model de país defensen aquests representants. És una condició sine qua non per esbrinar si parlen des de la sinceritat o des del cinisme.