L'ampliació de l'aeroport de Barcelona-El Prat permetrà a aquesta instal·lació passar dels 55 milions de passatgers a l'any actuals a prop de 80 milions en l'horitzó del 2033, un salt que li possibilitarà enfrontar amb el de Madrid-Barajas.
Fa mesos que l'aeròdrom català encadena rècords de viatgers -l'últim, aquest maig passat- i la previsió per a aquest 2025 és tornar a superar la seva capacitat tècnica, situada en els 55 milions, tal com va passar ja el 2024, quan el creixement va ser del 10 %.
En paral·lel, el nombre de vols operats també ha crescut fins als 347.977 el 2024, gairebé un 10 % més que un any abans, mentre que les rutes intercontinentals van arribar a 54.
En aquest context, l'anunci aquesta setmana de l'acord entre la Generalitat i el Govern per desencallar el projecte d'ampliació ha estat rebut amb alleujament pel sector econòmic i empresarial de Catalunya per les perspectives que s'obren d'impuls dels negocis.
Madrid i Barcelona, dos 'hubs' aeroportuaris
La previsió d'arribar a aquests prop de 80 milions el 2033, quan concloguin les obres d'ampliació en què Aena invertirà 3.200 milions d'euros, la va facilitar aquesta setmana el secretari d'Estat de Transports i Mobilitat Sostenible, José Antonio Santano, durant la seva participació en un acte a Barcelona.
Santano va recordar que l'aeroport de Madrid, que és líder a Espanya amb 66 milions de passatgers el 2024, preveu arribar als 90 milions en els anys vinents, amb la qual cosa Espanya comptaria la pròxima dècada amb "dos hubs" aeroportuaris.
De moment, no existeixen càlculs sobre quina proporció dels nous viatgers que arribaran a Barcelona gràcies a l'ampliació seran homes i dones de negocis, científics, investigadors o estudiants, i quants vindran només en qualitat de turistes.
L'increment exponencial del turisme és, precisament, un dels temors que brandeixen els opositors a l'ampliació, a més dels danys al medi natural.
La connexió amb altres continents
Un dels arguments per defensar el projecte utilitzat pel Govern català, amb Salvador Illa al capdavant, és la necessitat de connectar millor Catalunya amb altres continents. D'aquesta manera, la comunitat seria més atractiva a ulls dels inversors per emprendre inversions empresarials.
Tòquio, Nova Delhi, Denver, Orlando o Rio de Janeiro són algunes urbs a les quals en aquests moments no es pot viatjar de forma directa des de Barcelona, lamenten des dels fòrums empresarials.
Els passatgers de les rutes intercontinentals no han deixat de créixer en els últims anys i el 2024 van fregar els 4 milions, un 22,4 % més que un any abans, i un 9 % més que abans de la pandèmia.
Aquest número suposa multiplicar per onze els que es movien en aquest tipus de rutes el 2005, fa gairebé 20 anys, una xifra que dona idea de l'impuls experimentat per aquesta infraestructura des de l'inici de segle, segons les dades del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de l'Aeroport (CDRA).
El nombre de passatgers de vols intercontinentals va arribar als 8,76 milions si se sumen els passatgers de trajectes directes i indirectes, amb la qual cosa se supera la xifra de 2019 (8,73 milions). Aquests 8,76 milions quadrupliquen els registrats el 2005.
En nombre de rutes, les 54 intercontinentals tripliquen les que existien el 2005 (que eren 17) i superen les 47 de 2019. El 2023 ja van ser 50.
Els vols intercontinentals amb freqüències setmanals van arribar als 319 el 2024, davant els 304 de 2019 i als 88 de 2005.
Set noves rutes l'últim any
L'últim any, l'aeroport ha incorporat set noves rutes intercontinentals: Barcelona-Xangai, Barcelona-Hong Kong, Barcelona-Riad, Barcelona-Dallas Fort Worth, Barcelona-Tegucigalpa, Barcelona - Tetuan, i Barcelona- Essaouira.
El gruix d'aquest tipus de rutes continua tenint com a destinació el continent americà, alguna cosa més d'una vintena.
El CDRA s'ha marcat com a pròxims objectius l'obertura de rutes a Lima, Delhi i Tòquio, que es consideren prioritàries en el Pla Estratègic per a l'aeroport de Barcelona.