L’agressió policial que va patir el soci del Barça a Elx pel simple fet de portar una estelada ha suposat, certament, una mena de revulsiu al moviment independentista. De fet, però, aquest revulsiu ha estat més en l’àmbit de l’acció —més directe i immediat— que no pas en el de l’estratègia a llarg termini, que es cou a foc més lent. La reacció social als fets d’Elx, acompanyada del clar posicionament del Barça, és la culminació d’un rum-rum que fa mesos que es va coent per una simple raó: malgrat tots els malgrats, estructuralment no ha desaparegut ni un sol motiu pel qual una gran part del poble de Catalunya pretén que la seva nació sigui un estat independent. És com si en termes informàtics diguéssim que el hardware es manté intacte i ara cal buscar un nou software perquè el del 2017 ha quedat desfasat.
I és que mentre vèiem una vegada i una altra les inadmissibles imatges de tres agents atonyinant un menor d’edat que ja jeia a terra amb genoll policial a l’esquena, s’han conegut dades i proves que —per si soles— expliquen aquest conflicte polític mai resolt entre Catalunya i Espanya. Sense anar més lluny, dimarts ON ECONOMIA publicava que en els darrers set anys (2018-2025) Espanya ha deixat d’invertir a Catalunya 7.225 milions d’euros ja pressupostats. És a dir, en els set anys que governa Pedro Sánchez, Espanya havia previst per a Catalunya 15.196 milions d’euros, dels quals només n’ha acabat invertint 7.970. Això vol dir que, en els set anys de govern socialista, dels quals dos amb govern socialista també a la Generalitat, de cada 100 euros contemplats al PGE n’han arribat 52,5. Això significa que cada dia, l’Estat espanyol es peta 2,8 milions que tenia assignats per a Catalunya. I això no té res a veure amb el dèficit fiscal, que és un altre comptador sagnant. Això sí, en aquest punt convé recordar que el nou sistema de finançament imaginat pel govern del PSOE preveu tan sols una millora de 4.700 milions d’euros, és a dir, ni canviant tot el sistema s’aconseguiria pal·liar aquest dèficit.
Durant els set anys de govern de Pedro Sánchez, només s’han invertit el 52,5 % dels milions pressupostats per a Catalunya
D’aquesta xifra de desinversió, oh sorpresa, Adif (l’ens d’inversions ferroviàries) té el trist honor de ser dels primers de la classe. En els mateixos set anys de govern del PSOE, Adif només ha invertit un 38 % del previst a Catalunya. El carismàtic ministre Óscar Puente, que tan bé cau entre la jovenalla perquè té tirada a les xarxes, no ha pogut —entre tuit i tuit— posar-se a resoldre el retard de 4.869 milions d’euros que acumula Adif i que és responsabilitat seva.
I ja que parlem de trens, aquesta mateixa setmana hem conegut que el director de Rodalies, Óscar Playá, era fora de vacances el dia de l’eclipsi i més concretament en l’episodi de col·lapse que es va viure a la tornada, especialment a la ciutat de Tarragona. Tal com vam apuntar en aquesta mateixa columna fa dues setmanes, Renfe va ser la taca negra d'un preparatiu de més d’un any que havia disposat el Govern de Salvador Illa. Justament Renfe, que és l’únic actor del dispositiu especial que no depenia al 100 % de Catalunya, va ser el que va donar problemes perquè no havia previst més trens de tornada. Quan hom es pregunta per què qualsevol nació del món aspira a tenir eines polítiques per decidir sobre la seva gestió, l’eclipsi pot ser una bona resposta: mentre la Generalitat havia anul·lat permisos i vacances a Mossos i oftalmòlegs de les Terres de l’Ebre en previsió de col·lapse per l’eclipsi, el director de Rodalies era de vacances fora de Catalunya.
Per a Catalunya és cabdal tenir les competències en immigració, però la pinça PP-Vox-Podemos ho impedeix
I a les acaballes d’aquesta setmana, Podemos ja ha anunciat que tornarà a vetar el fet que Catalunya pugui disposar de les competències en immigració. L’excusa oficial de la formació d’ultraesquerra és que la gestió d’aquesta carpeta resultaria racista pel simple fet que qui fa aquesta petició és Junts. La incoherència es desmunta sola, però no està de més deixar-ne constància: Podemos considera que si la competència en matèria d’immigració la gestiona Espanya no és racista; si la gestiona la Generalitat, sí. Però més enllà d’aquest absurd, el cas és que Catalunya estaria en condicions polítiques i logístiques d’assumir aquest repte, però la pinça que fan PP, Vox i Podemos ho impedeix. I aquest també és un motiu de conflicte: de la mateixa manera que les competències en ensenyament en mans de la Generalitat tenen un significat i en mans de Madrid en tenen un altre, que en una qüestió tan cabdal com la immigració la Generalitat no tingui capacitat de decisió, també. Immigració, infraestructures, finançament i —sobretot— manca de capacitat de decisió política: tot això ha passat en una setmana regular de pertinença a Espanya. I, efectivament, el que també ha passat és que quan hom mostra la bandera que representa la voluntat de no pertànyer-hi, encara avui, la policia et fot d'hòsties cosa fina.