La polèmica sobre què cal fer per doblegar la pandèmia del coronavirus s'ha imposat davant l'interès suscitat sobre les conclusions de la reunió del G-20 de divendres. Cal quedar-se a casa o començar a treballar? Aquesta és la qüestió ara. Els enfrontaments es donen a tots els nivells i a tots els països.

Aquí, la distracció i retard del govern Sánchez de cara a identificar el greu perill en què ens trobàvem, així com les mesures necessàries que s'havien d'adoptar, va provocar que les comunitats autònomes no disposessin d'informació fiable per promoure les seves pròpies solucions. A Catalunya va produir un malestar molt fort i veus es van aixecar a favor d'un tancament pràcticament total de l'activitat.

A Europa, l'opinió pública sembla més procliu a assegurar la protecció que el futur de l'economia i l'ocupació, però els Estats Units, amb el president Donald Trump al capdavant, semblen disposats a fer un pas endavant.

Una nova fase econòmica s'obre a partir d'ara, en paral·lel a la cursa per aconseguir un tractament per lluitar eficaçment contra la malaltia. Serà, també, altament polèmica

Trump va dir que l'activitat havia de tornar per Setmana Santa per "evitar que el remei sigui pitjor que el problema". "Com més tard, més difícil serà posar en marxa la nostra economia. Segons la meva opinió, més persones moriran si permetem que això continuï", va agregar.

La situació de l'economia americana és preocupant. Els economistes de Morgan Stanley van rebaixar el pronòstic del PIB per al segon trimestre des de menys del 4% a una xifra històrica inferior al 31%. A la Xina, la situació és també inquietant, perquè ara que està resolent la seva producció, adverteix que no té clients. A qui pot vendre? A l'absència d'una demanda exterior, s'hi suma a més que el deute públic assoleix un màxim de tres vegades el PIB.

Així que, a falta d'un motor de l'economia global, la Casa Blanca s'ha ofert com a explorador de la nova conjuntura en què tots els països desitgen entrar amb els seus plans d'estímuls (5 bilions de dòlars, segons el G-20).

Però a Trump li va sortir un rival inesperat: el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, va dir en una entrevista: "Nosaltres no som experts en pandèmies (...) Jo intentaria escoltar els experts. El doctor Fauci va dir una cosa semblant que el virus establirà un calendari, això em sembla correcte". "El que és prioritari és aconseguir que la propagació estigui sota control. Jo esperaria que l'activitat econòmica es reprengui i hi hagi un repunt en el segon semestre de l'any", va afegir Powell.

Però vet aquí que a Trump li va sortir un aliat inesperat. Andrew Cuomo, demòcrata i governador de Nova York, la zona més castigada per l'epidèmia als EUA, va manifestar que "posar en quarantena a tots, joves i persones grans junts a la ciutat, probablement no sigui la millor estratègia de salut pública en la lluita contra la pandèmia". Les seves paraules es van interpretar com un suggeriment de permetre a les persones més joves i els que s'han recuperat del virus que tornin a treballar.

Com a solució, Trump (que ha millorat aquests dies la seva quota de suport ciutadà, segons enquestes de Gallup, fins i tot un 49% partint del 42%) ha proposat que es posin en marxa pautes per classificar els comtats dels EUA segons el seu nivell de risc (alt, mitjà o baix) per ajudar les autoritats locals a decidir si han de reforçar o rebaixar les mesures de distanciament social destinades a combatre el nou coronavirus.

A Wall Street, aquell mateix dia, dijous, el Dow Jones va pujar un 6,38% i el S&P 500 va avançar un 6,24%, assolint el guany més gran en tres dies des de 1933.

Mentrestant, els mercats europeus es van desinflar quan Alemanya i Holanda van rebutjar (una vegada més) la posada en marxa dels eurobons exigits per França, Itàlia i Espanya, i a la qual cosa donava suport Christine Lagarde, presidenta del BCE. Una nova fase s'obre a partir d'ara, en paral·lel a la cursa per aconseguir un tractament per lluitar eficaçment contra la malaltia. Serà, també, altament polèmica.