Els ministres de finances de les nacions del G-7 (EUA, Regne Unit, Canadà, Japó, Alemanya, França i Itàlia) van tancar el 4 de juny un acord per posar en marxa un impost d'"almenys" el 15% aplicable als negocis internacionals. Aquest pacte suposa la fi de dècades en què les grans companyies i empreses competien entre si per reduir el pagament d'impostos.

Aparentment, l'acord firmat suposa obligar les grans tecnològiques a pagar al fisc als països on obtenen grans beneficis en comptes d'escapolir-se als paradisos fiscals.

Però l'assumpte va més enllà. "L'acord canviarà veritablement el món", va afirmar el ministre d'Economia alemany, Olaf Scholz. Més explícit va ser el seu col·lega francès, Bruno Le Maire, segons el qual, el que s'ha assolit atorga "als països occidentals la facultat de definir les regles per al segle XXI". L'absència d'un consens entre el G-7 hauria permès a la Xina imposar la seva veu en la cimera del G-20 que tindrà lloc a l'octubre.

Des de Washington, la secretària del Tresor americà, Janes Yellen, va assenyalar que els EUA necessiten treballar amb els seus homòlegs internacionals per evitar que s'enfrontin entre ells per empreses que busquen obligacions fiscals més baixes. Un altre objectiu a aconseguir, segons va dir, seria "garantir l'equitat per a la classe mitjana i els treballadors dels Estats Units, i a tot el món".

Atesa la naturalesa altament sensible de la fiscalitat, que afecta la competitivitat, que és assumpte de sobirania nacional, les reunions del G-20 es preveuen conflictives

L'acord del G-7 sobre els impostos de les empreses aportarà ingressos extres per als estats, que fan front a una muntanya de deutes acumulats per la Covid.

Amb tot, els observadors han destacat l'elevada xifra total de la despesa pública aprovada pel president americà, Joe Biden, que en el seu primer pressupost ascendeix a 6 bilions de dòlars. Amb aquesta quantitat ingent de recursos, els sectors públics dels EUA i de la Xina se situaran en primera línia d'atac per la primacia global. Segons Biden, la Xina no manarà al món mentre ell sigui al seu lloc, a la Casa Blanca.

Washington ha multiplicat els gestos destinats a fer d'Europa el seu principal aliat. Al seu torn, Pequín, Rússia i l'Iran aniran en una altra direcció. Els dos blocs es reafirmen.

Atesa la naturalesa altament sensible de la fiscalitat, que afecta la competitivitat, que és assumpte de sobirania nacional, les reunions del G-20 es preveuen conflictives. "El combat serà molt difícil", reconeix Bruno Le Maire (un potencial candidat a la presidència francesa).

Per la seva part, Xinhua, un diari portaveu del Partit Comunista de la Xina, ha qualificat el pacte del G-7 d'"acord estètic". I ha agregat que "les noves mesures aprovades no tindran cap efectivitat al 98% del planeta".

Per alleujar la tensió, els primers ministres dels països del G-7 es comprometran a lliurar "almenys" (de nou l'afegitó adjunt als impostos) mil milions de dosis addicionals de vacunes durant el proper any per cobrir el 80% de la població mundial, segons un esborrany del comunicat, conegut dijous.

Al seu torn, el ministre de Comerç xinès, Wang Wentao, i la ministra de Comerç americà, Gina Raimondo, "van tenir un intercanvi d'opinions sincer i pragmàtic sobre temes rellevants i preocupacions mútues en el camp empresarial entre la Xina i els EUA", segons un comunicat del Ministeri de Comerç xinès, igualment fet públic dijous.

Els nous temps que es preparen passaran diferents tipus de tests, fins i tot a curt termini. El que està en joc és molt important.