John Maynard Keynes qualificava l'or de "relíquia bàrbara" i ara que els temps semblen requerir més presència de l'Estat a l'economia com ell promulgava resulta que la vella antigalla s'alça com el valor financer més apreciat. Els tipus d'interès negatius i la multiplicació dels riscos geoestratègics han fet una volta inesperada a la història econòmica.
L'unça del metall groc va assolir aquests dies els 1.600 dòlars i va recuperar el seu rècord d'abril de 2013. Les tensions entre els EUA i la Xina, els últims esdeveniments a l'Iran que han despertat el temor d'una crisi a l'Orient Mitjà, l'alça del deute internacional, que serà de 257 bilions de dòlars (més de tres vegades el PIB mundial) han mostrat que els riscos segueixen molt presents al començament de la nova dècada.
En moments de dubtes als mercats sobre l'evolució del panorama general, els inversors tendeixen habitualment a precipitar-se en el deute públic, que és un actiu de referència sense risc. Però el seu nul rendiment en aquests moments dona més motius d'allunyar-se que no pas de protegir-se amb la seva adquisició.
Si la inversió alternativa no ofereix res, altres mercats, com les borses, permetien al seu torn fer-se una idea de per on bufen els vents. Però això ja no és així. "Des del referèndum sobre el Brexit el 2016 s'ha constatat que els esdeveniments geoestratègics tenen cada vegada menys impacte sobre els mercats", assenyala Stéphane Boujnah, president i director general d'Euronext, que reuneix el conjunt de les borses europees, i negocia agregar els parquets de l'Ibex al conjunt. "La gestió dels fons d'inversió per robots i els algoritmes atenuen l'impacte dels esdeveniments geopolítics quan no estan directament relacionats amb els resultats de les empreses. Els robots miren menys la CNN que els operadors. Els robots són menys emotius que els traders, agrega.
En les cotitzacions alcistes de l'or influeix també la falta de descobriments nous de jaciments des de fa una desena d'anys, amb la qual cosa es calcula que la seva producció a escala mundial podria reduir-se del 20% al 25% d'aquí a 2027.
Encara més vistoses resulten les adquisicions dels bancs centrals. Polònia i Hongria han sorprès per les seves compres massives, na cosa en general contrària al que ha passat en els últims anys, quan tots els banquers centrals volien monetitzar-ne el valor. Però en un món en el qual els diners són gratuïts, tot es torna del revés.