El toc de campana que dilluns va donar pas a Christine Lagarde com a presidenta del Banc Central Europeu (BCE) després de l'adeu de Mario Draghi no va tenir una acollida unànime en el món econòmic pels dubtes creixents que planen sobre la institució. En el seu discurs-testament, l'italià va reblar la idea de coordinar millor l'economia de la zona, una cosa que en aquests moments està bastant lluny de la realitat. La capacitat de gestionar grups que s'atribueix a Lagarde no trigarà gaire a ser posada a prova.

En la seva presentació davant del Parlament Europeu, l'exdirectora gerent de l'FMI es va comprometre a assumir el llegat de Mario Draghi, que té dues cares, com la moneda de l'euro.

D'una banda, l'economia europea va ensopegant trimestre rere trimestre. La previsió actual del BCE és un creixement de l'1,1% per al 2019, que pot veure's afectat pel contagi que estan patint els consumidors per efecte del debilitament de l'activitat industrial i manufacturera.

En la seva última reunió oficial a Frankfurt, Draghi va proposar per al futur tipus negatius del 0,5% i compres d'actius per valor de 20.000 euros sobre els mercats. Nou representants del consell del BCE s'hi van mostrar en contra, entre els quals Alemanya, Holanda i França, països que sumen el 53% del PIB de la zona. La dissonància entre la realitat econòmica i la jerarquia monetària va quedar patent.

Amb una inflació entorn de l'1% —la meitat de l'objectiu d'equilibri del 2%—, el sentiment que no es troba la clau per posar en marxa Europa augmenta. I en aquest sentit es recorda que als Estats Units es va aconseguir en cinc anys recuperar el PIB per habitant del 2008 (començament de la gran recessió), quan a Europa es va tardar 10 anys.

La compra de deute pública i privada (QE) no ha estimulat la inversió empresarial i la millora de la productivitat, però sí que ha transferit recursos dels modestos estalviadors cap a les borses, fet que ha provocat un fort malestar, especialment a Alemanya.

Amb la primera economia europea, Chistine Lagarde sempre ha tingut problemes. En la seva època com a ministra financera del Govern francès va alçar la veu contra Berlín per no promoure l'augment dels salaris en l'economia alemanya, a la qual cosa el Bundesbank va respondre que això passaria quan es creés prou ocupació per absorbir l'atur llavors existent. Aquest any, amb plena ocupació a l'economia germànica, els salaris han augmentat un 4%, gràcies també a la pressió del sindicat del metall.

L'abandonament del Regne Unit de la Unió Europea suposarà per a aquesta un forat pressupostari d'11.000 milions d'euros

Ara, en la seva inicial intervenció com a primera dama del BCE, Christine Lagarde ha mostrat seguir en la mateixa línia, acusant Holanda i Alemanya de no invertir en infraestructures i altres partides. "Els països que tenen superàvit pressupostari no han fet realment els esforços necessaris", va dir citant a ambdós països.

En matèria pressupostària, que seria el recanvi de la política monetària com a motor del creixement, les coses són més complexes del que s'esperava. L'abandonament del Regne Unit de la Unió Europea suposarà per a aquesta un forat pressupostari d'11.000 milions d'euros, i la contribució d'Alemanya per compensar-lo es podria doblar, de 15.000 a 33.000 milions d'euros. Holanda també haurà de reforçar el pressupost general.

A l'altra cara de la moneda, el BCE ha tingut un impacte positiu important. Els llocs de treball en la zona euro després de més de cinc anys de recuperació han augmentat en 11 milions de llocs de treball.

Es pensa que la unió monetària i bancària està a mig fer i que la seva culminació permetrà reanimar l'economia a través de més fluxos financers interns, però la distància entre els països del Nord i del Sud continua sent molt forta, com s'evidencia en el debat sobre la posada en marxa dels bons europeus.

De manera que seran qüestions més concretes, com el creixement i l'ocupació, el que decidirà a la fi si Europa té un Halloween trist o optimista.