La Xina va obrir el camí amb la nova Ruta de la Seda, el propòsit de la qual va ser llençar a la paperera de la història l'antiga i polèmica globalització liderada per Occident, segons Harold James, professor de Princeton. Estem entrant en una nova era de la "competència de les grans potències", com la descriu Washington. En aquesta fase, l'economia es barreja cada vegada amb més agendes de polítiques exteriors. La Unió Europea no vol perdre el tren. I no només ella.

Escoltin el ministre d'Economia francès, Bruno Le Maire: "Europa pot desaparèixer. No el mercat únic, sinó el projecte polític. Les forces de ruptura mai no han estat tan fortes des del Tractat de Roma de 1957: estan sorgint tensions internes entre els estats membres de la Unió Europea, mentre que el Regne Unit ha decidit abandonar la Unió. Però sobretot, la confrontació dels EUA i la Xina, el domini de la tecnologia i de les financeres ens supera. És hora que Europa afirmi també el seu poder. El d'un continent ric en la diversitat de les seves nacions, amb fronteres reals. Una potència tecnològica, que afavoreix la creació de campions industrials, capaços de capacitar centenars de milions d'europeus. Europa ha de definir un projecte polític i assertiu, el segle XXI, com un nou imperi". Així ho enuncia al seu llibre que està arribant a les llibreries i el títol del qual és Le Nouvel Empire.

A Europa, les pròximes eleccions de maig seran testimoni d'una confrontació entre "nacionalistes" i europeistes de cara a definir la direcció que prendrà la UE

A Alemanya, Angela Merkel ha cridat els europeus a agafar el destí que està a les seves mans. I ha donat el seu suport a la creació d'un fons de 13.000 milions d'euros per reforçar el capítol de la defensa.

França i Alemanya es van atorgar recentment a París el paper de representar el continent i negociar amb el president Xi Jinping les relacions amb la Xina. La UE ha declarat recentment l'Imperi del Centre com a "rival sistèmic", al qual s'ha afegit Itàlia a través de la Ruta de la Seda.

A Europa, les pròximes eleccions de maig seran testimoni d'una confrontació entre "nacionalistes" i europeistes de cara a definir la direcció que prendrà la UE, si bé el pes industrial i econòmic dels grans països (el vell eix franco-alemany) seran els que probablement marquin el camí que sembla avui ineludible.

No només és la Xina la que domina el nou panorama, és també Rússia, amb el seu elevat poder militar i presència en llocs tan llunyans de les seves fronteres d'influència tradicionals com en el cas de Veneçuela i l'Iran, que a l'Orient Mitjà ha traçat llargs passadissos ―Iraq, Síria, Líban― per reforçar el seu predomini regional.

El món dels imperis comença a ser omnipresent fins al punt que en mitjans econòmics i diplomàtics s'està estudiant la possibilitat que després del triomf electoral de Netanyahu, el primer ministre israelià i Trump preparin una estratègia per incloure el conjunt de l'àrea de l'Orient Mitjà acompanyats en la distància de l'Aràbia Saudita i el seu petroli. El pla de pau que presentarà ben aviat Washington revelarà el que es prepara en una zona que ja ha entrat també en l'era dels imperis.