Compte amb els CDR. Atenció. Els del PSC, especialment Miquel Iceta i Salvador Illa, ja fa dies que adverteixen que es pot produir un “enfrontament civil” entre els independentistes i espanyolistes, ja fa temps que fan una reiterada crida al mal temps, una negra profecia que sembla que s’hagi d’acomplir necessàriament com si els socialistes tinguessin més informació sobre el futur que no pas la resta de mortals. Sabem prou que no és el cas, que no és sàpiguen més que ningú: el que estan fent amb aquest avís és participar en una construcció mediàtica en la que participa lleialment El Periódico, diari a les ordres de Soraya Sáenz de Santamaría. Estan participant en la fabricació de la criminalització de l’activitat política dels CDR, dels Comitès en Defensa de la República, per aconseguir d’aquesta manera d’intentar responsabilitzar-los davant de l’opinió pública de qualsevol fet delictiu que es pugui produir en el futur. I, sobretot, estan mirant de justificar la terrorífica repressió que prepara l’Estat espanyol contra Catalunya. De justificar un càstig exemplar. Com si l’Operació Catalunya de les clavegueres de l’Estat no només no hagués acabat sinó que funcionés a tota màquina. Tornen els GAL, no en forma crims de sang, sinó en forma d’atac a la democràcia, de justificació política a qualsevol preu de la raó d’Estat. De la mateixa manera que el Partit Socialista d’Euskadi, en el seu moment, no va condemnar els GAL de la mateixa manera que ETA —això ho té estudiat Rafael Leonisio Calvo en el seu llibre Cambio y continuidad en el discurso político: El caso del Partido Socialista de Euskadi (1977-2011)— avui el PSC es decanta obertament en contra de la majoria electoral independentista i es presenta com a company de viatge de la molt minoritària ultradreta espanyolista.

Si hem de fer cas de les sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional d’Espanya no només el terrorisme d’ETA pretenia subvertir l’ordre constitucional. També els GAL. També ho pretenien les estructures de l’Estat espanyol que van participar en el terrorisme d’Estat, en la guerra bruta, la qual, tot i que no pretenia subvertir de la mateixa manera que ETA el sistema democràtic, en la pràctica també ho estava fent de manera gravíssima. Les clavegueres de l’Estat que proclamen la defensa a ultrança de l’ordre democràtic, quan actuen al marge de la llei estan produint una greu infracció dels drets individuals dels ciutadans, uns drets individuals que són l’autèntic fonament de la democràcia. L’ordre constitucional és atacat per tots aquells que redueixen el lliure exercici dels drets polítics fonamentals dels ciutadans. No només pels que posen bombes, també pels agents de l’Estat que se salten la llei. Naturalment, un Estat té més mitjans i més capacitat, més poder d’actuar contra els drets del conjunt de la societat que no pas un grup d’assassins com el d’ETA.

Com afirma Guillermo Portilla Contreras, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Jaén, “el Ministerio del Interior optó, no por la vía legal sino por la comisión de delitos para combatir el terrorismo”, de tal manera que va destruir “las bases del Estado de derecho y, en consecuencia, afecta inevitablemente a la seguridad de todos los ciudadanos y, por supuesto, a la paz pública.” Dit d’una altra manera, a càrrec dels fons reservats, determinats responsables polítics van erosionar greument la democràcia espanyola, hipòcritament sota la bandera de la defensa de la democràcia. Tan hipòcritament que no només van atemptar contra la pau pública en actuar al marge de la llei sinó que, a més a més, aquestes determinades persones van enriquir-se en un altre capítol de corrupció econòmica, previsible, inevitable, quan regnen l’opacitat informativa i l’absència absoluta de respecte als fonaments de la llei. Cal, en aquest sentit, preguntar-se si la justificació política de les activitats criminals dels GAL va desaparèixer amb la desaparició d’aquells comandos. Cal preguntar-se si la justificació política de la raó d’Estat per sobre de qualsevol altra consideració torna a tenir vigència entre els serveis secrets i forces i cossos de seguretat de l’Estat. Quan avui es parla de terrorisme a Catalunya, de situació de pre-terrorisme, quan es fan pronòstics que anuncien una greu situació de violència en contra de la democràcia, la veritat és que l’única subversió de l’ordre constitucional és la de l’Operació Catalunya. És a Madrid que es torna a parlar d’ETA. I no, els CDR no són un germen de violència que si no s’atura pot acabar en terrorisme. És al contrari. És la violència policial i paramilitar, sempre latent i que es va concretar l’u d’octubre, la que pot acabar en terrorisme si no cessa immediatament amb l’excusa dels CDR, amb el pretext de l’independentisme, sempre democràtic. L’Estat espanyol té un historial massa recent de crims d’Estat per treure-li l’ull de sobre. Ara que hi penso, Miquel Iceta ¿ no va ser director del Departament d’Anàlisis del Gabinet de Presidència del Govern l’any 1991, a les ordres de Narcís Serra i Felipe González?