Mentre els nostres polítics independentistes continuen barallant-se entre ells, com mai no ho faran contra l’espanyolisme, el cert és que Vox es prepara per canviar-se de seu social. Ara li cal una de molt més gran. Mentre Carles Puigdemont i Roger Torrent discuteixen, un cop més, sobre la restauració de la figura presidencial il·legítimament deposada amb l’aplicació fraudulenta de l’article 155, els de Vox ja tenen més de 30.000 afiliats, uns senyors i senyores salvapàtries que si no són d’ultradreta, s’hi assemblen molt. Diuen que no, on vas a parar, no és possible que hi hagi, que existeixin 400.000 persones d’extrema dreta a Andalusia, és metafísicament inversemblant que visquem al costat de tants fatxes. I el cas és que tothom veu que en són molts més. Si més no els que voldrien esborrar els catalans del mapa només per quedar-se, avarament, amb les seves riqueses. Amb el territori. Una Catalunya sense catalans és el gran projecte que ens tenen reservat: colonitzar-nos, assimilar-nos, sepultar-nos, escanyar-nos. I esperen que fem com els jueus porucs durant el govern de Hitler, que ens deixem morir dòcilment, sense enfrontaments. Si han aconseguit territoris del País Valencià que ja són sense valencians i territoris de la Catalunya Nord sense catalans, ¿què els impedeix projectar una Catalunya espanyola sense catalans que siguin nacionalment catalans? Només el fet que hagi hagut de fer l’aclariment ja indica a quin punt d’ignomínia i de desorientació hem arribat.

Pablo Casado, per la seva banda, un polític que es veu que tampoc no és d’ultradreta, pronuncia el discurs de clausura de la recent convenció del PP i fa referència al petit Julen, en l’estil més populista, oportunista i farsant sense que cap mitjà de comunicació li retregui ni el critiqui. Casado, el savi d’Aravaca, parla de “compromiso inquebrantable” i ningú ho troba estrany. De posar “en marxa” l’article 155, sense límit de temps, tan bon punt torni el PP al poder. Per deposar el govern de Quim Torra, posar-ne un de nou, recuperar el control de l’Educació i de la Seguretat, Hisenda, de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les presons catalanes. Per posar ordre a Catalunya, ja que només hi ha ordre si mana el PP. Es tornarà a penalitzar la convocatòria d’un referèndum sense el consentiment del Govern central i es prohibirà qualsevol mena d’indult a condemnats per rebel·lió o per sedició. Es prohibiran els partits polítics independentistes i com a gran frase final va dir aquesta que tradueixo a la llengua de la Vaca Cega: “Alliberarem tota una societat segrestada per una banda de fanàtics racistes i supremacistes amb la impunitat de tenir el Govern d’Espanya a les seves mans.” Com si les eleccions del 21 de desembre no les hagués guanyat l’independentisme. Avui dia qualsevol pot ser acusat de racista, de supremacista, sense més ni més. Només cal tenir molts mitjans de comunicació que ho vagin repetint i que ho corrobori un premi Nobel de Literatura com ara Mario Vargas Llosa, l’amic entranyable de Catalunya. 

Ahir alguns taxistes en vaga, a l’estació madrilenya d’Atocha, van insultar i amenaçar Albert Rivera quan tornava en tren des de Sevilla. Li van dir “pocavergonya”, “galtes” i que el volien fora, fora d’allà. A Catalunya la situació de la vaga del taxi era també molt tensa. Però el president Torra era a Bèlgica mentre alguns polítics, en concret dos, intentaven governar Catalunya des de la presó, contravenint la lògica i l’experiència sobre la repressió. Amb aquest panorama tan idíl·lic, ¿què pot sortir malament?