Primer pressupostos i després eleccions. Paradoxalment, en temps de màxima divisió s’ha optat pel consens. El president Torra ha decidit resoldre la crisi amb la fórmula que genera més unitat entre totes les parts implicades. Pressupostos i eleccions era el que volia Esquerra Republicana i la majoria de Junts per Catalunya, també el president Puigdemont, i fins i tot és el que ha reclamat reiteradament Jéssica Albiach en nom dels comuns. De fet, ha estat Junts per Catalunya, amb una participació molt determinant dels presos de Lledoners, qui ha insistit més al president Torra de deixar les eleccions per a més endavant. Ningú volia assumir la responsabilitat de deixar un altre any la institució amb comptes prorrogats. Quim Torra va estudiar amb els jesuïtes, al Sant Ignasi de Sarrià, i és coneguda la màxima ignasiana, "en temps de tribulació no fer mudança". Però les tribulacions continuaran.

L’anunci d’eleccions catalanes per a la primavera tindrà conseqüències a Catalunya i a Espanya. JxCat encara té pendent organitzar-se com a partit cohesionat. La decisió de Torra deixa ben clar que a Junts qui mana són el president Puigdemont i els presos de Lledoners. Ells són els que han de perfilar contrarellotge un projecte polític singular i identificable que, al mateix temps, marqui diferències amb Esquerra Republicana, la qual cosa fa preveure que la rivalitat entre les dues principals forces independentistes experimentarà un creixement constant. I probablement el camp de batalla més propici serà en l’escenari espanyol. La taula de negociació pactada per ERC amb el PSOE esdevindrà un camp de batalla dels independentistes. I no és gaire bona notícia per al govern de Pedro Sánchez que Esquerra Republicana es trobi en campanya electoral quan al Congrés dels Diputats es negociïn els pressupostos de l’Estat. Sense els vots d’ERC, no hi haurà estabilitat política a Espanya i no cal dir que la seva aposta per normalitzar la situació amb el conflicte encara ben viu serà contrastada constantment amb les iniciatives més combatives dels seus contrincants.

Hi haurà pressupostos, però la imminència de les eleccions agitarà la rivalitat entre les forces independentistes que afectarà les negociacions amb l’Estat, sigui a la taula de negociació o als mateixos pressupostos de l’Estat

Hi ha qui apunta, tanmateix, que tot continua en l’aire perquè l’espasa de Dàmocles segueix amenaçant el president de la Generalitat. Hi haurà pressupostos sempre que el Tribunal Suprem no s’avanci en la inhabilitació de Quim Torra. De moment, els advocats del president encara no han presentat el recurs contra la sentència condemnatòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’estratègia és allargar el procediment al màxim. Certament, s’ha comprovat que el ritme de treball de la justícia espanyola varia segons les circumstàncies o els interessos polítics, però els coneixedors de la ruta processal veuen impossible que arribi la sentència ferma abans que el Parlament aprovi els pressupostos.

Tampoc tindrà gaire recorregut la intenció dels partits de la dreta espanyola determinats a deslegitimar la figura del president de la Generalitat amb l’objectiu d’atacar el president espanyol Pedro Sánchez, que té previst reunir-se amb el president Torra la setmana que ve. La batalla jurídica de les dretes se centrarà a dirimir si Torra no sent diputat pot continuar com a president. Pretenen presentar Sánchez com a avalador d’un usurpador. La iniciativa no tindrà gaire recorregut més enllà de mantenir, sobretot mediàticament, l’estratègia de “acoso y derribo” contra el president socialista atacant-lo pel que consideren el seu flanc més feble.