"Quan les lleis són clares i precises, la funció del jutge no és altra que comprovar un fet."
Immanuel Kant
Encara no ha caigut la neu i ja ens cobreix una capa de silenci. Tot és silenci. El món és silent i les idees es transmeten esmorteïdes, com si ens hagués cobert una gran nevada tot i que no neva. Tot és silenci entorn de tot el que envolta el pacte per a la normalització i la llei d'amnistia. Sabem que s'ha pactat no revelar els noms del mecanisme de verificació més enllà del diplomàtic salvadorenc. Ni Junts ni el PSOE no diran ni una paraula ni confirmen ni desmenteixen els múltiples rumors que corren o les informacions que alguns ja tenen. Silenci. No és l'únic cas, la falta de comunicació afecta també la qüestió de les esmenes que es presentaran a la llei d'amnistia durant la tramitació parlamentària.
Ningú no vol explicar res. És curiós, perquè el desenvolupament i els pactes sobre el text de l'amnistia ja van ser prolixos i van estar a punt de descarrilar diverses vegades, fins que socialistes i juntaires sembla que estaven d'acord en l'articulat i convençuts que se salvaria el filtre constitucional. El text va ser mostrat a ERC, que va vendre que gairebé era el seu propi text. La resta dels socis de govern també n'eren conscients i, tanmateix, ara cal esmenar, sembla que sense complexos, i sembla que per "salvar la llei". Les informacions són molt confuses i no ho són per casualitat. Sabem, això sí, que els problemes se centren en l'apartat de l'article 2 que exceptua de l'amnistia el delicte de terrorisme, però, al seu torn, exceptua de l'excepció aquelles causes sobre les quals no hagi recaigut sentència ferma. Va ser la fórmula que en el pacte inicial es va acceptar per aconseguir salvar les reticències polítiques sobre el terrorisme, les excepcions de les directives europees i, alhora, assegurar-se que els encausats per García-Castellón —el jutge imaginatiu— a Tsunami i CDR podrien acollir-se a la llei d'oblit. Ara, si escoltes uns i altres, resulta que Junts vol esmenar el que va acceptar; ERC vol millorar el que van fer els altres i assegurar l'exoneració de Puigdemont; Sumar està amb uns o els altres segons amb qui parlis i els socialistes insisteixen que, tal com està, és impecable.
Tal com està anant la qüestió, fins a la primavera em sembla aviat perquè la llei d'amnistia sigui consumada
No tinc ni idea com pensen millorar aquest article. El cert és que la creació de causes de terrorisme entorn de les protestes per la sentència del procés és un dels casos més matussers de mal·leabilitat perversa de la justícia. Només per causes com aquesta, l'amnistia està àmpliament justificada. Així doncs, com es pot pretendre que el terrorisme català inexistent no quedi comprès en la norma? Per això hi ha qui ha estirat precisament els delictes de terrorisme, per convertir-los en una barrera juridicopolítica indefugible. No sé com poden no posar com a amnistiable el terrorisme i alhora evitar l'indubtable abús que suposa la imputació de Puigdemont per aquests delictes.
Hi ha males llengües que, aprofitant el silenci, pretenen fer arribar a les nostres periodístiques orelles la idea que ERC i el PSOE no veurien malament treure's del mig el de Waterloo per a les pròximes eleccions catalanes, que surten a finals de l'any que ve, i que en aquest cas, deixar-lo amb una imputació i fora de Catalunya no els faria plorar gens ni mica. Aquestes boques perverses pretenen que el frenesí per esmenar dels republicans no buscaria precisament contribuir a consolidar el retorn de l'expresident. No els escoltem, perquè, com els he dit, saber el que és saber, no sabem res i poca cosa podem assegurar. Més malèvols són els que pretenen que dins de Junts també hi ha qui prefereix seguir endavant sense la càrrega de Waterloo. I és que Junts també pretén ara canviar aquesta part de l'articulat encara que, fins on sabem, els va costar força i molt arrencar-li al PSOE que aquests casos de terrorisme entressin en l'amnistia. Tampoc no puc dir-los què pretenen en esmenar el que abans van donar per bo. Silenci i mirar com cau la neu.
L'estratègia de Junts és complicada d'entendre. Jo diria que en aquests temes, erràtica. No entenc aquest afany per confrontar de la pitjor manera amb la judicatura, tret que es tracti d'obtenir un relat energètic per als seus propis seguidors i per atreure els que podrien tornar. No entenc el discurs al Congrés de Nogueras ni les declaracions de Rius: "És obligat que hi vagin [els jutges, a la comissió] i en cas contrari hi pot haver conseqüències penals que estan previstes actualment". No és cert que els jutges estiguin obligats a explicar les seves resolucions o decisions davant de cap instància que no siguin els mateixos tribunals i així ho recullen la Constitució i la llei orgànica del Poder Judicial (art.399.1) i en alguns casos la llei de secrets oficials. Així ha de ser. Els jutges són independents, inamovibles i sotmesos només a l'imperi de la llei. No hi aniran i fan bé. Si han prevaricat, que algun ho ha fet, el que toca és querellar-s'hi. No és això el que em crida l'atenció, sinó l'amenaça amb les conseqüències penals. La interpretació general de tots els jutges és la que els dic, així que si no ho compareixen, emparats pel CGPJ i per la llei, qui aplicarà les conseqüències penals de què parla Rius? No veu que només els jutges penals podrien establir responsabilitats penals sobre els jutges que siguin cridats i no ho faran en la seva justa interpretació de les normes?
Suposo que tot té una explicació política, que no pràctica ni jurídica. Tal com està anant la qüestió, fins a la primavera em sembla aviat perquè la llei d'amnistia sigui consumada. Fent aquest soroll i amenaçant, no milloraran els terminis i com que la resta es desenvolupa sumida en el silenci, sense que ni tan sols caigui la neu, ens quedem amb un ampli espai obert perquè les dretes maniobrin i intentin fer fracassar la iniciativa.
Qui riu mentre es prepara tanta esmena?