Avui faré una cosa que podria semblar lletja, però tinc coartada. Parlaré d'una sèrie que no he vist, però és que la polèmica que ha generat durant tot el dia no té res a veure amb ella i haver-la vist és el de menys. De fet, la majoria dels que li diuen de tot, no l'han vist. Aquí la sèrie és l'excusa. És el cul on tothom hi fot la puntada que va dirigida a un altre. I aquest altre és TV3.

Ahir a la nit, la cadena generalista de la TV pública de la Generalitat va emetre dos capítols d'una sèrie anomenada “Drama” (13,2% d'audiència el primer i 10,5% el segon). El fet que alguns personatges hi parlessin en español, ha generat un sidral d’aquells que tant ens apassiona en aquest país. Però insisteixo, la sèrie aquí no hi pinta res ja que en altres produccions de la casa hi han aparegut actors parlant en espanyol i no ha passat res. Quina és ara la diferència? Que TV3 és un dels terrenys de joc preferit pels purs i pels tabarnesos per fotre's els plats pel cap. I quan dic “purs” i “tarbarnesos” és una definició plena de tendresa usada només perquè ens entenguem. Perquè, oi que si dic “purs” i “tabarnesos” tots ens entenem? Doncs no hi donem més voltes.

Què passa doncs amb TV3? Per què és el centre del debat? Adoctrinadora pels uns i fluixa nacionalment pels altres. Indepe radical o espanyolizadora del país? Miri, no li sabria dir, sobretot perquè si fem cas als que usen aquesta terminologia, ni ells ho saben. I no ho saben perquè no la veuen. O això diuen. Els uns perquè és massa colpista i els altres perquè només hi surten traïdors. És a dir, parlen d'oïdes pel que senten de part dels seus corresponents gurus. I, com que no la veuen, potser no saben que TV3 s'aguanta amb tres canyes i que ofereix la programació que pot i no la que vol perquè no té diners. Que, posats a debatre, potser aquest seria el tema. Perquè és la clau de la qüestió que ens ocupa.

Per què TV3, la televisió nacional catalana, no té prou pressupost com per poder produir continguts propis de nivell ni tampoc comprar-ne a fora? I això inclou els drets per fer una programació infantil competitiva que “acompanyi” els nens en català i els d'esdeveniments esportius competitius que proporcionin audiència en general i audiència de la que mai mira TV3 en particular. Doncs no té pressupost perquè no hi ha diners. Ha caigut la publicitat, la casa té una plantilla absolutament sobredimensionada i els menors de 45 anys no miren la TV generalista sinó altres continguts audiovisuals contra els quals és impossible competir ni econòmicament ni empresarial.

El sector crític amb TV3 que l’acusa d'adoctrinar i de ser poc plural (i que no se la mira), diu que no és la TV de tots. Sí, esclar, com TVE no és la TV de tots els catalans. Però és que li diré més, tampoc ho és de tots els espanyols. Ni el president de la Generalitat ho és de tots catalans, ni el del Gobierno ho és de tots espanyols, ni el Rei Felip ho és de tot els espanyols.

Per acabar, em permet una pregunta? Gràcies! Una cadena de TV pública generalista i nacional, per qui ha de fer una programació el més plural possible i amb el màxim de qualitat? Per qui se la mira o per qui no se la mira ni se la mirarà mai no pels continguts sinó per militància?

Ah, per cert, la famosa sèrie motiu de la polèmica és una producció bilingüe de TVE (català-espanyol), emesa tal qual pel seu canal a xarxes i que TV3 va programar per dos motius: 1/ perquè no li va costar ni un euro i 2/ perquè és una sèrie pensada pel públic jove que ni mira la TV ni mira TV3 i la cadena fa temps que intenta captar aquest públic. Però, naturalment, aquest debat no motiva els professionals del like.