Poques hores abans de la cavalcada de Reis, Espanya ha pogut comprovar com funciona la cavalcada parlamentària de l'extrema dreta espanyola. La performance ha consistit, bàsicament, en interrompre oradors a base d'insults i crits, mentre feien cara d'estar molt ofesos.

Cal dir, però, que a l'espectador català l'espectacle de la bancada de senyors i senyores que duen la roba interior quatre talles petita i folrada amb ortigues per la part interior, no li ha vingut de nou. És que al Parlament hem viscut moments que converteixen això d'avui en un xiquiparc de Mimosins que de petits van caure en una marmita de til·la amb valeriana.

Tot i així l'espectacle ha estat com, ¿sap allò de Mickey Mouse sobre gel?, doncs el mateix però en comptes de la rata hi havia ses senyories i el gel eren fems. Marededéusenyor, quin espectacle! Les coses que han de fer alguns per cridar l'atenció i que després els seus mitjans tinguin material suficient per construir un relat apocalíptic.

Moment memorable el d’Adolfo Suárez Illana, membre de la Mesa del Congrés, girat d'esquena mentre al faristol hi intervenia la diputada d’EH Bildu Mertxe Aizpurua. Tothom té dret a malmetre la seva imatge pública com cregui convenient, però quan ets on és només pel teu cognom i per res més, n'has de ser conscient i fer el possible per preservar el llegat del teu pare, que molta gent veu reflectit en tu. I respectar la seva imatge. I no fer de nen malcriat.

Total, que des de la bancada Mickey Mouse ja s'ha iniciat el xup-xup del “Tamayazo” a veure si dimarts, en la segona votació, poden aconseguir per una traïció el que no van poder aconseguir ni a les urnes ni posteriorment a la JEC. Recordem què és el “Tamayazo”? 25 de maig del 2003. Eleccions autonòmiques a la Comunidad de Madrid. El PP obté 55 diputats, el PSOE 47 i Izquierda Unida 9. Les esquerres pacten i en sumen 56. Però arriba el 10 de juny, dia en que s'havia d'elegir la presidència de la cambra, i dos diputats del PSOE desapareixen. Els seus noms Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez. On eren? A l'habitació d'un hotel que havia llogat el PP. La situació creada va provocar la convocatòria de noves eleccions, en les quals el PP d’Esperanza Aguirre va obtenir 57 escons front els 54 que van sumar PSOE i IU. Va ser l'inici del boom immobiliari de Madrid inspirat en l’aznarisme més especulador.

Mai es va saber què van cobrar els dos trànsfugues i en quin paradís fiscal els van ingressar els milions. La investigació va quedar aturada a la Fiscalia General de l'Estat que llavors dirigia Jesús Cardenal, elegit per Aznar (no se podia saber). I mai més se'n va saber res... fins ara que torna el fantasma.

Un fantasma invocat per aquesta extrema dreta que sempre s'omple la boca amb allò de complir la llei (menys la que emana d'Europa, que es veu que és menys llei) i que ara defensa públicament el transfuguisme aconseguit a través del suborn. Interessant. Dimarts sabrem si se'n surten. I a partir de dimecres ja podrem assistir a un no parar de numerets de la bancada Mickey Mouse. Edificant. Molt.