Sembla normal que la Junta Electoral decidís, invocant un apartidisme estricte, prohibir que als mitjans públics es digui president de la Generalitat al president de la Generalitat. I vicepresident al vicepresident. I consellers als consellers. Però no, no és normal que un cop acabat el període electoral no es derogui la norma. Perquè és normal que en períodes no electorals, el llibre d'estil dels mitjans públics el decideixin els mitjans públics i no les juntes electorals.

Sembla normal que el president de la Generalitat no pugui entrar a Espanya sense ser detingut acusat de greus delictes i, en canvi, pugui passejar tranquil·lament per la resta de països de la UE. Però no, no ho és gens de normal. Sobretot després que l'Estat espanyol decidís retirar l’euroordre per evitar quedar en evidència davant la justícia de països on s’aplica la llei, no això que Espanya anomena llei.

Sembla normal afirmar que la justícia espanyola actua amb independència quan resulta que, segons ha quedat explicat al punt anterior, la cúpula político-judicial espanyola aplica uns criteris totalment diferents dels de la justícia europea. Hi poden haver diferents interpretacions, però no és normal que tothom tingui la mateixa i que un de sol en tingui una de diferent.

Sembla normal justificar la presó d’Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez amb arguments del tipus “els dies 6 i 7 de setembre es va vulnerar la llei”, “va subvertir-se la legalitat”, “van dur a terme un cop d'Estat” o “va incitar-se a la violència i a l'odi”. Però no, no és normal. Suposem que els dies 6 i 7 de setembre es vulnerés la llei i, en canvi, no considerem que allò va ser un debat parlamentari. Perfecte. ¿Mereix presó preventiva aquella pretesa “subversió de la legalitat”? És proporcionat enviar gent a presó preventiva durant mesos per allò? El que ha passat els últims mesos a Catalunya ha estat un cop d'estat dut a terme amb violència i odi? Sí? De veritat? Comencem a repassar cops d'estat de la història de la humanitat a veure si en trobem algun d'igual? Quina il·legalitat va ser imposada en lloc de l'existent? En quin paper està escrit que es proclamés o s'aprovés en seu parlamentària i de manera efectiva no ja una república, sinó qualsevol altra situació pretesament il·legal? Me'l poden ensenyar aquest paper?

Sembla normal que la justícia citi a declarar professors de la Seu d'Urgell o de Sant Andreu de la Barca acusats d'un delicte d'odi per parlar a classe de les càrregues de l’1 d'octubre, tan injustificables com plenes de violència gratuïta, però no, no ho és.

Sembla normal que els grups ultres hagin passejat pels carrers de les nostres ciutats amb total impunitat realitzant actes violents contra persones i contra béns públics, però no és normal que cap ni un ni tan sols hagi estat citat a declarar, no ja per un delicte d'odi sinó tan sols per un delicte de “em cauen una miqueta malament”.  

Sembla normal que Mariano Rajoy digui que “si a Catalunya les coses es fan amb seny i sentit comú, Espanya podrà créixer per sobre del 3%”, quan potser el normal seria afirmar: “si a Espanya les coses es fan amb seny, sentit comú i deixant d'aplicar la usura a través del FLA, el creixement podria estar per sobre del 3%”.

En resum, que el gran èxit del 155 com a concepte és que ha convertit en normals coses que no ho són gens. I, per tant, una de les feines dels pròxims mesos és identificar totes aquestes anormalitats, assenyalar-les, tornar-les al seu lloc i erradicar-les. Perquè la gent normal té dret de viure situacions normals.