Què, ja ha vist les piulades que va fer, oi? És un racista, supremacista, separatista, colpista, talibanista, radicalista, fanatiquista, xenofobista... I tot el que acaba en ista. Ah, i titella. I home de palla. I president-conserge. No, i esperi, que Joaquín Leguina ha sortit del sarcòfag, i mentre excretava un rotet de solysombra (per via oral), li ha dit “gilipollas” i imbècil.  

I sembla broma, sí, però tot això i més ho hem dit avui els senyors Caverna a Quim Torra. Perquè allò seu de les piulades és molt greu. I esclar, ¿per què esperar que en digui res? Sí, aquest migdia ha demanat disculpes. I potser en parlarà més al discurs d'investidura d'aquest dissabte i situarà les piulades en un context. I potser les argumentarà.

Però no, aquí primer es dispara i després es pregunta. És el pimpampumisme constitucional. Per cert, i parlant de la Sagrada Constitució. El dret a poder defensar-se abans de ser acusat està recollit a l'article 24.2. I a la llei d'Enjudiciament Criminal, article 739, hi podem llegir que els processats, abans de ser condemnats, tenen dret que els sigui concedida la paraula, si la sol·liciten. Als processats sí, però a Quim Torra no. Per la Caverna, la Constitució i la Llei són sagrades depenent del dia i de l'humor. I les apliquem a gust. I si no que ho preguntin al senyor Llarena (¡Viva!).

Total, que a Torra li reclamem el que no li reclamem a altres persones en la seva situació i que han fet piulades semblants. O mooolt pitjors. I, sap per què? Perquè el que ens molesta realment és en Torra. I no perquè sigui en Torra. Es podria dir Tarrés, Bayés, López, Amaya, Smith o Hadji Hacker Omar Ben Hadji Abul Abbas Ibn Haji Dawud al Gossarah. Ens molesta qualsevol persona, animal o cosa que sigui candidat a president de la Generalitat. Ens molesta la Generalitat i ens molesten els putus catalans que no són com nosaltres exigim que siguin i pensin. En Puigdemont és un colpista fugit de la justícia; en Jordi Sànchez, un violent que ataca la Guàrdia Civil; en Jordi Turull, un vulgar processat; en Quim Torra fa piulades gravíssimes; Elsa Artadi de petita va fer enfadar l'àvia; Eduard Pujol va copiar en un examen; Laura Borràs va guixar un llibre que no era seu; quan reparteix la sopa a casa seva, en Francesc de Dalmases sempre se serveix una cullerada més que als altres... i així podríem seguir. Tant se val el nom. L'important és què representa.

De fet, si ho recorda, quan Puigdemont va ser elegit ja vam rebuscar en el seu passat i li vam trobar una petita empresa que havia tingut i que vam relacionar amb fosques maniobres. Llàstima que no ens en vam sortir gaire per falta absoluta de consistència i ho vam deixar estar, però l'objectiu d'embrutar el seu nom ja estava assolit.

Per tant, vagin passant, que aquí estem els de la inquisició cavernària (i tavernària) per trobar pegues fins i tot a Déunostresinyor.