El 21 de juliol del 2015, Quim Torra es va convertir en el nou president d’Òmnium Cultural, curiosament, a títol provisional. Fins llavors, havia ocupat una vicepresidència de l'entitat, referent del catalanisme. Hi va rellevar l’emblemàtica Muriel Casals, que va acceptar la designació com a número 3 de la llista per Barcelona de Junts pel Sí, la coalició formada per CDC, ERC i independents per a les eleccions "plebiscitàries" del 27-S. Just en aquell moment, Torra es va situar en el punt de mira de l’espanyolisme, que començava a activar-se davant la perspectiva d’una victòria per golejada de l’independentisme.

L’editor i activista independentista, a qui Junts per Catalunya ha proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat, va ser objecte de durs atacs per terra, mar i aire. El motiu? Una sèrie de piulades, amb diverses al·lusions despectives als “espanyols”, en ocasions concretades en polítics com el president de Cs, Albert Rivera, que Torra, molt actiu a les xarxes socials, havia fet des del seu compte de Twitter feia temps. L’espanyolisme, el polític i el mediàtic, ja tenia enfilat Torra des que va accedir a la presidència del Born Centre Cultural, la icònica instal·lació museogràfica de la zona zero de l'11-S del 1714. I va trobar una autèntica mina d’or per denigrar-lo en les seves piulades.

El to de Torra a la xarxa social era, certament, de calibre gruixut i, en alguns casos, servia la reacció en safata:

“Vergonya és una paraula que els espanyols han eliminat del seu vocabulari”

“Escoltar parlar Albert Rivera de moralitat és com escoltar els espanyols parlar de democràcia”

“Els espanyols només saben espoliar”

“Evidentment, vivim ocupats pels espanyols des del 1714”

Les piulades van estar suprimides del compte, però hi va haver qui en va fer el seguiment al seu dia, les va conservar, i, al moment més políticament oportú, les va difondre. Segons sembla, de fer la feina se n’hauria encarregat l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana (SCC), qui, de seguida, va demanar la dimissió de Torra pels seus missatges, que va titllar de ”verí del nacionalisme”.

La caverna mediàtica digital, com era d’esperar, va sucar pa en la figura del nou president d’Òmnium. Però també hi va haver premsa més nostrada que es va apuntar al bombardeig. El Periódico de Catalunya va dedicar a Torra articles extremadament esmolats, tallants com un bisturí. Un d’ells era “La caverna ‘nostrada’”, de Xavier Barrena, del 23 d’agost del 2015, que arrencava amb la frase “Tant de bo el procés serveixi perquè puguem reconèixer, que també nosaltres, com tot país normal, tenim la nostra caverna”, “etnicista” i “xenòfoba”. L’endemà, al mateix diari, Emma Riverola, reblava el clau amb una peça de títol ben explícit: “Vòmits”, en al·lusió als tuits de Torra, davant els quals hi denunciava “una còmplice condescendència” de la societat catalana.

Vigílies electorals

El procés sobiranista s'accelerava. I l’unionisme polític es va sumar també a la cacera desfermada en vigílies electorals contra el nou president d’Òmnium, una de les dues grans entitats de la societat civil, juntament amb l’ANC, que havien liderat les històriques mobilitzacions per la independència de les últimes diades. El PP i Ciutadans, per boca dels seus diputats al Parlament Santi Rodríguez i Carlos Carrizosa, van titllar Torra de “sectari” i “xenòfob” per carregar contra “l’arrel profundament excloent d’una part de l’independentisme”.

Dos anys i mig després, Torra es troba en la tessitura de ser investit nou president de la Generalitat arran del bloqueig polític i judicial a què han estat sotmesos els tres anteriors candidats del bloc independentista, malgrat la renovada majoria al Parlament després de les eleccions del 21-D: el president Carles Puigdemont, exiliat a Brussel·les, l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real, i el conseller Jordi Turull, pres a Estremera. El successor de Torra a Òmnium, Jordi Cuixart, elegit el 20 de desembre del 2015, també està empresonat per ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa de l’1-O.

El 24 de març, Torra va intervenir al Parlament en la seva nova condició de diputat de Junts per Catalunya, la llista liderada per Puigdemont, per denunciar la repressió judicial. Era el dia que Turull havia de ser investit en segona votació, camí que el jutge Llarena havia tancat i barrat amb l’empresonament. A la sessió parlamentària, Torra, que és persona afable, culta, i tan enraonadora com vehement, hi va desgranar un discurs contundent, a l'altura del clima d’un país commocionat de nou pels empresonaments de polítics independentistes. Un discurs sense mitges tintes: “Cap ciutadà europeu està suportant el que els catalans estem suportant ara mateix”. Jordi Cañas, antic diputat de Cs, hàbil tertulià i assot implacable de "separatistes", va aprofitar, dos anys i mig després, per exhumar les famoses piulades de Torra. Pel que pogués ser.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat