Desconec la xifra de morts a partir de la qual un atemptat terrorista mereix ser portada als mitjans de paper i obertura als digitals i als audiovisuals. I també desconec el criteri geogràfic o empàtic que apliquen a l'hora de valorar la importància d'un atemptat amb un ferit lleu a Nova York o amb 73 morts a Peshawar. El que tinc molt clar, però, és que l'assassinat de 10 persones al cor d'Europa no és una noticia menor. I la realitat és que n'hi ha hagut un i ho ha estat.

Els fets són de dimecres a la nit quan un individu que es deia Tobias R. va decidir sortir a caçar estrangers pels carrers de Hanau, una ciutat situada prop de Frankfurt. I en va assassinar nou. A trets. Després va assassinar la seva mare i es va suïcidar. Però abans va escriure un manifest de 27 pàgines on explicava quina era la seva ideologia i amb ella justificava la seva acció.

En Tobias creia que “no n'hi ha prou identificant i separant certs grups ètnics de la resta de ciutadans”. Uns grups “l'existència dels quals és un error” que cal solucionar “destruint-los completament”. La seva dèria eren els turcs i els àrabs, però també els asiàtics, els originaris del nord de l'Àfrica i els jueus. “No entenc el motiu pel qual m'haig de trobar estrangers pels carrers del meu propi país”, va escriure. Naturalment això venia acompanyat de delirants teories de la conspiració, amb serveis secrets molt poderosos que estaven al servei de potències estrangeres i que el controlaven.

En resum, un xenòfob que creia que la raça ària era superior i odiava tots els que no ho eren. Vaja, que en Tobias era el que vindria a ser un putu nazi. I ves que no sigui aquest el motiu pel qual la seva matança ha acabat sent un breu als diversos mitjans de comunicació.

És que intento imaginar el ressò que hauria tingut un atemptat terrorista de qualsevol altre signe i que hagués causat 10 morts al centre d'una ciutat europea. És que hauríem aixecat les programacions per fer aquells programes especials on van repetint una vegada i una altra i durant moltes hores les mateixes imatges que no aporten res mentre uns quants “experts” que no saben ni que ha passat especulen sobre què ha passat i per què.

Escolti, és que un paio d'ultradreta, un supremacista, un racista, vaja aquest putu nazi, ha assassinat nou persones pel sol fet de ser “diferents” a ell. I al país on es blanqueja l’ultradreta i el franquisme això no s'ha considerat notícia. Però a molts altres llocs tampoc. Per què? Què tenia en Tobias de diferent? Qualsevol petit incident al costat del Big Ben o de la Torre Eiffel són hores de directe i aquí ens en vam assabentar l'endemà sentit la notícia entre la informació del temps i la del trànsit. Per què? On hi ha la diferència?

Pobre Tobias, potser pensava que passaria a la història com un valent lluitador en favor de la raça vertadera i ha acabat sent un breu abans de l'anunci d'un concessionari de cotxes. És el problema d'equivocar-se d'ideologia totalitària. Els neonazis i els il·lustres membres de l'extrema dreta no fan por. Ni preocupen. Pobres xicots, si són molt trempats! De fet n'hi ha alguns que fins i tot seuen als Parlaments i són respectables diputats. I diputades. I són taaant simpàtics!