Ai nena, que s'acosta tempesta! Sap allò que explicàvem abans-d'ahir aquí mateix? Vaja, així com per resumir... que el jutge Pablo Llarena afirma tenir un informe de la Guàrdia Civil on queda demostrada la malversació dels indepes, capitanejats per l’exrebel i ara sediciós Carles Puigdemont. I Cristóbal Montoro diu que aquest informe no és cert, perquè ell sap segur que no va usar-se ni un cèntim d'euro de diner públic per pagar l’1 d'octubre. Ho diu ell i ho va dir Mariano Rajoy en seu parlamentària.

Doncs bé, és evident que un dels dos menteix. No hi ha cap altra possibilitat. O Montoro ha falsificat els comptes de la Generalitat i després ha mentit o la Guàrdia Civil ha falsificat el seu informe i el jutge ha enviat 9 persones a la presó per un delicte inventat, sabent que ho era i això és prevaricació. A part de ser molt lleig.

Doncs bé, el jutge, veient que els alemanys li han desmuntat el gran delicte, el de la rebel·lió, que ara intenta bescanviar per un altre delicte com si això fos una tómbola, i veient que Montoro va pel món desmuntant-li el de la malversació, ha dit: Ministre, les proves! I, tenint en compte com les gasta el personatge, ves que no l'acusi de vagi-vostè-a-saber-què i ens el foti a Estremera. Amb aquella alegria. I Montoro acabi com si fos un pres polític.

És BONISSIM!!! Ha començat el duel a OK Corral entre el Gobierno i la seva pròpia justícia, aquest monstre de Frankenstein que va crear, que ha estat alimentant sense que li faltés de res, i que ara, aquest sí, li ha muntat una rebel·lió. “Antes se romperá el unionismo por la parte de su propio poder que Catalunya”, podria haver dit Aznar. Però no, no consta que ho digués. 

Un servidor, que mai menja crispetes al cinema i que no entén com hi ha gent que després de sopar pot menjar-se’n una caixa gegant, no para de consumir bols i més bols d'aquest producte que és com algunes interlocutòries que hem llegit últimament: blanques per fora i buides per dins. Vinga crispetes i més crispetes per poder seguir la guerra des del sofà de casa i observar moments com el d'aquesta tarda quan des de can Montoro ja han contestat al senyor jutge. I la resposta ha estat un clatellot amb la mà oberta.

Total, que ja tenim resposta a la pregunta que ens hem estat fent uns quants des de fa temps: qui jutja el jutge? Doncs bé, al final el jutja la justícia “regional” alemanya i Montoro. Entre els dos estan desmuntant la ficció muntada per Llarena i per aquest Estat paral·lel que ha creuat tantes línies que ha quedat en evidència davant dels països de tradició democràtica, però també i de manera absolutament inesperada, davant del seu propi Gobierno. SEN-SA-CI-O-NAL!

Em punxen i no em treuen sang. Vaaaa, que ploguin rius de crispetes! Que no falti de res!