“A por otro, a por otro, a por otro perrito piloto”. Mítica frase de les tómboles, aquell lloc on com vostè sap “siempre toca, si no un pito una pelota”.

Però més enllà de les fantàstiques rimes, del que es tracta és d'anar jugant a veure què t'acaba tocant. Comences amb l'expectativa del televisor, la bicicleta o el pernil, vas baixant a l'aspirador i la sandvitxera, i la majoria dels cops acabes sortint d'allà amb un peluix que provoca al·lèrgia, una bossa de cacauets, o un “pito”, o una “pelota”.

Doncs bé, el Tribunal Suprem va començar molt fort optant al premi gros de la tómbola alemanya. Però ho tenia tot tan coll avall que no va ni comprar butlletes. Pensava que el premi gros seria seu només per la seva cara bonica. I no només no el va guanyar sinó que el premi va endur-se'l aquell paio del costat seu a qui tota l'estona se'l mirava de reüll i amb cara de superioritat. I llavors, en comptes de marxar cap a casa i superar el mal moment en silenci, va decidir quedar-s'hi i seguir jugant. A veure què li acabava tocant.

Un cop perduda la rebel·lió, que seria com el televisor o el pernil, el Suprem està comprant totes les butlletes que pot a veure si guanya la sandvitxera, digui'n la sedició. I la imatge és terrible. No hi ha res més sòrdid que veure algú palplantat davant d'una tómbola obrint nerviosament butlletes, l'una darrera l'altra, a la recerca del premi gros i observar com la família, que badalla d'avorriment al seu costat, li va guardant els “pitos” i les “pelotas” que va guanyant.

Rebel·lió? Doncs si no la guanyem, anem per la sedició. Porti cap aquí butlletes per a la sedició! Que tampoc ens toca? Doncs butlletes per al robatori amb violència en domicili. Tampoc? Doncs sostracció de vehicle. Tampoc? Què tal el furt? Maltractament? Ciberassetjament? Espionatge industrial? Usurpació d'identitat? Adulteració alimentària? O anem provant i provant fins que acabem dient a la tómbola alemanya la frase aquella que encara utilitzen els pidolaires respectuosos amb les tradicions quan veuen que ho tenen tot perdut: “Aaaaai, dame argo!”.

Jo no hi entenc, però si fos el de la tómbola i veiés tanta obcecació descontrolada en algú a qui tant li fot una cosa com una altra, l'aniria omplint de “pitos” i de “pelotas”. Fins a convertir en real aquell acudit tan SEN-SA-CI-O-NAL:

- He anat a la tómbola alemanya i, entre “pitos i flautes”, m'hi he gastat tota la credibilitat internacional de la meva justícia...

- Però... com que entre "pitos i flautes" t'hi has gastat tota la credibilitat?

- Sí, la meitat en “pitos” i l'altra meitat en “flautes”.