Mantenir el nivell és molt difícil. Sobretot si venim d'un pernil 100% ibèric alimentat només amb gla i ara ens estan servint espatlla 50% ibèrica i engreixada amb pinso. A veure, que aquest últim és un pernil boníssim i ja m'agradaria a mi menjar-ne més sovint del que ho faig. Ara bé, quan has tastat l'altre, et mires l’espatlleta amb molt de respecte, però no pots evitar les comparacions. Perquè tot i que aquest és excels, l'altre és el top del top. I aquest és el problema que tenim amb Jorge Fernández Díaz, marquès de Fiscafina, vescomte de la Camarga i arquebisbe de “Les hemos destrozado la sanidad”.

El 10 de desembre del 2015, en Víctor Amela va entrevistar-lo a La Vanguardia. L’última pregunta va anar així:

—Jo crec en el meu àngel de la guarda.

—Jo també en tinc. Li ha posat nom? Marcelo, li dic al meu. M’ajuda en les petites coses, com aparcar el cotxe. I també en les grans, sempre ajuda.

IN-SU-PE-RA-BLE!!! Que algú digui que té un àngel de la guarda, que a més té un nom, que aquest nom sigui Marcelo, i que... li aparca el cotxe!!!, és un 5.000 jotes que converteix els Joselito en un xopped amb la cara d'en Mickey Mouse servit en pa congelat d'una benzinera de carretera local on se'ls va espatllar el congelador l'any 2003.

O sigui, a un senyor que manava 80 mil guàrdies civils i 68 mil policies i de qui depenia la seguretat d'un dels estats europeus més importants li aparca el cotxe un àngel de la guarda!!! A partir d'aquí, tot el que aquest individu pugui dir la resta de la seva vida mai, però MAI DE MAI, s'acostarà a un moment tan sublim.

A veure, que als seus articles de La Razón hi ha moments molt seus, sí! Que allà cada tres o quatre dies escriu que la situació actual és com la del 36, amb un front popular i els comunistes i el risc de guerra civil i el bla, bla, bla..., sí! Que el passat 9 de juny, i lligant la llei de l'eutanàsia amb els morts pel coronavirus, va excretar: “No sé si Adriana Lastra seguirá alborozada (...) porque a miles de ancianos se les habría «facilitado y mejorado la vida» en estas doce semanas de alarma sanitaria”. O que el 20 de maig va perpetrar que “este confinamiento tiene notables reminiscencias franquistas”. Sí, sí, tots ells són grans moments dignes d'en Miquel Bosé i en Joaquín Sabina després de sis dies de festa, però pel nostre protagonista són una morralla que no serveix ni per fer-li un brou a algú que fa dies té un raconet a la panxa.

I estem d'acord  que també és brutal el seu últim deliri aparegut en format vídeo​ i on explica una conversa amb el papa Benet XVI en la qual ell li va dir: “Santedat, sap vostè els problemes que tenim en aquests moments a Catalunya. Si us plau, resi per Espanya, ens fa molta falta”. I que la resposta del Sant Pare va ser: “El diable vol destruir Espanya. Ell sap els serveis prestats per Espanya a l'Església de Crist, coneix la missió d'Espanya, l'evangelització d'Amèrica per Espanya, el paper d'Espanya durant la Contrareforma, la persecució religiosa dels anys trenta... El diable ataca més els millors i per això ataca especialment Espanya i la vol destruir”.

Hòstia (i mai millor dit) això és un concert de Keith Jarret, Pat Metheny, Pierre Michelot i Chet Baker junts i sentit mentre et prens una copa de garnatxa blanca de la Terra Alta, però mai serà Marcelo aparcant-li el cotxe. És el terrible problema d'aconseguir la perfecció.