Ara, aquí, des d’aquesta finestra de la Via Della Conziliacione i mirant d’est a oest, observi la majestuosa serenor. Què, impressionant, oi? La majestuosa serenor de la meva fe, esclar. Bé, i també observi la majestuositat de la plaça de Sant Pere i la de la Basílica, però molt menor a la meva. I respiri fons. Tres o quatre cops. Sentint com l’aire entra a tots els racons dels seus pulmons. Ara expulsi l’aire. Lentament. I des d’aquesta pau espiritual adquirida, contesti: No troba que això de ser immensament creient és sensacional?

O sigui, tu dius que creus molt i molt fort. Vaja, procures que tothom sàpiga que tens unes conviccions religioses molt potents. I després, amb les teves accions diàries, prediques i fas just el contrari. I quan acaba el dia, amb aquella alegria (tralarà, tralarà), vas, et confesses i l’endemà, sant tornem-hi. No ho troba ES-PEC-TA-CU-LAR? Jo, des que vaig descobrir l’invent, estic fantàstic amb mi mateix.

 

 

Guaiti que senzill és el sistema: la cosa no va d’anar escampant la bondat com qui llença floretes al pas d’un angelet rosset que toca l’arpa i que va acompanyat de l’osset de Mimosín i del xaiet de Norit, no. Justament es tracta de fer el contrari. I amb molta afició i interès.

Ara convoques una reunió amb un senyor important de la judicatura i et poses d’acord per fer cosetes no gaire legals contra altres persones. Ara filtres a uns periodistes amics uns paperets no gaire certs per enfonsar la imatge pública de gent que et molesta. Ara mous informació fabricada artificialment en un despatx per desacreditar un govern enemic. Ara inventes acusacions i trames relacionades amb la sanitat pública per intentar enfonsar polítics i, de pas, si pots, enfonsar la pròpia sanitat que dóna servei a qui tu dius defensar i, atenció, aquesta gent ET CONTINUa VOTANT!!! Ha, ha, ha!!! I, per acabar, fas tot el que tothom sospita que fas, però que no poden provar i fas el que ni sospiten. I quan has fet tot això, te’n vas a veure una persona que diu que té poder per perdonar pecats, et pregunta si estàs penedit, tu li dius que sí, que molt, ell et perdona i... TEMA RESOLT!!! I, ja lliure de culpa, a somniar amb els angelets. No és molt bonic?

Miri, veu allà a la cantonada, a la botiga on venen les medalletes del Papa. Ahir me’n vaig comprar quatre. I no de les que venen als turistes a pes. No, no, de les bones. Me les van treure de dins. Segur que aquest gest em perdona el tracte donat a una periodista en una entrevista​ on la molt desgraciada es va atrevir a preguntar-me coses que no em venien de gust respondre. A mi només se’m pregunten coses amables i qui vulgui tocar-me els nassos l’engego a la merda ràpid i em quedo amb la seva cara. I compte, que conec gent que té molta informació. I compte que conec gent que sap com fabricar-ne. I compte, en general.

I ara, si em disculpa, l’haig de deixar. Tinc hora per confessar-me i que em perdonin per haver dit “merda”, haver amenaçat unes quantes persones, haver dit desgraciada a una desgraciada i haver tingut un atac d’ira. Que passin un gran dia. Vaja, com penso fer jo sense cap mena de remordiment.