A Jordi Cañas i a un servidor ens separen moltes coses. I que per molts anys sigui així. Hem divergit en públic i en privat i estic convençut que hi ha coses en les quals mai ens posarem d'acord. Perquè no pot ser i, a més, és impossible.

Però no suporto les injustícies. I, com que no les vull per mi ni pels meus, tampoc les desitjo als altres. Tampoc a Jordi Cañas. Per això he anat seguint amb interès el cas que l'ha afectat, que no he entès mai, i que ara, finalment, s'ha acabat. Un cas molt estrany que restitueix el seu nom en un món on has de ser honrat, semblar-ho i, a més, intentar evitar que ningú ni res aliè a tu t'esquitxi. Perquè quan succeeix això últim, pots estar anys a la tintoreria intentant treure't la taca d'una americana que no és teva i que va aparèixer plena de merda al teu armari.  

La cosa venia d'una factura falsa emesa l'any 2005 per una societat que Cañas compartia amb la seva exparella i de la qual n'era administrador i responsable executiu el seu excunyat. L’exdiputat de Ciutadans estava acusat de frau a Hisenda, però fiscalia no li imputava cap delicte. Era l'Advocacia de l'Estat qui li demanava dos anys i mig de presó. Insisteixo, per un cas del 2005, quan Cañas no només no era diputat sinó que el seu actual partit encara no existia, i que va provocar la renúncia del seu escó un dia del mes d'abril del 2014. Un dia que va ser acomiadat de l'hemicicle amb aplaudiments de molts diputats que no només no eren del seu partit sinó dels quals n'era un radical enemic polític.

Cañas va dir “tornaré” en aquesta roda de premsa:

Doncs bé, ara Cañas pot tornar, si vol, a la primera línia política perquè el TSJC l'ha absolt definitivament. Sí, Cañas ha guanyat, però és una victòria amarga. Crec. Encara que ara pot tornar amb el cap molt alt i amb la imatge reforçada, han estat tretze anys arrossegant l'ombra del dubte per un cas que no tenia cap relació amb la corrupció ni amb la seva gestió política. Assenyalat per molts que sabien de la seva innocència i que han aprofitat per passar comptes amb ell i que l'han qualificat de corrupte.

El cas de Cañas, com el de molts altres polítics que han passat pel mateix, demostra la crueltat de la política. “Tots són iguals”, “tots roben”, “no n'hi ha ni un que sigui pobre”... Frases injustes que sentim sovint i que, de vegades, són desmentides per la realitat. I quan això passa i li passa a algú que no és “dels teus” (un dia hauríem de parlar d'això dels “teus” i els “altres”) ve molt de gust reivindicar aquest algú i el gest que va tenir deixant el seu escó i apartant-se de la primera línia política.

I, dit això, desitjo que en Jordi Cañas torni al primer pla polític perquè tinc unes ganes de criticar-lo i de fotre-li una estopa que ni s'ho imagina. Encara.