“Cal complir la llei, cal complir la llei”, se sent sense aturador per muntanyes, valls i contrades diverses. I ho repeteixen tant i tant que de vegades sembla una indigestió aguda de fabada elaborada amb all, ceba, cogombre, cols de Brussel·les i pebrot. Vaja, la mare de totes les repeticions. I qui ho diu són els que s'han posat la medalla de ser els garants de la llei. La llei són ells. Per què? Bé, perquè ho diuen ells. Ara bé, ells compleixen la llei? És el primer que m'ha vingut al cap quan aquest matí he sabut que el President Puigdemont farà un acte públic a Perpinyà el 29 de febrer.

Puigdemont el pròfug, el que va fugir de la justícia vertadera, divina i realment justa, aquell a qui calia humiliar fent córrer que es va escapar com un covard al maleter d'un cotxe, aquell, resulta que és diputat del Parlament Europeu. I Toni Comín també. I aviat ho serà Clara Ponsatí, a qui la llei vertadera li diu que vagi a Madrid a jurar no-se-què. Però escoltin, senyors de la justícia divina, què és el no han entès de les decisions de la justícia europea? No cal jurar res. Els eurodiputats ho són des d'una dècima de segons després de ser elegits. Per tenir la seva acta ni juren, ni fan la vertical pont, ni han d'ajudar les iaies a creuar passos de vianants.

Doncs bé, com a diputat europeu que és, la llei diu que Carles Puigdemont pot circular lliurement per tot Europa. I segons el diccionari, la definició de la paraula “tot” és: “De manera entera o completa. Conjunt complet, sense excepció de cap cosa o de cap persona”. Però resulta que la justícia divina, la que apliquen aquests que van tot el dia dient que hem de complir la llei, diu que no pot creuar la frontera espanyola. Ah, Espanya no és Europa? Doncs no. El president pot anar a Perpinyà, però no a Amer, a Badalona, a Cubelles, a Poblenou del Delta o a Astorga, tot i que la llei diu que sí que podria fer-ho. Complir la llei? Qui?

La llei. Als presos polítics els van aplicar la llei que diu que van cometre sedició, quan és evident que ells no van cometre aquest delicte i que els grans defensors de la llei divina van prostituir l'esperit del legislador per poder executar la seva venjança. I quan ara, fruit dels nous temps, el legislatiu vol enviar la sedició a la tintoreria, des de la justícia divina pressionen perquè això no passi. O sigui, qui ha de limitar-se a aplicar la llei i un dels seus preceptes bàsics que és la separació de poders, ara vol fer la llei. Hooome, senyors (i senyores) que això és una vulneració de la llei de categoria 10 a l'escala que acaba al 9. Complir la llei? Qui?

La llei. Un diputat al Parlament Europeu (Oriol Junqueras), 4 diputats del Parlament Espanyol (el propi Junqueras i Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez), un senador (Raül Romeva), un regidor a l'ajuntament de BCN (Quim Forn) van poder prendre possessió de les seves actes, però se'ls va impedir exercir el càrrec pel qual van ser elegits. I diversos diputats del Parlament de Catalunya ni van prendre possessió. I a Jordi Turull el van detenir al mig del ple de la seva investidura. Complir la llei? Qui?

La llei. Cas La Manada o Cas Blanquerna. Els condemnats no van entrar a presó perquè la llei va dir que hi havia recursos per resoldre. I, esclar, imagini que en un d'aquests recursos els donen la raó i resulta que han estat un temps a la presó sent innocents. Ah, molt bé, sí. Perfecte. És la llei. Cas Quim Torra i la famosa pancarta: hi ha un recurs en marxa però la Junta Electoral Central (que no és llei ni és justícia) exigeix aplicar ja la inhabilitació del president com a diputat i que sigui apartat del càrrec. ¿Però això és així perquè la JEC ja sap com es resoldrà el recurs i serà declarat culpable? I el Tribunal Suprem, que li dóna la raó a la JEC també ho sap? És que si no s'esperarien a saber el resultat dels recursos, no? Perquè, imagini que, seguint el mateix criteri que els senyors Blanquerna i La Manada, al President Quin Torra el declaren innocent després d'haver-lo expulsat del seu escó i de la presidència. Complir la llei? Qui?

La llei. Cas Tamara Carrasco. Fiscalia li demana ara una pena de set mesos i una inhabilitació especial per “incitació als desordres públics”. Ella, que va ser detinguda a casa seva per agents armats, acusada de terrorisme i mostrada emmanillada a tots els informatius espanyols. A ella, que va estar més d'un any sense poder sortir del terme municipal de Viladecans, on viu, ara li demanen una pena que és la meitat d'aquell temps. A ella, que més d'un any després de no poder sortir del seu poble, li van aixecar el càstig per “manca de justificació en el manteniment de la mesura cautelar”. Complr la llei? Quina llei?

¿O vol que parlem de la llei aplicada als CDR detinguts acusats de terrorisme, que tenien plans i plànols per atemptar contra una caserna, per assaltar el Parlament amb la col·laboració del President Torra, que tenien goma 2 i precursors, que havien fet proves amb explosius i que van quedar en llibertat tres mesos després?

Complir la llei? Qui? Uns més que els altres? Quin és el criteri? La justícia divina mai i qui la justícia divina decideix, sempre? O com va dir aquell: "Que la cumplan ellos".