Als que ja tenim una edat (o dues), van sortir-nos els primers pèls amb una sèrie de TV d'acció anomenada Los hombres de Harrelson, SWAT en la seva versió original.
La cosa anava que el tal Harrelson era el capità d'un equip de l’Special Weapons And Tactics (armes i tàctiques especials) que en cada capítol havia d'afrontar i resoldre una situació provocada per uns dolents molt dolents.
La sèrie va fer molt famosa la frase “TJ, al tejado”. Perquè resulta que quan havien de solucionar la cosa, al final de cada capítol, el tal TJ, tirador de precisió, sempre prenia posicions en una teulada.
Quaranta-tres anys després, gràcies al ministre d'Exteriors espanyol, podem recuperar en versió tunejada el nom de la sèrie i la frase mítica amb Els homes de Borrellson i “Lozano, al tejado”. (Per cert, petit incís: ara que a Espanya hi ha eleccions i es dissoldrà el Gobierno, a veure si patirem la terrible dissort de perdre el gran Borrell com a ministre i que, d'aquesta manera, ens desaparegui una font inesgotable de temes per poder fer articles.)
“Cèl·lula d'acció” és un nom tan bonic que, vostè ara no em veu, però l'emoció provoca que dels meus ulls brollin llàgrimes com llagostins de la Ràpita. Pel calibre i pel color. I la feina de la cèl·lula és tan apustuflant... és tan floròlica... és tan tot... Fixi's, es dedica a “detectar i anticipar riscos i oportunitats per a la reputació d'Espanya al món i poder respondre amb immediatesa”.
O sigui, 215 diplomàtics espanyols estan 24 hores al dia els 365 dies de l'any amb un radar funcionant sense parar pendents que passi alguna cosa que malmeti la imatge d'Espanya al món. I quan passa... PATAPAM!, allà estan els homes (i les dones) de Borrellson, que es presenten al lloc i desactiven el terrible perill.
Quines coses?, segurament es preguntarà ara vostè. Bé, doncs coses terribles de catalans. Quan un català sediciós o rebel vagi a fer una conferència, un acte, una cosa, en alguna part del món, allà hi haurà un home (o una dona) de Borrellson disposat a fer coses com aquella del cònsol a San Francisco. Va ser el moment memorable en què Diego Muñiz Lovelace va emprar un no menys memorable ús de l'idioma anglès a l'Institut Martin Luther King de la Universitat de Standford per rebatre el que acabava de dir el president Torra en una xerrada:
Bé, per fer coses d'aquestes o per anar pel món dient que les imatges de l’1-O són falses. O per fer el que ja friso per poder veure, que és un “Lozano, al tejado” explicant al món la intensitat amb què els fiscals i l'advocada de l'Estat es van preparar les seves intervencions al judici més important que ha d'afrontar Espanya en la seva història recent. I quan dic “recent” parlo, mínim, d'un segle. Ho imagino i se'm fa la boca aigua...
Per cert, Lozano... que en plena cèl·lula d'acció va caure del "tejado" en comparar el referèndum amb una violació, després dir que ella no ho havia dit i acabar demanant disculpes pel que ella deia que no havia dit. Amb cèl·lules com aquesta, per què volem bacteris!