Primera part del partit de tornada de la final de la copa Escarment als Indepes que disputen Advocats contra Fiscafina. Al descans, el resultat provisional és de 3-0 a favor dels Advocats amb gols de Van den Eynde, Melero i Pina. Han estat aproximadament 8 hores en que Fiscafina ni l'ha vist. S'han passat tota la sessió corrent darrera la pilota que movien els d'Advocats en un tiki-taka sense fi.

Si Fiscafina tingués un mínim de visió de la cosa, avui mateix pagaria la clàusula rescissió per fitxar Melero, Van der Eynde i Pina. Els titulars indiscutibles d'un equip que se suposa està format per l'elit fiscal d'un Estat de l'Europa occidental han estat escombrats sense compassió i al seu propi estadi i davant el seu públic.

El millor de la Fiscafina espanyola ha estat derrotat en la forma i el fons. Per capacitat d'exposició, per contingut i per posada en escena. Si l'acusació fos un edifici construït tot ell amb amiant, els tres advocats dels presos polítics han desmuntat peça per peça l'estructura dibuixada sobre plànol per José Manuel Maza i construïda amb totxanes de sucre per una munió d'empleats que van des de Tácito a Llarena passant per Lamela i el jutjat Tretze. I sense aixecar una molècula de pols.
Avui, després dels al·legats dels tres advocats, el jutge Marchena hauria d'haver suspès la sessió i, assenyalant els acusats, dir amb veu forta i clara: “Aquest judici queda suspès ara mateix. I aquestes tres senyores i aquests nou senyors, cap a casa immediatament. Els demanem perdó pel que els hem fet, l'Estat intentarà compensar l'atropellament comès, demanem perdó també a la societat per l'espectacle ofert i demà a les 10 del matí comença el judici contra els responsables polítics i judicials d'aquesta farsa”. 

Del que s'ha dit al llarg del dia, destaco sis moments:

1/ Quan Van den Eynde ha parlat de la secretària judicial que va ser a la conselleria el famós dia de l'escorcoll. De la mateixa manera que s'ha de dir que la por individual és una cosa de cadascú, ​també s'ha de poder dir que aquesta senyora és seguidora de grups antiindependentistes una miqueta estranys. Té dret a ser-ho? Naturalment. Però al judici del 9N ja va succeir que un dels principals testimonis usats contra els acusats va ser el d'una senyora amb una trajectòria pública de combat ferotge contra el que representaven. Tothom ha de tenir dret a pensar el que vulgui, però això implica que aquest pensament potser influeix en modificar percepcions del seu testimoni. Només potser...

2/ Quan també Van den Eynde ha dit que la sentència dictada pel tribunal marcarà la doctrina a aplicar a partir d'ara a Espanya per combatre la dissidència política i la protesta. Com més dura sigui, més nivell de llibertat quedarà fulminat.

3/ Quan Javier Melero s'ha queixat de la banalització del nazisme. Tota la seva exposició i argumentació ha estat brillant i precisa, però en aquest punt ha excel·lit. És inadmissible comparar el Procés amb el nazisme i Catalunya amb l'Alemanya dels anys 30. Que ho faci un tros de carn amb ulls, miri, pobret, oi?, però no li paguem el sou a un fiscal del Suprem perquè excreti barbaritats de nivell cunyat.

4/ Quan Jordi Pina ha argumentat que per construir l'escarment s'han inventat delictes com el del cop d'estat o el d'un tipus nou rebel·lió passat per la termomix.

5/ Quan Pina s'ha preguntat com va ser possible que en un terrible clima d'insurrecció de la fi del món propi de la Rosa de foc, els dies 8 i 12 d'octubre hi haguessin hagut a BCN dues manifestacions unionistes en les quals només van haver-hi els incidents protagonitzats per seguidors neonazis de l’At de Madrid, el València i el Sabadell (que, per cert, ningú ha explicat encara que nassos hi fotien allà). 
I 6/ Quan el mateix Pina ha manifestat la seva sorpresa perquè davant una rebel·lió sediciosa violenta republicana de cop d'estat tumultuós de destrucció de la Constitució, l'Estat no fes intervenir l'exèrcit. Un exèrcit, per cert, que ni tant sols ha estat citat al judici perquè hi anés a explicar com va afrontar la separació d'una part de l'Espanya indissoluble.

Tres a zero i amb jogo bonito, sí. I el partit es guanyarà per golejada, però això no vol dir que recollim la copa. Lamentablement, el que recollirem és una sentència duríssima. Espanya sempre elimina l'enemic de soca-rel i mai no agafa presoners. I m'agradara tant equivocar-me...

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat