Les xifres de la COVID no són bones. Mig Europa ho està tancant tot per evitar més contagis. A Catalunya ja ens comencen a dir obertament el que sospitàvem fa mesos: “permetem obrir perquè som pobres i no podem pagar ajuts als establiments als que obliguem a abaixar la persiana”. I mentre, a Madrid què hi tenim? Que, què hi tenim? Coi, doncs no un, no, sinó DOS concerts de Raphael. Concretament al Wizink Center (per cert, he descobert que això del nom és un banc. Desconec si li està fent molta gràcia el tipus de publicitat que l'associa amb la qüestió que ens ocupa). El de dissabte, amb cinc mil espectadors. I el d'aquest diumenge, amb cinc mil més. Ei, i amb tota la normalitat del món. Com ha de ser. Per què? Perquè, al contrari que a la resta del món, a la Comunidad de Madrid fan les coses ben fetes. Deixem que parli la dona que està revolucionant la lluita contra la pandèmia. A nivell mundial galàctic.

De seguida els envejosos, els tristos, els perdedors... vaja, els que odien l'èxit, han sortit a criticar-la. A ella i a aquesta festa musical oberta a la gent que vol ser feliç i no viure tancada a Veneçuela. I critiquen perquè no saben fer res més. Perquè els rebenta que Madrid sigui una ciutat alegre, oberta i joiosa. Perquè no volen reconèixer que Madrid és Espanya dins d'Espanya. Com va dir la poetessa: “Què és Madrid si no és Espanya?”. Què, eh? Va, contesti!

Però, esclar, volen tractar Madrid com a la resta de comunitats perquè els molesta que la gent sigui lliure de contagiar-se de COVID com vulgui, on vulgui i veient l'actuació de qui vulgui. I davant el triomf d'aquesta llibertat transversal, que no entén d'ideologies, ja han hagut de sortir tots aquests peluts indepes i comunistes que fan cançons que adormirien els assistents a una festa de música electrònica després de passar pel WC i que perpetren obres de teatre que no s'entenen i on es llencen vísceres de vaca per amagar la falta d'idees. Malalts d'una gelosia que els rosega per dins, els mateixos que diuen que la cultura és segura es dediquen a criticar que es faci cultura popular. I ara vostè em dirà: “I per què sí dues actuacions de Raphael i no dos partits de futbol?”. Hooome (i dooona), com pot comparar una cosa amb l'altra? Estem parlant de cultura. I en un recinte tancat. No de gent fent esport en calça curta a l'aire lliure.

I ara vostè també em dirà: “I per què sí Raphael per partida doble i en un bar no puc esmorzar a les 10 del matí o no em deixen sopar en un restaurant?”. M'està vostè comparant un esmorzar o un sopar a Catalunya amb l'experiència d'assistir a un espectacle al Whinskyns Arena Center The Jander Floros de Madrid? Sí? De veritat que m'està dient això? M'està volent comparar aquest Madrid ple de llum, de festa, de canyes de cervesa ben tirades amb països que són un fracàs, com Alemanya, França o la Gran Bretanya i regions dividides com Catalunya? M'està comparant Díaz Ayuso amb Angela Merkel? Ah, doncs si és així, no cal dir res més. Bon estiu a tothom!