Senyores i senyors, amb tots vostès l'aparell de propaganda que s'està creant per desqualificar i ridiculitzar la vaga de fam dels presos polítics. I és precisament el concepte presos polítics un dels orígens de la cosa. Per què?
Bé, aquests colpistes mentiders covards que riuen a les fotos i bla, bla, bla no poden fer vagues de fam. No. A l'imaginari popular, les vagues de fam només les fan persones honorables i amb principis. Gent “bona”. I aquests són “dolents”. Molt dolents. Per tant, com que la vaga de fam no se la pot definir (de moment) amb cap desqualificació, aquests a qui l’acció els ha agafat despistats comprant molsa, siguin de dretes, d'esquerres o indepes de sofà i gran superioritat moral, han de menjar-se la paraula. Insisteixo, de moment i a falta que algú la bategi d'una manera insultant.
Llavors, ara del que es tracta és de menysprear el concepte. Per aturar l'impacte inicial i crear ràpidament el seu nínxol argumental. Per això el constitucionalisme del “pormisgüebos” ha optat per ridiculitzar la vaga de fam o bé amb fotos menjant o de menjars, o bé amb afirmacions del tipus “ja els convé una miqueta de vaga, que estan grassonets”. Es tracta de convertir una acció associada a la lluita política en un esperpent, en despullar-la de qualsevol èpica.
Però en certa esquerra catalana molt antiga i molt tòpica, instal·lada encara en un antipujolisme que no li permet adonar-se que estem acabant el primer quart del segle XXI i que després de Pujol hi ha hagut cinc presidents més, la vaga tampoc no ha agradat. La primera idea que va triomfar molt (entre ells i elles) aquest dissabte és que es fa per tapar les vagues de la setmana passada. L'argument, efectivament, està a la seva altura. Aquest és el nivell i és impossible esperar-ne gaire més.
Mentrestant, l'esquerra espanyola instal·lada en el posturisme perpetu s'indignava amb la reacció de molts indepes a la suspensió a València d'un espectacle organitzat per la revista Mongolia per culpa de les amenaces feixistes.
L'argument indepe per criticar la reacció és que els de Mongolia van fer molta brometa amb el 155, publicant fins i tot piulades brindant per la seva implantació. Llavors se'ls va dir que la cosa no anava només d'independentisme, sinó que havia derivat en drets civils i estat de dret. Ara, quan ells pateixen la impunitat del feixisme, busquen la complicitat de qui van humiliar, no la troben i s'ofenen.
És la mateixa esquerra que mai ha badat boca quan a València hi ha hagut desenes d'actes boicotejats i violentats per la ultradreta local. Però, què els expliquen als valencians de boicots feixistes? Però si poden omplir mil milions de terabytes d'informació sobre el tema! O més!
És la mateixa esquerra que ha rebutjat oferir qualsevol suport al procés perquè considera que és un moviment burgès i de dretes. Perquè la revolució és seva, però la fan en un taller de feng-shui. No fos cas.
És la mateixa esquerra que l'any 2006 (sí, sí, fa 12 anys) va callar quan el feixisme amenaçava de mort Pepe Rubianes i boicotejava els seus espectacles.
Quan, per les pressions polítiques, Rubianes va haver d'estrenar Lorca eran todos a l'auditori que li va cedir CCOO (i el sindicat se la va jugar), on eren tots aquests que ara reclamen complicitats? Recordo com si fos ara quan en Pepe va trucar-me el dia d'aquella estrena i em va dir: “Nene, el único que me ha apoyado aquí en Madrid ha sido el Mario Gas. El resto, todos callados como muertos. Estoy solo”.
Sap allò de “Los extremeños se tocan”? Doncs no falta gaire per veure aquests que busquen tanta solidaritat per a si mateixos menjant-se un entrepà de xopped mentre fan la brometa del “pues yo los veo gorditos”.
Ignorant que... és la qualitat de la democràcia, estúpids!